Resultats de la cerca

Hom inclou també en aquesta denominació la labilitat de certs individus en la regulació d’aquestes funcions De causa generalment desconeguda, es manifesta per modificacions de la freqüència cardíaca, de la pressió arterial i de la temperatura corporal, per variacions de la secreció sudoral i de la salival, etc

Des del punt de vista alimentari, cal rebutjar els bolets d’aquest grup, ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són, tenen poc valor culinari i es corre el risc de confondre’ls amb les espècies tòxiques Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins Els primers símptomes d’intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d’acabar l’àpat consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós

El punt de partida de l’organogènesi és la inducció primària, que comença estimulant la formació del sistema nerviós, el notocordi i els somites En el seu decurs se succeeixen les induccions secundàries, sovint concatenades i subordinades les unes a les altres en la formació d’òrgans múltiples o de llurs parts fonamentals Acabada l’organogènesi i, amb ella, el desenvolupament embrionari, pot tenir lloc la desclosa i el començament de la vida larvària, o bé començar el període fetal en els de desenvolupament directe

Ocorren, quasi exclusivament, en les membranes cellulars i, en petites quantitats, en els greixos de dipòsit El teixit nerviós n'és especialment ric Químicament són diesters de l’àcid fosfòric, el qual esterifica, d’una banda, un dels alcohols colina, etanolamina, serina, inositol, etc, i de l’altra, la glicerina o bé l’esfingosina Un grup molt gran i molt variat de fosfolípids és constituït pels fosfoglicèrids o glicerilfosfàtids Les esfingomielines són fosfolípids que contenen esfingosina i que, per tant, formen part dels esfingolípids

Aquest terme fou creat el 1959 per A Butenandt i P Karlson per a designar els missatgers químics que afecten generalment el desenvolupament, la reproducció i el comportament Les feromones es diferencien de les hormones en el fet que aquelles són vessades cap a l’exterior, funcionen per mitjà d’un òrgan sensorial i del sistema nerviós i, generalment, llur acció és molt específica aquest és el cas dels lepidòpters, les femelles dels quals emeten una feromona que només és captada pels mascles de la mateixa espècie

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus Installat a Saõ Paulo 1953, exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966 Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975 Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb MCampigli, aportant-hi, però, un colorisme nerviós

És anomenat intoxicació alcohòlica aguda o, més estrictament, intoxicació aguda per alcohol etílic , el conjunt d’alteracions provocades per la ingestió de quantitats excessives de begudes alcohòliques en un curt període de temps, especialment les manifestacions de la depressió del sistema nerviós ocasionada per l’alcohol i que, en conjunt, constitueixen un estat conegut popularment amb noms com "embriaguesa" o "borratxera" Aquesta situació, molt habitual, ja que en el nostre medi la intoxicació alcohòlica aguda és una de les intoxicacions més freqüents, se soluciona en general de manera…

Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…

El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància grisa d’uns 2 mm o 3 de gruix, formada fonamentalment per cossos de neurones La superfície…