Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
Aberri Eguna
Folklore
Festa (‘Dia de la Pàtria’) que hom celebra cada any al País Basc el dia de Pasqua.
Fou instituïda el 1932 sota els auspicis del PNB —com a homenatge als germans Luis i Sabino de Sabino de Arana Goiri — a partir del model pasqual irlandès Commemorat cada any, ha tingut, des de la seva institució, un accent marcadament popular, d’afirmació i reivindicació nacionalista, si bé durant el règim franquista hom hagué de substituir les concentracions massives com a acte principal, per altres de més simbòlics
els Negrals
Poble
Poble del municipi de Sanet i els Negrals (Marina Alta), que forma un sol nucli (dividit per un torrent) amb el de Sanet.
D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 12 focs el 1609 de la fillola d’Ondara Depengué de Dénia i després de la rectoria de moriscs del Ràfol d’Almúnia 1535 Fou de la senyoria de la família Pasqual, que el 1611, després de l’expulsió dels moriscs, atorgà nova carta de població Formà municipi amb Sanet en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal i, definitivament, des del 1834 amb el nom actual
El Liceu de València
Institució cultural creada a València, el 1836, per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito.
Funcionà al palau del Temple en 1839-63 En formaren part Querol, Llorente, Pasqual Pérez, Altet i Ruate, Miquel Amat, Pérez i Pujol, Ferrer i Matutano, Ciril Amorós, etc Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües 1858, on foren premiats, en català, VBalaguer i TLlorente L’entitat publicà una revista, El Liceo 1841-43, on aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics
rotlle
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Forma que presenten certs documents medievals (cartularis, documents judicials, etc) i altres escrits anàlegs a l’antic rotlle.
Destaquen els rotlles pasquals segles X-XIV, on hi havia escrit l’anunci pasqual amb nombroses miniatures disposades en sentit invers, talment que, en descabdellar-se des de l’ambó, el diaca pogués llegir la pregària i els fidels poguessin contemplar les figures Alguns dels cartularis catalans medievals presenten també la forma de rotlle Cal afegir encara la Genealogia dels Reis d’Aragó , de començ del segle XV, document conegut com a Rotlle de Poblet
Jeroni Jacint Espinosa i Lleó
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas Després d’un…
Ramon V de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1148-94), fill d’Alfons I Jordà i de Faidida d’Usès.
Succeí el seu pare, juntament amb el seu germà Alfons II, però amb una certa autoritat damunt d’aquest, dedicant-se Ramon a la meitat occidental dels dominis i Alfons a la meitat oriental El 1153 lluità amb el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona, pel fet d’haver reconegut aquest la senyoria del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i el féu presoner El 1154 es casà amb Constança, germana del rei Lluís VII de França, vídua del comte Eustaqui IV de Boulogne El 1159 hagué de guerrejar contra la coalició d’Enric II d’Anglaterra, el comte de Barcelona i el senyor Guillem VI de Montpeller…
Ramon Madaula i Canadell

Ramon Madaula
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor i productor.
S’inicià en el teatre a Sabadell, i posteriorment es llicencià a l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona 1984 Ha participat en nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Capvespre al jardí de Ramon Gomis dirigit per Lluís Pasqual, 1990, Història d’un soldat d’I Stravinskij dirigit per Lluís Homar, 1991, Àngels a Amèrica de Tony Kushner dirigit per Josep M Flotats, 1996, Callígula d’Albert Camus dirigit per Ramon Simó, 2004, interpretació per la qual guanyà el premi Butaca al millor actor, Adreça desconeguda de Kathrine KressmannTaylor 2006, El Llibertí d’Éric Emmanuel Schmitt…
Josep Palomer i Alsina
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Vida i obra S’ordenà de sacerdot el 1908 Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica 1912, Fantasies 1914 i Somniant 1914, de marcat caràcter retòric S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica En aquesta línia publicà Perfums d’Oda 1914, Notes inèdites del Collell 1915, El cavaller Drylleires 1916, L’aventurer Bernat Pasqual 1916, Anècdotes arenyenques 1917, Chopin a Arenys de Mar 1921 o La família dels Pasqual 1923, entre d’altres, i la novella Un patge de Maria Antonieta…
,
Carles Alberola i Ortiz
Teatre
Literatura catalana
Autor, actor i director teatral.
Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València 1983-86, el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Teatre , amb la qual muntà les seves pròpies obres D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaquen les obres Viu com vulgues 1989, coescrita amb Alfred Picó O tu o res 1991 i Nit i dia 1993, feta a quatre mans amb Ferran Torrent Curriculum 1998, de la qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les arts escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la crítica teatral de Barcelona Estimada Anuchka…
,
Il Riccio
Escultura
Arts decoratives
Nom amb què és conegut Andrea Briosco, escultor i orfebre italià.
Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina