Resultats de la cerca

Vida i obra Militar d’ofici, s’establí a Perpinyà el 1870, on gràcies a un negoci pròsper, esdevingué conseller municipal i administrador dels hospicis El 1890 fou nomenat arxiver de la vila i se centrà en l’estudi de la història de la capital nord-catalana Fruit d’aquests treballs cal esmentar “Notes statistiques sur l’instruction publique à Perpignan, 1684-1891”, SASL 1893 “Les naissances hors mariage à Perpignan de 1684 à 1894”, SASL 1895 “Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738”, SASL 1898 “Notes sur les réjouissances publiques et officielles à…

Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou canonge de Lleida i continuador, a l’Estudi General, del moviment iniciat per Antoni Agustí al s XVI Organitzà l’arxiu capitular de la seu de Lleida Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641 Fou amic de Pèire de Marca i d’altres estudiosos, com G Roig i Jalpí, amb els quals mantingué correspondència També fou visitador reial de Lluís XIII i Lluís XIV Diputat eclesiàstic i, per tant, president de la Generalitat 1656, el 1659 lluità, sense èxit, contra la separació…

Nascuda Augusta Ada Byron, fou l’únic descendent legítim de George Gordon Noel Byron , tot i que no tingué pràcticament cap contacte amb el seu pare, el qual renuncià a la pàtria potestat Educada per la seva mare i de salut fràgil, rebé una bona formació en ciències i, especialment, en matemàtiques, matèria en la qual tingué com a mestre Augustus De Morgan , i en la qual ja destacà des de l’adolescència El 1835 es casà amb William King, baró i posteriorment comte de Lovelace, amb el qual tingué tres fills El 1833 conegué Charles Babbage , el qual concebé una màquina de calcular, mai…

Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida…

Especialitzat en literatura castellana i portuguesa del Renaixement, publicà nombrosos estudis i monografies Studies in Portuguese Literature 1914, Notes on the Spanish Renaissance 1930, Castilian Literature 1938, etc tingué cura de l’edició de l' Oxford Book of Portuguese Verse 1925

Alumne a Barcelona de Josep Serra i Porson, estudià a Llotja i a Roma, on estigué molts anys Centrat en temes anecdòtics i notes urbanes, fou també un notable aquarellista Hi ha obres seves en museus de Sabadell i de Girona

Publicà Cartas de San Francisco de Paula 1647 i una interessant Grammatica magna Barcelona, 1649 en llatí, però amb comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII

Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia

La figura bàsica és la rodona, a partir de la qual hom troba, anant-les reduint a la meitat, la blanca, la negra, la corxera, la semicorxera, la fusa i la semifusa A les figures de les notes corresponen les figures de silencis

Sovint és associada amb afàsia, bé que pot ésser observada també aïllada Pot consistir en sordesa musical —que, tanmateix, pot ésser integrada dins una pèrdua total de l’audició per lesió cerebral—, alèxia per les notes de música, pèrdua del cant, etc