Resultats de la cerca
Es mostren 1786 resultats
Consell General de l’Advocacia Espanyola
Dret
Òrgan representatiu, coordinador i executiu superior dels col·legis d’advocats d’Espanya.
Té a tots els efectes la condició de corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena per al compliment dels seus fins Fou ampliat l’any 1996, amb la modificació de l’assemblea de degans, en la qual es destaca el vot ponderat de cada collegi en funció del nombre de collegiats inscrits, circumstància que potencia la representativitat de cadascun dels collegis a l’assemblea de degans Aquest nou Consell està integrat per 83 degans dels collegis d’advocats d’arreu de l’estat, el president de la Mutualitat de Previsió Social de l’Advocacia i el tresorer del…
Du contrat social
Obra, inacabada, de Jean-Jacques Rousseau, publicada el 1762 amb el títol de Principes du droit politique
.
L’autor fonamenta la necessitat de formes socials i de l’estat en el fet que la llibertat natural de l’home és alienada i presenta el contracte social com a pacte de l’individu amb la comunitat, la qual és entesa com a subjecte de dret polític i amb personalitat corporativa, que s’expressa segons la voluntat general Això és el que hom troba en els grups espontanis i no gaire nombrosos, ideal al qual —observa Rousseau— no responen les nacions europees L’obra té una orientació democràtica, però, paradoxalment, pot afavorir un cert tipus de totalitarisme
Emili
Novel·la pedagògica (1762), en cinc llibres, de Jean-Jacques Rousseau.
L’autor hi exposa la seva concepció utòpica de l’educació dels infants al camp i lluny de la ciutat i de la societat, considerades corruptores, basada en la convicció que l’individu és naturalment bo i que la seva personalitat ha d’ésser respectada sempre pel preceptor Al llibre quart, el més famós, la visió de l’harmonia equilibrada de l’univers fonamenta un deisme contemplatiu La novetat de les idees de Rousseau provocà un gran escàndol el llibre fou condemnat a la foguera, i l’autor hagué de fugir a Suïssa, però l’obra ha tingut una gran repercussió
Lluís Garcia i Oliver
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz Es formà a Llotja, a Barcelona, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia Exposà a París 1949 i diverses vegades a Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses colleccions del país i dels EUA Colúmbia, Boston, San Francisco i Filadèlfia El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada…
Cambises II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (530-522 aC).
Príncep aquemènida, fill i successor de Ciros el Gran Associat al regnat del seu pare, en 538-30 aC governà com a rei de Babilònia Féu assassinar el seu germà Bardiya o Smerdis, governador de Mèdia i Armènia Atacà Egipte 525 aC i en prengué Memfis, la capital es féu nomenar faraó, bé que posteriorment —i segons fonts gregues— menyspreà el sistema polític i la religió egípcia La revolta de Gaumata que usurpà la personalitat de Bardira, al qual s’havien sotmès les províncies orientals de l’imperi, el féu tornar a Pèrsia, i durant el camí sembla que se suïcidà
Marceline Desbordes-Valmore
Literatura francesa
Poetessa francesa.
De jove fou actriu de teatre a l’Opéra-Comique 1805 i a l’Odéon 1813 Es casà amb un actor mediocre, Prosper Valmore, de qui intentà de fer un actor cèlebre Publicà els reculls poètics Élégies et Romances 1819, Élégies et Poésies Nouvelles 1825, Les Pleurs 1833 i Bouquets et Prières 1843, que li valgueren l’estima dels més grans poetes de l’època Verlaine li donà un lloc entre els seus Poètes maudits 1888 i reconegué el valor de la seva poesia, tendra i adolorida, bé que mancada d’una certa personalitat, on es reflecteixen les vicissituds de la seva vida
Esteve Marc
Autoretrat d' Esteve Marc
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Pedro Orrente El seu art es caracteritza per la netedat del color, la proporció i el moviment, trets propis del barroc valencià Tot i que també conreà la pintura religiosa, la seva temàtica predilecta foren les batalles, on es patentitzà la seva forta personalitat Tingué una fama considerable de personatge pintoresc, arrauxat i irascible Tingué un taller, on treballaven, a més del seu fill Miquel, Senén Vila i Joan Conchillos Hi ha obres seves al Museu Provincial de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando
Acció Nacionalista Valenciana
Grup nacionalista de tendència catòlica fundat l’agost de 1933.
La majoria dels seus membres provenien de l' Agrupació Valencianista de la Dreta El setmanari Acció , publicat des del maig de 1934, en fou el portaveu La seva ideologia és un calc de la Derecha Regional Valenciana, de la qual únicament diferia en les seves concepcions nacionalistes Els punts doctrinals més característics són afirmació de l’existència de la personalitat nacional valenciana i, en conseqüència, exigència de plena autonomia per al País Valencià confessionalisme catòlic propugnació d’una “democràcia jeràrquica corporativa” monolingüisme oficial a les comarques catalanes del País…
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (Ramon Folc I de Cardona), fill de Folc I i de Guisla.
Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II Abans, havia pres part en les campanyes de Berenguer Ramon II contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III
Teopomp
Historiografia
Retòrica
Historiador i rètor grec, deixeble d’Isòcrates.
Exiliat pels seus sentiments oligàrquics, viatjà molt i freqüentà la cort de Filip II de Macedònia, la d’Alexandre i, a Egipte, la de Ptolemeu Intervingué en la polèmica dels partidaris d’Isòcrates contra Plató Contra l’ensenyament platònic , però excellí, sobretot, en el camp de la historiografia les Històries hellèniques , continuació de l’obra de Tucídides del 411 al 394 aC, i les Històries filípiques , explicació del regnat de Filip II Pel seu deler de donar unitat a la història contemporània entorn d’una personalitat dominant, l’obra de Teopomp representa un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina