Resultats de la cerca
Es mostren 2218 resultats
Silvestre Vilaplana i Barnés
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, és professor de secundària a l’institut La Foia d’Ibi Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novella Ha publicat els reculls poètics La senda de les hores 1999, premi 25 d’abril 1998, Aigües de clepsidra 1999, premi Paco Mollà 1998, Calendari de silencis 2000, Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999, Els colors del vent 2005, premi de poesia Carme Guasch 2005, Deserts 2005, premi Josep Maria Ribelles de poesia 2004, Partitures perdudes 2007, premi de poesia Festa d’Elx 2006, Bagatge de tenebres 2008, premi…
salamandra

Salamandra
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Gènere d’amfibis urodels
, de la família dels salamàndrids, d’aspecte robust i de longitud entre 8 i 24 cm, amb el cap i el cos ben diferenciats, el tronc allargat, amb quatre extremitats i amb la cua llarga i cilíndrica, de la qual se serveixen per a nedar.
Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons Habiten llocs humits i ombrívols i s’alimenten de cucs, larves d’insectes i molluscs, que capturen al capvespre Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home Durant l’hivern presenten letargia i a la primavera té lloc la reproducció Són generalment ovovivípars i les larves que en neixen tenen brànquies i passen a l’aigua un període de llur vida A Europa hi ha dues espècies, la salamandra comuna Salamandra salamandra , de coloració…
Sesshu
Pintura
Pintor japonès.
Monjo zen, vers el 1440 ingressà al temple de Shokokuji, prop de Kyoto, on fou deixeble de Shubun , i posteriorment al d’Unkokuji, on restà la major part de la seva vida i del qual esdevingué principal En 1468-69 féu un viatge a la Xina que influí força en la seva obra posterior És el paisatgista japonès més important Caracteritzat pels dibuixos en línia negra, l’escola Suiboku, sota la seva direcció, té un període important de pintura en tinta negra sobre fons blanc La seva obra féu escola El paisatge de les quatre estacions pintat devers el 1486 és considerat la…
Ordu
Ciutat
Capital de l’il d’Ordu, Turquia, a la mar Negra.
Situada a la desembocadura del Melet Irmagi, és l’emplaçament de l’antiga Cotyora, fundada per colons grecs al segle V aC Actualment és un centre i mercat exportador d’avellanes
Varna

Carrers de Varna
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Varna, Bulgària, a la mar Negra.
Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al segle VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del segle X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56
Batumi
Ciutat
Capital de la República d’Adjària, Geòrgia, vora la mar Negra.
És situada a la desembocadura del Coruh, en una plana costanera El 25% de la població és russa la resta és composta de turcs, armenis, grecs, perses, etc Batumi és terminal del ferrocarril transcaucasià i de l’oleoducte procedent de Bakú, que li han donat categoria de centre comercial, i port exportador de primer ordre petroli, te, fruita, seda, llana És alhora un mercat agrícola regional te, cítrics i un nucli industrial indústria metallúrgica i alimentària Importa fusta, blat, maquinària i sucre Antiga factoria grega, anomenada pels romans Bathys , durant l’edat mitjana formà part de…
Giresun
Divisió administrativa
Il de Turquia, a la regió Costa de la Mar Negra.
La capital és Giresun 45 690 h 1980
Heraclea del Pont
Ciutat
Antiga ciutat grega, situada a la vora de la mar Negra.
Fundada al s VI aC pels megaresos i els beocis, aviat es desenvolupà i creà diverses colònies El tirà Clearc li féu assolir una gran magnificència s IV Mort Alexandre el Gran, fou ocupada per Lisímac de Tràcia, però recuperà la independència amb els romans entrà en decadència, a partir de la tercera guerra contra Mitridates VI A l’època medieval fou erigida en ciutadella
mulat | mulata
Etnologia
Fill d’una persona blanca i d’una altra de negra.
A Amèrica els mulats foren anomenats també morenos , i hom els considerà esclaus, com els negres No constitueixen cap ètnia precisa Intervingueren activament en les lluites de la independència, especialment al Brasil 1789 i a Haití 1804
búcar
Terra argilosa i negra de què són fets molts vasos etruscs.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina