Resultats de la cerca

Amb la recreació d’un judici popular a l’alcalde Ramon Areny, que va governar Lleida en 1939-41, s’inicia la manifestació per a reclamar l’eliminació dels noms i la simbologia franquistes a la ciutat Sota el lema "Justícia, memòria i dignitat", unes 500 persones presencien l’arrencada de la placa de l’avinguda de l’Alcalde Areny La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, organitzadora de l’acte, acusa l’alcalde, Àngel Ros, d’obstaculitzar la iniciativa La manifestació també té el suport de la Comissió de la Dignitat, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i l’…

Es formà al Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1941 El 1944 passà al Club Natació Barcelona i s’hi proclamà onze cops campió estatal 1946-52, 1954, 1955, 1957, 1961 Fou quaranta-una vegades internacional per Espanya en el període 1947-57 i participà en els Jocs Mediterranis 1951, on fou campió, i en els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 El 1963 esdevingué entrenador de la selecció estatal, del seu club i més tard del Poblenou i del Montjuïc De la federació catalana rebé la medalla al mèrit esportiu 1953 i de l’espanyola, la placa…

El 1951 s’afilià al Centre Gimnàstic Barcelonès CGB, on practicà la gimnàstica artística Posteriorment, exercí d’entrenador i jutge d’aquest esport en l’àmbit estatal Presidí el CGB 1980-85, i durant el seu mandat dinamitzà la secció de lluita i organitzà el Trofeu Gracià Cuesta També presidí la Federació Catalana de Lluita 1983-96, i participà en l’organització de les proves de lluita durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per la qual cosa rebé una distinció de la federació internacional d’aquest esport També fou distingit amb la placa d’argent al mèrit esportiu 1983 i la…

Especialitzada en braça, començà nedant pel Club Natació Manresa el 1977, any que aconseguí ser campiona absoluta de Catalunya de 200 m El 1978 marxà al Club Natació Sabadell, on fou campiona de Catalunya de 100 i 200 m 1978 i d’Espanya de 100 i 200 m 1978, 1979 Fou recordista estatal d’aquestes dues proves dos cops en piscina de 25 m i set cops en piscina de 50 m Participà en els Campionats del Món 1978, la Copa Llatina 1978 i els Jocs Mediterranis de Split 1979 Fou nomenada millor esportista de Sabadell 1979 i rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació 1980

Membre del Club Natació Barcelona S’inicià en tasques directives assumint la vocalia de propaganda de la federació catalana 1931-33, i seguidament passà a la federació espanyola amb el càrrec de secretari 1934-36 Després de la Guerra Civil tornà a la federació espanyola com a secretari general 1939-42 També ocupà càrrecs tècnics 1942-45, que compaginà amb la presidència de la federació catalana 1943-48 Anys més tard encara fou vicepresident del CN Barcelona i el 1965 instituí un guardó, d’abast estatal, que premiava el “millor nedador-estudiant de l’any” El 1973 rebé la placa d’…

Vinculat sempre al Club Natació Barcelona, fou campió d’Espanya de 100 m lliure quatre vegades 1958-61 i establí el rècord estatal de la prova 1960 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 Després es dedicà al waterpolo i es proclamà campió de Lliga 1966 amb el seu club i formà part de la selecció espanyola Rebé la placa d’honor 1965 de la federació espanyola i la medalla d’or 1966 Directiu del CN Barcelona des del 1971, presidí la comissió de waterpolo i el 1982 passà a ser-ne vicepresident Arquitecte de professió, s’encarregà de les obres de remodelació del CN Barcelona

Vinculada al Club Natació Sant Andreu ingressà al comitè català el 1974, al comitè estatal el 1979 i fou reconeguda pels organismes internacionals el 1982 Participà en la gestió de l’òrgan de govern del comitè català, en el qual fou vocal de la junta directiva 1981-84, 1989-93, vicepresidenta 1984-86 i presidenta 1986 Fou l’encarregada de fer el jurament dels àrbitres en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1989 i la placa d’honor de la federació catalana 1992, i la medalla de serveis distingits en bronze 1989, argent 1994 i or 2004 de la…

Membre del Club Natació Barcelona, fou nou vegades campió d’Espanya de primera categoria 1963-71 i sis vegades de la Lliga de primera divisió 1966-69, 1971, 1972, i participà en vuit Copes d’Europa 1963-69, 1971 Amb la selecció estatal jugà 50 partits internacionals en el període 1964-70, entre d’altres, en els Campionats d’Europa 1966, els Jocs Mediterranis 1967 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1966, d’argent 1967 i d’or 1968, i la placa d’honor 1971 També rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació…

Especialitzada en arc compost, destacà al final dels anys noranta al Club Arquers Salt Guanyà sis Campionats de Catalunya d’arc compost a l’aire lliure i tres en sala Participà en el Campionat d’Espanya per equips amb l’Arc Sant Celoni, en el qual coincidí amb Carme Atienza Des de mitjan dècada del 2000 participà en diversos Campionats del Món i d’Europa El 2011 establí el rècord d’Espanya de 50 m amb arc compost Presidí el Club Esportiu Tir amb Arc Figueres, i rebé la placa de la Federació Catalana d’Esports de persones amb Discapacitat Física pel seu suport a l’esport adaptat

Els Pirineus constitueixen el conjunt de relleus més important dels Països Catalans És als Pirineus on les muntanyes s’enlairen més amunt i on els processos geodinàmics han esculpit un relleu més enèrgic Aquestes característiques fisiogràfiques, que els destaquen respecte d’altres muntanyes i serralades del nostre país, tenen una explicació geològica En efecte, és en els Pirineus, així com en la Serralada Bètica, on els processos orogènics els responsables de l’edificació de les serralades es manifesten, en l’àmbit dels Països Catalans, amb una major intensitat des del final dels temps…