Resultats de la cerca

És considerada la primera publicació periòdica catalana de temàtica esportiva Fou l’òrgan d’expressió dels caçadors davant les autoritats, per defensar els seus drets i fer complir les lleis sobre la caça Informava sobre les llicències, la reglamentació d’armes o els períodes de veda i tenia seccions de crònica local i notícies de caça d’Espanya i d’Europa Es venia a l’Armeria Barcelonesa

Fundada pels germans Pérez de Olaguer, en fou redactor en cap Josep M Ducamp, que, posteriorment, n’esdevingué el director Hi collaboraren Jaume Bartrolí, Lluís Bruguera, Joan M Couder, Andrés Gimeno i Paco Madrid Incloïa notícies i feia la crònica de l’activitat tennística de diferents països Constitueix un recull de la història del tennis català, estatal i internacional de la segona meitat del segle XX

Les notícies que ens han arribat d’aquesta església són qüestionables, atès que es troben en els anomenats falsos d’Ovarra números 11 i 19 Un d’ells és la versió ampliada del precepte del comte Guillem 976 Com que aquests apòcrifs van ésser redactats al segle XII, o com a màxim al segle XIII, hom pot suposar que realment l’església de Santa Eulàlia existia aleshores

En la primera n'era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep MAyoldi en la segona l’imprimia Joan Guix Hi collaboraren Josep Manuel Blat, Enric Pérez i Escrig, Enric Escrig i González i altres Publicà part de les Notas al canto del Turia , amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra Mantingué una crítica constant contra El Saltamartí

Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Callímac, hagué d’exiliar-se a Rodes d’ací el seu nom Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hellenística n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida Els argonautes

Situada dins l’antic terme de Múnter, tocant al mas Comelles, fou sempre una capella dependent del mas Comelles i vinculada a la parròquia de Sant Esteve de Múnter Tenia sant Josep com a cotitular de la capella Les primeres notícies es remunten a l’any 1247, quan tenia un benefici fundat La capella actual no sembla conservar res de l’antiga edificació del segle XIII

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà quedà en el castell d’Olost Fou sempre una capella dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1038 L’edifici actual correspon a una construcció dels segles XVII-XVIII i de l’anterior no sembla que n’hagi quedat cap vestigi

Com la resta d’esglésies i parròquies veïnes, no hi ha notícies històriques d’aquesta església en època medieval, tot i que la vila i el castell de Pobellà són coneguts des de l’any 1190 La jurisdicció del lloc de Pobellà anà sempre unida a Paüls, a l’igual que la seva parròquia, sufragània de Santa Maria de Mont-ros, almenys d’ençà del segle XVI

La vila de Burguet fou llegada al monestir de Santa Maria de Gerri per Guillem de Castellvell, en el seu testament datat el 1231 L’any 1718 era de jurisdicció dels barons de Sant Vicenç, fet que indicaria una anterior pertinença a la baronia de Bellera l’any 1831 constava com a lloc de la baronia d’Erill Malauradament no coneixem notícies documentals sobre la seva església

Antiga capella o parròquia del terme d’Alella desapareguda al final de l’edat mitjana, i de la qual no resten testimonis materials Un document del 1067 parla d’una finca a Alella en terme de Santa Susanna, i el 1104 és esmentada com a parròquia Les seves notícies es perden al segle XIII, i segurament va desaparèixer arran del despoblament de la baixa edat mitjana