Resultats de la cerca
Es mostren 10589 resultats
pla de Boet

Vista parcial del pla de Boet, a Vallferrera
© Fototeca.cat
Pla (1 880 m) de la capçalera de la Noguera de Vallferrera, sota el port de Boet
(2 520 m), al camí de la vall Ferrera a Vic-de-Sòç.
pla de Campllong

Vista del pla de Campllong amb la masia homònima
© C.I.C.-Moià
Pla
Pla del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), on hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques.
Òscar Ferrer Pla

Òscar Ferrer Pla
Museu Colet
Espeleologia
Excursionisme
Excursionista i espeleòleg.
S’inicià a l’excursionisme el 1934 amb un grup de l’Escola del Treball de Barcelona L’any 1941 s’associà a la delegació de Gràcia de la Unió Excursionista de Catalunya UEC Durant aquests primers anys dedicà la seva activitat a recórrer el Montseny, les Guilleries i el Pirineu Oriental A partir del 1943, juntament amb els companys de la UEC, amplià les seves ascensions cap al Pirineu aragonès, els Pics d’Europa i els Alps suïssos i italians Exercí de vocal de muntanya i de president de la UEC de Gràcia, presidí el Consell General de la Unió Excursionista de Catalunya 1969-76 i formà part del…
Ramon Pareras Pla

Ramon Pareras Pla
MUSEU COLET
Excursionisme
Excursionista.
En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista la Garriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la qual collaborà des del 1986 L’any 1993 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya
pla de treball
Electrònica i informàtica
Pla real o imaginari on hom suposa que és efectuat normalment el treball i, per tant, emprat correntment com a pla de referència per a mesurar el nivell d’il·luminació de locals.
Sovint hom pren com a pla de treball el situat a una alçada de 0,85 m sobre terra
pla d’Anyella

Prats al pla d’Anyella amb vaques i cavalls pasturant (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Pla
Planell (1 840 m alt.) a la serralada que separa la vall d’Alp (Baixa Cerdanya) de la vall de Ribes (Ripollès), situat, en gran part, al vessant ripollès, dins el terme municipal de Toses.
Hi passa la pista que uneix Castellar de N'Hug a la Molina
Fundació Josep Pla
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Institució cultural privada creada l’any 1973 amb la donació de l’escriptor Josep Pla i Casadevall de la seva biblioteca privada a la vila de Palafrugell.
Rebé el nom inicial de Fundació Biblioteca Josep Pla i en la primera etapa eren representats en el patronat l’Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona L’any 1990 s’aprovaren els estatuts, i el 1992 passaren a formar part del patronat, a més de les institucions esmentades, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Baix Empordà L’any 2000, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, última entitat a incorporar-se al patronat, rebé un fort impuls, i a partir d’aleshores les seccions principals comprenen, a més de la biblioteca, un centre de documentació, una…
convent del Pla
Convent
Antic convent augustinià del municipi de Sanaüja (Segarra), situat al pla, 1 km al S de la vila.
Era un antic santuari marià la Mare de Déu del Pla , conegut des del segle XIII, que el 1655 fou cedit als augustinians, els quals hi residiren fins a l’exclaustració 1835 El convent actual fou reedificat al voltant del 1773, igual que l’església, ambdós de tipus barroc neoclàssic L’església continua la seva funció de santuari hi ha un aplec molt concorregut el 9 de setembre
pla de Bolonya
Urbanisme
Nom amb que és conegut el Pla Urbanístic del Centre Històric de la ciutat italiana de Bolonya aprovat el 1969.
Redactat pel Departament Tècnic de l’Ajuntament de Bolonya sota la direcció dels arquitectes Pier Luigi Cervellati i Roberto Scannavini, el pla ha constituït una fita, tant des del punt de vista teòric, com en la seva aplicació pràctica, del tractament urbanístic dels centres històrics de les grans ciutats
pla d’acollida
Educació
Pla que han d’elaborar els centres docents per a acollir l’alumnat que arriba a les escoles de Catalunya procedent d’altres països amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Segons el pla, el centre ha de programar les actuacions i estratègies necessàries per a facilitar la integració escolar d’aquest alumnat i hi ha d’incloure un suport individualitzat —o en petit grup si coincideixen més d’un alumne de característiques i necessitats anàlogues— per a accelerar l’aprenentatge del català i possibilitar, així, la seva participació en les activitats educatives ordinàries
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina