Resultats de la cerca

Publica els decrets pontificis Substituí els Acta Sanctae Sedis que apareixien des del 1865, sense caràcter oficial

Aparegué a Barcelona el 1915, però es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per GCanals i JPeiró gener del 1916 — 1920, de nou a Barcelona a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz i a Mataró a partir del 1923 Pel febrer del 1931, després d’uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per MMascarell Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assoliren una llarga continuïtat

Dirigit per Benito Mussolini del 1912 al 1914, que en fou expulsat En ésser prohibit el 1926 pel feixisme, passà a la clandestinitat fins a l’alliberament de Roma 1944 Hi reaparegué com a òrgan del partit socialista de Pietro Nenni, i l’any següent també a Milà

El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana Pel juny del 1930 inicià una segona època, com a òrgan de l’Esquerra Republicana de Catalunya El 1936 es convertí en diari

Diaris publicats a Barcelona 1924 El període 1900-14 és caracteritzat per la crisi de l’estructura periodística de la Restauració, i el del 1914 ençà, per la progressiva consolidació del periodisme de masses Aquesta transformació va tenir un reflex en l’increment net del total de periòdics publicats a l’Estat espanyol el seu nombre es va multiplicar per 5,2 entre el 1878 i el 1913 Com a conseqüència lògica, la relació periòdics/nombre d’habitants quedà profundament alterada un periòdic per cada 43 742 habitants el 1877, un per cada 10 000 el 1920 i, finalment, un per cada 9 080…

Creà un efímer nucli format a Barcelona al voltant de l’estudiant d’arquitectura Jacint Goday Prats, potser amb ajut econòmic del consolat italià Edità el periòdic Ferms quatre números, agost-novembre de 1935 i introduí el terme “totalitari” en el llenguatge polític català, que significava tant l’aspiració a un estatisme molt pròpia de la moda política dels anys trenta a Europa com el somni d’una unificació pancatalanista incloent-hi Occitània “la Catalunya totalitària” El grup no tingué major trans-cendència que la curiositat que suscitàpel seu discurs ideològic Desaparegué ben aviat i deixà…

Estudià a Cervera, on es llicencià el 1790 Exercí a Puigcerdà, on el 1800 féu les primeres experiències amb la vacuna antivariolosa de Jenner, que introduí als Països Catalans Posteriorment féu vacunacions a Barcelona i informà dels resultats a la comissió de vacunacions de París Nomenat catedràtic de clínica a Barcelona 1817, es destacà durant l’epidèmia de febre groga d’aquesta ciutat 1821, durant la qual féu amistat amb el metge observador francès É Pariset El mateix any fundà el periòdic mèdic Periódico de la Sociedad de Salud Pública Entre les seves publicacions figuren La…

Dirigí el periòdic “El Obrero” Barcelona, 1864-66, i fou un dels organitzadors principals del congrés català del desembre de 1865, a Barcelona Processat pel juny de 1866 i desterrat a les Canàries, tornà a Barcelona a la fi del 1867 Fou un dels caps cooperativistes assistents al congrés obrer del 1870 de Barcelona Membre del partit republicà federal, durant la Primera República fou secretari de l’ajuntament de Sant Andreu de Palomar Després del cop d’estat de Pavía anà a Mataró per regentar una cooperativa de producció Tornà a Barcelona el 1888 i figurà en la junta directiva del…

Advocat, recuperà la fe perduda Entrà al seminari i fou ordenat de sacerdot el 1827 Amb Lamennais i Montalembert fundà 1830 el periòdic L’Avenir , que fou condemnat per Gregori XVI 1834 Lacordaire se sotmeté i s’allunyà de Lamennais, amb el qual polemitzà Considérations sur le système philosophique de M de Lamennais, 1834 Lettre sur le Saint-Siège , 1837 Obtingué el restabliment de l’orde dels dominics a França i ell mateix hi pronuncià els vots 1840 i en fou superior 1850-54 i 1858-61 Predicador d’una eloqüència apassionada i apologètica, foren famoses sobretot les seves…