Resultats de la cerca

Fundat l’any 1992, tingué com a precedent la secció d’hoquei sobre patins de l’Alba Bescanonina, que es formà a mitjan anys setanta El 1993 participà en la primera trobada de patinatge i en competicions de la demarcació de Girona Alguns patinadors participaren en la modalitat per parelles en competicions d’àmbit estatal El 1999 creà la secció Grup de Xou, que ha participat en competicions d’àmbit català, estatal i internacional El 2010 guanyà la medalla d’or a l’International Skate Team Trophy

Es dedicà al patinatge artístic 1956-61, i fou campiona d’Espanya individual i per parelles S’inicià en la pràctica del tennis en la dècada de 1960, essent membre del Club Tennis Barcino A l’inici de la dècada de 1970 guanyà diversos Campionats de Catalunya en individuals, dobles i mixtos, i arribà a ser número 6 d’Espanya Impartí classes de tennis 1967-80 al Club Tennis Masnou En veterans, competint amb el Club Esportiu Laietà, obtingué diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya

Membre del Pitch&Putt Can Rafel de Cervelló, fou campió de Catalunya per equips en dues ocasions 2007, 2008 També guanyà el Campionat de Catalunya absolut 2008 i el Campionat de Catalunya per parelles amb Paco Salido 2006 Rebé la medalla del Reial Orde al Mèrit Esportiu al millor jugador del rànquing absolut de la Federació Catalana de Pitch and Putt 2008 Posteriorment jugà al P&P Badalona, amb el qual es proclamà campió de Catalunya per equips 2010 També formà part de la selecció catalana

Jugador de frontennis de l’EPIC i el CD Terrassa Hockey És el jugador català de l’especialitat més guardonat, sobretot en pilota olímpica Jugant com a saguer, competí durant vint-i-tres anys al més alt nivell i aconseguí, sempre amb Ferran Velasco, cinc Campionats d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i cinc subcampionats També es proclamà campió del món 1990 i guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Amb altres parelles fou subcampió mundial 1986 i tercer classificat 1978

Començà practicant gimnàstica artística amb el CE Eulàlia Castañé i el Centre Gimnàstic Vilanova, tot i que s’especialitzà en gimnàstica aeròbica l’any 1994 En la prova de parelles, fou campiona de Catalunya 1997 i d’Espanya 1998, i en individual aconseguí ambdós títols l’any 2000 En competi-cions internacionals, fou campiona d’Europa 1995 i subcampiona 1998, a més de medalla de bronze en el Mundial del 1997, sempre en individual Un cop retirada de la competició, fou instructora d’aeròbic i de fitnes

Format a l’Escola de Pilota de la federació catalana i membre del Club Casa de los Navarros, guanyà el Campionat de Catalunya de trinquet amb el seu germà Ignasi entre el 1999 i el 2005 Des del 1996 i durant quinze anys ha guanyat el Campio-nat de Catalunya de mà amb diferents parelles Iván Cabrero, Juan B Asensio, Alberto Ayuso i José Lozano També aconseguí el Campionat monomanista de Catalunya 1994 i el Torneig San Fermín Chiquito de Casa de los Navarros 1996, 1998

Treballà al seu país a les ordres de Sjöberg a Hets 1944, de Bergman a Musik i mörker 1947 i de GMolander a Nu börjar livet ‘Ara comença la vida’, 1947, entre d’altres, i també per al cinema nord-americà i anglès Com a directora cal destacar-ne els films Alskande par ‘Parelles amoroses’, 1964, Nattlek ‘Jocs de nit’, 1966, Doktor Glass 1967, Flickorna ‘Les noies’ 1968, Visions of Eight 1973, documental sobre els Jocs Olímpics de Munic, Love 1982, Amorosa 1986, etc

El 1982 fou campió d’Espanya més endavant, campió de l’ open de Florència 1985 i campió de Niça, Munic i Gstaad 1986 L’any 1987 realitzà el millor partit de la seva carrera en guanyar B Becker quan defensava l’Estat espanyol en la Copa Davis Amb E Sánchez Vicario ha format una de les millors parelles del món en nombrosos campionats foren finalistes a Wimbledon 1987, guanyaren el torneig dels EUA 1988 i la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Seül 1988

El trencalòs Gypaetus barbatus és un voltor conegut pel seu hàbit peculiar d’alimentació, que consisteix a menjar-se el moll dels ossos, els quals trenca deixant-los caure des de grans alçàries No és, doncs, pròpiament, un ocell rapinyaire, sinó una mena de voltor que aprofita els sobrants dels altres La seva silueta, però, és més d’esparver gros que no pas de voltor, gràcies a la forma de les ales i de la cua, que mostra en vol a dalt Xavier Parellada i Oriol Alamany Nia als Pirineus centrals i, actualment, els ocells que s’observen esporàdicament cap a l’W i al S procedeixen d’aquesta…

El xarrasclet Anas querquedula és un ànec petit ateny fins a 38 cm, de la mida del xarxet Els mascles tenen la taca de la cara blanca, com s’aprecia en la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu les plomes llargues, blanques i negres, que li pengen característicament del dors La femella es diferencia de la del xarxet per la definició del mirall, caràcter, però, que es fa difícil d’observar Xavier Ferrer Procedents de l’Àfrica tropical, majoritàriament del delta del Senegal, on han passat l’hivern, arriben cada primavera els xarrasclets, en pas vers els quarters de reproducció del centre…