Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
capa
Pintura
Cada un dels estrats que formen la realització d’un quadre.
La capa de preparació dóna un suport apte per a pintar sobre les diverses capes de color , un cop acabada l’obra, hom aplica una capa protectora , generalment una pellícula de vernís
so envoltant
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels diferents sistemes de so que reprodueixen més de dos canals d’informació d’àudio per tal que l’oïdor pugui situar la font sonora en l’espai.
Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial Aquests sistemes tingueren poc èxit a…
Steven Spielberg

Steven Spielberg (2017)
© Gage Skidmore
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després de dirigir curtmetratges i un llargmetratge Firelight , 1964, a més de diversos telefilms, el 1971 rodà Duel , que el situà entre els directors i guionistes més innovadors en el gènere del cinema de terror Posteriorment es consolidà amb el film The Sugarland Express 1974, amb el qual obtingué el premi del Festival de Canes al millor guió Per la seva versatilitat, que li ha permès abordar pràcticament tots els gèneres i registres, el domini del ritme cinematogràfic i l’ús encertat i assidu dels efectes especials, ha esdevingut un dels realitzadors més populars i valorats de la…
José Padilla
Música
Compositor andalús.
Autor de sarsueles, com La mayorala, La hechicera en Palacio, La Giralda, etc, assolí fama internacional amb les cançons Valencia, El relicario i, sobretot, La violetera , emprada per Chaplin en la pellícula City Lights 1930
grau DIN
Fotografia
Unitat de sensibilitat de les emulsions fotogràfiques, proposada pel DIN.
És una escala logarítmica en la qual la duplicació de la sensibilitat es tradueix en un augment de tres unitats DIN una pellícula de 21 DIN és el doble de sensible que una de 18 DIN
George Eastman
Industrial nord-americà, fundador de l’Eastman Kodak Company (1892).
D’ençà del 1878 preparà les primeres plaques de bromur d’argent i en començà la fabricació industrial el 1880 El 1889 inventà una pellícula transparent de nitrocellulosa que fou utilitzada per Edison en el seu cinematògraf
Gillo Pontecorvo

Gillo Pontecorvo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Provinent d’una família jueva benestant, estudià química però, intereressat per la política i el cinema, es dedicà al periodisme A la fi de la Segona Guerra Mundial participà en la fundació de les joventuts comunistes S'inicià en el cinema com a ajudant d’Yves Allegret i Mario Monicelli i, després d’alguns documentals, el 1956 dirigí la seva primera pellicula de ficció, el migmetratge Giovanna 1956, al qual seguiren els llargmetratges La grande strada azzurra 1957 i Kapó 1959 La battaglia d’Algeri 1966, film que narra la revolta antifrancesa a l’excolònia rodada en blanc i negre i amb actors…
Fernando Trueba

Fernando Trueba
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és conegut el realitzador cinematogràfic espanyol Fernando Rodríguez Trueba.
Dirigí alguns curtmetratges i exercí la crítica cinematogràfica abans de renovellar la comèdia espanyola amb Ópera prima 1980 Posteriorment realitzà, entre altres films, Mientras el cuerpo aguante 1981, Sal gorda 1984, El año de las luces 1986, Belle Époque 1992, amb el qual obtingué el premi Sant Jordi 1993 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera 1994, Two Much 1995, La niña de tus ojos 1998, premi Goya a la millor pellícula l’any 1999, el documental sobre jazz Calle 54 2000, El embrujo de Shanghai 2002, el documental El milagro de Candeal 2004, premiat amb un Goya el 2005, El baile de…
filtre
Química
Cos porós emprat en la filtració a través del qual hom fa passar un fluid per tal que hi restin retingudes les partícules sòlides que aquest duu en suspensió.
El filtre pot ésser una làmina porosa paper, teixit, etc, un suport tela metàllica, teixit, etc, on hom diposita una pellícula d’un coadjuvant de la filtració, o bé una massa d’un producte porós sorra, carbó polvoritzat, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina