És anomenat intoxicació alcohòlica aguda o, més estrictament, intoxicació aguda per alcohol etílic, el conjunt d’alteracions provocades per la ingestió de quantitats excessives de begudes alcohòliques en un curt període de temps, especialment les manifestacions de la depressió del sistema nerviós ocasionada per l’alcohol i que, en conjunt, constitueixen un estat conegut popularment amb noms com "embriaguesa" o "borratxera". Aquesta situació, molt habitual, ja que en el nostre medi la intoxicació alcohòlica aguda és una de les intoxicacions més freqüents, se soluciona en general de manera espontània i progressiva després de suspendre la ingestió de begudes alcohòliques. Tanmateix, cal destacar que en els casos més greus la intoxicació alcohòlica aguda pot provocar la mort per fallida càrdio-respiratòria i que en molts casos actua com a factor causant o està íntimament relacionat amb situacions perilloses i és, per exemple, el motiu de nombrosos accidents de trànsit.

Causes, manifestacions i repercusions

La ingestió de begudes alcohòliques, de qualsevol tipus, dóna lloc a la presència d’alcohol etílic en la sang. L’alcoholèmia, és a dir, la concentració d’alcohol en la sang, depèn de la quantitat i del tipus de begudes alcohòliques ingerides, ja que cada una d’elles té una determinada graduació o percentatge constituent d’alcohol etílic, i també del període en què se n’ha produït el consum. En una persona no habituada, els efectes tòxics immediats de l’alcohol etílic es posen de manifest ja amb una alcoholèmia de 0,15 a 0,3 g/l, encara que això depèn de la susceptibilitat individual. Aquesta consideració fa referència només a les persones no habituades a la ingestió de begudes alcohòliques, ja que en els bevedors excessius habituals es produeix el fenomen de tolerància a causa del qual requereixen una alcoholèmia cada cop més alta perquè es produeixin els mateixos efectes d’intoxicació aguda, independentment del fet que pateixin una intoxicació crònica; per això hi ha individus alcohòlics que no presenten símptomes manifestos d’embriaguesa després d’ingerir una quantitat d’alcohol que en una persona no habituada produiria efectes notoris d’una intoxicació aguda. Així, doncs, és difícil determinar la quantitat de begudes alcohòliques capaç de provocar una intoxicació, ja que hi ha persones en les quals els efectes tòxics es fan palesos ja amb concentracions reduïdes d’alcohol en la sang; a títol orientatiu, un home adult de pes mitjà, no habituat a l’alcohol, pot presentar els primers símptomes i signes d’embriaguesa si beu, sense haver menjat prèviament, un got de cervesa, o dos gots de vi, o una copa de conyac, o mig whisky. Els efectes de la intoxicació alcohòlica aguda són cada cop més rellevants en funció de l’alcoholèmia i depenen especialment de l’efecte tòxic de l’alcohol sobre el sistema nerviós, per bé que també es produeixen modificacions funcionals en molts altres òrgans.

Bàsicament, l’etanol es comporta com a depressor del sistema nerviós, per la qual cosa, a mesura que l’alcoholèmia sigui més alta, els diversos processos neurològics normals seran inhibits i això dóna lloc a diferents manifestacions. Amb una alcoholèmia de 0,3 a 0,5 g/l, es produeix un estat de sedació i tranquil·litat, una sensació descrita com de benestar —que teòricament és l’efecte desitjat per moltes persones quan ingereixen begudes alcohòliques—; però, alhora, els reflexos nerviosos comencen a presentar un cert alentiment i descoordinació. A partir d’una alcoholèmia de 0,8 g/l els efectes són més ostensibles, especialment en el pla de la consciència, ja que la capacitat d’autocrítica es deprimeix i apareix una desinhibició peculiar, l’individu se sent eufòric i es mostra loquaç, encara que simultàniament disminueix la seva capacitat de fixar l’atenció, de pensar o de fer valoracions; alhora, els reflexos nerviosos es tornen cada cop més lents i incoordinats i es pot afectar notòriament l’equilibri corporal —la qual cosa provoca les típiques dificultats que té la persona intoxicada per a caminar— i, entre altres efectes paral·lels, es redueix el camp visual. A mesura que l’alcoholèmia augmenta, les funcions del sistema nerviós s’alteren i les reaccions emocionals poden ésser molt variades i oscil·lants. Amb una alcoholèmia de 2 g/l, es presenten trastorns greus de la consciència, amb una marcada dificultat de concentració i pèrdua de la capacitat d’atenció; hi ha dificultat a l’hora de caminar i també de parlar, ja que es produeix una notable disminució de la capacitat de reacció i de la velocitat dels reflexos neurològics; l’estat d’ànim pot oscil·lar, segons les circumstàncies particulars, des d’una profunda malenconia a una notòria irascibilitat. Quan l’alcoholèmia arriba als 3 g/l, la situació es fa més crítica; la conducta està totalment alterada, i adquireix característiques psicòtiques, ja que l’individu no és capaç de discernir les seves accions, està mancat de coordinació, adopta freqüentment una notòria passivitat, els seus moviments són molt difícils i tendeix a quedar-se adormit. En aquestes circumstàncies, l’individu pot entrar en un estat de coma i es pot produir un col·lapse càrdio-vascular o una aturada respiratòria que li provoqui la mort. Una alcoholèmia de 4 o 5 g/l sol provocar tal depressió del sistema nerviós que generalment dóna lloc a complicacions mortals. Cal destacar que si juntament amb l’alcohol es prenen fàrmacs depressors del sistema nerviós —per exemple barbitúrics—, els efectes d’ambdues substàncies es potencien i la mort pot produir-se amb una alcoholèmia menor.

Els efectes de la intoxicació alcohòlica aguda sobre altres òrgans i teixits són molt variats. Així, per exemple, es produeix una elevació de la freqüència cardíaca, alhora que una vasodilatació cutània. Aquesta vasodilatació cutània, conjuntament amb un augment de la sudoració, afavoreix la pèrdua de calor de l’organisme i, per tant, pot provocar una disminució de la temperatura corporal. Aquesta situació resulta particularment rellevant si, a causa d’una pèrdua de consciència, l’individu intoxicat s’exposa indegudament a baixes temperatures. D’altra banda, l’alcohol etílic provoca una certa estimulació de la secreció gàstrica i, en quantitats elevades, una gas-tritis, que de vegades s’acompanya de nàusees i vòmits. Aquesta circumstància adquireix especial rellevància si, a causa d’una pèrdua de consciència, el contingut d’un vòmit passa a les vies respiratòries, amb les corresponents conseqüències. D’altra banda, la presència d’alcohol en la sang provoca un augment de la formació d’orina per part dels ronyons.

La depressió del sistema nerviós causada per la intoxicació alcohòlica, a més de generar les manifestacions esmentades, pot tenir repercussions molt diverses. Algunes d’elles no comporten un gran perill, per bé que poden resultar molestes, com s’esdevé, per exemple, amb la resposta sexual: si bé l’alcohol provoca eufòria i fins i tot facilita l’expressivitat de la libido, la intoxicació aguda provoca trastorns de l’erecció. Altres repercussions són molt més greus, ja que la pròpia persona afectada pot posar en perill la seva vida si la intoxicació li produeix una profunda alteració del sentit de l’autocrítica i la discriminació. Per exemple, si l’individu intoxicat adopta una conducta irascible, pot efectuar, a causa de la pèrdua de control de la situació, una agressió que en condicions normals no hagués comès; així, per exemple, hom pot observar que una proporció notable dels homicidis es produeixen en estat d’embriaguesa. També és freqüent que la intoxicació alcohòlica comporti un estat de profunda depressió, que en alguns casos s’acompanya d’un intent de suïcidi; així, s’ha comprovat que una tercera part dels suïcidis es duen a terme sota els efectes d’una intoxicació alcohòlica.

D’altra banda, cal destacar que la disminució dels reflexos nerviosos i de la capacitat de l’atenció provocades per la intoxicació alcohòlica són factors íntimimament lligats a diferents tipus d’accidents, que en molt casos resulten fatals. Així, hom calcula que un 15% dels accidents laborals es produeixen en estat d’intoxicació alcohòlica. A més, hi ha una relació estreta entre els índexs d’accidents de circulació i la intoxicació alcohòlica aguda, ja que almenys un terç d’aquests són deguts a maniobres indegudes practicades per conductors en estat d’embriaguesa. En aquest sentit, les situacions més perilloses es produeixen per la conjunció de diversos factors: d’una banda, l’acció de l’alcohol sobre el sistema nerviós fa que els reflexos siguin més lents i incoordinats i que la capacitat d’atenció disminueixi, per la qual cosa, per exemple, davant d’un fet imprevist, el conductor trigarà més a frenar o a efectuar la maniobra convenient; i, d’altra banda, l’efecte mateix de l’alcohol farà que el conductor se senti tranquil o fins i tot eufòric suposant que es troba en perfectes condicions per a maniobrar i a causa d’això no és conscient de les imprudències que comet. A més, la intoxicació alcohòlica afecta l’activitat dels músculs encarregats de coordinar la mirada, i disminueix el camp visual, per la qual cosa no és estrany que en una cruïlla de camins el conductor intoxicat passi per alt la proximitat dels vehicles que circulen per l’altre carrer.

És tal la relació íntima entre accidents de circulació i intoxicació alcohòlica que la legislació vigent no permet la conducció en aquest estat. Concretament, en el nostre país està prohibit conduir amb una alcoholèmia de 0,8 g/l, i en alguns països es considera delicte conduir amb una alcoholèmia fins i tot inferior, de 0,5 g/l. Per a poder determinar amb exactitud l’índex d’alcoholèmia, cal practicar una anàlisi de sang. Tanmateix, per tal de determinar si l’alcoholèmia és superior a la permesa per a conduir hom pot recórrer a una prova ràpida, mitjançant l’ús d’un alcoholímetre, un dispositiu que consisteix en un tub en el qual s’ha de bufar i que disposa de reactius que canvien de color segons quina sigui la concentració d’alcohol en l’aire expirat; atès que la proporció d’alcohol eliminat pels pulmons té una relació constant amb la seva concentració en la sang, aquest mètode permet conèixer de manera indirecta l’alcoholèmia i, així, el grau d’intoxicació.

Tractament

Pel que fa al tractament de la intoxicació alcohòlica aguda, la conducta a adoptar difereix segons les conseqüències que se’n derivin. Si s’ha produït una pèrdua de consciència, cal que es dugui a terme una atenció oportuna del coma en un centre hospitalari, on controlaran les constants vitals i adoptaran les mesures adequades en cas de sobrevenir una fallida càrdio-respiratòria.

Si la intoxicació no és tan greu, només cal esperar que l’organisme metabolitzi l’alcohol circulant. No es coneixen mesures que accelerin la metabolització alcohòlica, i per tant que facilitin una ràpida recuperació; com més gran sigui l’alcoholèmia, més trigarà l’organisme a eliminar l’alcohol. Se sol proposar que la persona afectada prengui cafè, beguda amb efecte estimulant que contrarestaria els efectes depressors de l’alcohol sobre el sistema nerviós; però amb això, en tot cas, l’única cosa que s’aconseguirà és que l’individu intoxicat estigui més despert, però no que s’aturin o que minvin els efectes tòxics de l’alcohol. No s’ha d’impedir que el subjecte vomiti si en té ganes, ja que amb això l’organisme s’alliberarà del tòxic que encara no hagi estat absorbit i que roman en el tub digestiu; tanmateix, cal vigilar que la persona afectada es trobi en una posició adequada per tal que el contingut del vòmit sigui expulsat a l’exterior i tenir en compte que la fallida dels reflexos pot afavorir que passi a les vies respiratòries, la qual cosa complicaria notòriament la situació. Així, doncs, només cal esperar que la situació es resolgui espontàniament, en tot cas abrigant la persona intoxicada o traslladant-la a un ambient càlid —per a contrarestar la pèrdua de calor que provoca l’alcohol—, i acompanyant-la si és possible, tant per a controlar que no s’alterin les seves funcions vitals com perquè no es trobi sola i cometi accions que puguin resultar perjudicials.

Característicament, l’endemà de la intoxicació alcohòlica aguda l’individu presenta un estat d’abatiment i malestar físic anomenat popularment "ressaca". Entre d’altres manifestacions, les més notòries solen ésser mal de cap, sensació de confusió mental i manca d’estímuls, dificultat per a fixar l’atenció, cremor d’estómac, nàusees, pèrdua d’apetit i sensació de boca pastosa. Part d’aquestes molèsties són resultat de l’acció de l’alcohol sobre el sistema nerviós. D’altres són degudes a l’acció irritant de l’alcohol sobre el tub digestiu, ja que provoca una gas-tritis, i també a la pèrdua de líquids propiciada pel tòxic, que ocasiona un cert grau de deshidratació. En aquests casos, cal ésser caute a l’hora de consumir fàrmacs per a alleujar el mal de cap, ja que poden resultar irritants per a l’estómac que ja està afectat. La ingestió de líquids pot normalitzar l’estat d’hidratació. Però, en definitiva, no es coneixen mètodes que puguin resoldre totalment la situació.