Resultats de la cerca

Membre del Club de Boxa Mataró, es proclamà campió de Catalunya amateur del pes semipesant 1987 També guanyà el Campionat de Catalunya amateur del pes pesant 1988 i fou finalista en superpesant 1989 El 1989 participà en el Campionat d’Espanya de boxa amateur representant la Federació Catalana de Boxa

Fou l’impulsor dels trofeus Viver i Blandieres a la dècada de 1930 Posteriorment treballà en el patrocini de diverses curses, tant a la ciutat com a la província de Tarragona Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Ciclisme 1963

S’inicià en la pràctica de l’hoquei sobre herba l’any 1942 a l’Argos, tot i que el seu club fou el Júnior FC El 1952 entrà a la directiva de la Federació Catalana d’Hoquei, que presidí 1955-60 També presidí les federacions espanyola 1960-69 i europea 1969, i a partir del 1970 fou vicepresident de la Federació Internacional d’Hoquei Bastí un camp reglamentari d’hoquei sobre herba a la seva finca, on jugava el Can Salvi, i que inaugurà amb un parit entre la selecció espanyola i la del Pakistan L’any 1967 l’Ajuntament de Terrassa li concedí la medalla d’or al mèrit esportiu A l’anella olímpica…

Fou un dels impulsors i fundadors del Rugby Reus 1968, del qual fou jugador i vicepresident Disputà també un partit amb la selecció espanyola

Membre del Club Natació Sant Andreu, fou dues vegades campió de Catalunya, en 200 m papallona 2000 i 4 × 200 m lliure 2005 També guanyà cinc vegades el Campionat d’Espanya de 200 m papallona, tres cops a l’estiu 2001, 2002, 2003 i dos cops a l’hivern 2002, 2003 Establí el rècord estatal i català de 200 m papallona en piscina de 25 m i 50 m 2001 Formà part 46 vegades de la selecció espanyola i participà en uns Jocs Mediterranis 2001 i uns Campionats d’Europa 2002 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 2002 i d’argent 2004 i la del mèrit esportiu de la federació…

Bisbe d’Antioquia, tingué un paper en l’evolució del dogma trinitari i fou acusat de monarquianista dinamístic monarquianisme i d' adopcionista El sínode d’Antioquia 268 que el condemnà dóna una descripció desagradable de la seva persona però aquesta i les altres fonts històriques són massa partidistes i escasses per a poder judicar bé

Pel seu ascendent damunt els monarques, durant la cort de Montsó 1389, una facció de la noblesa el difamà de malversació del patrimoni reial i de deshonestedat pública Fou processat amb els altres membres del Consell de Joan I , però sense càrrecs concrets, i absolt 1398 Es posà al servei de Benet XIII li preparà una armada 1398 i el serví d’ambaixador 1404 Es casà amb Francina, filla de Berenguer d’Hortafà, també majordom de la reina 1392 A la seva mà es deuen dues cartes candoroses en què conta a la reina Violant les incidències del viatge de la infanta Joana des de Perpinyà a la Jonquera…

França hi obtingué d’Àustria les Províncies Illíries —aquestes perderen la sortida a la mar—, i s’avingué a servar el blocatge continental i a limitar l’exèrcit el gran ducat de Varsòvia rebé Cracòvia i Lublín Rússia obtingué Tarnopol, i Baviera assolí Salzburg

Felip II reconegué Enric IV i cedí a França el Vermandois, Calais i una part de la Picardia i la Bretanya Per contrapartida, França cedí Cambrai i el Charolais a Espanya Ambdues parts ratificaren els acords del tractat de Cateau-Cambrésis 1559

El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalanoaragonesa i Castella sorgit de l’anomenada guerra dels Infants d'Aragó que continuà encara uns quants anys a Castella Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma Nàpols