Resultats de la cerca
Es mostren 1039 resultats
Julio Segni
Música
Organista, clavicembalista i compositor italià.
Es formà a Mòdena al costat de Giacomo Fogliano Entre el 1530 i el 1533 ocupà una de les dues places d’organista a Sant Marc de Venècia Més endavant entrà al servei del cardenal comte de Santa Fiora -Guido Ascanio Sforza- a Roma Molt probablement restà a la capital italiana al servei del cardenal fins el moment de la seva mort A Roma obtingué una gran fama com a organista, fins a arribar a ser-ne considerat el més preeminent entre els seus contemporanis Algunes de les seves composicions, bàsicament ricercari instrumentals, aparegueren en antologies col-lectives de l’època,…
Joan Baptista Dalmau i Mayol
Música
Director, violinista i organista català.
Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés, on ensenyà…
Musikverein de Viena
Música
Sala de concerts de Viena, seu de l’Orquestra Filharmònica, coneguda per la retransmissió del Concert d’Any Nou.
Fou creada a partir de la Societat d’Amics de la Música, fundada el 1812 per fer arribar la música a totes les classes socials La primitiva seu 1831 fou substituïda pel magnífic edifici actual, inaugurat el 1870, obra historicista de Th Hansen, de línies clàssiques, amb una gran sala de planta rectangular, luxosa decoració de tons daurats i sostre pintat, i una acústica excepcional Té una capacitat per a 1 744 espectadors asseguts i 300 drets La Sala Brahms, dedicada al lied i a la música de cambra, fou remodelada el 1993 600 places El 1996 s’hi afegí la petita sala Gottfried von…
refugi de Cap del Rec
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al pla de Cap del Rec, a 1960 m d’altitud, al peu del vessant sud de la tossa Plana de Lles, a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic de Lles Inaugurat el 1955, l’antic edifici s’ensorrà i l’Ajuntament de Lles de Cerdanya construí un refugi nou, que s’inaugurà el 14 de febrer de 1988 sota la gestió del Club Muntanyenc Sant Cugat El refugi fou ampliat per acollir seixanta-vuit places i s’inaugurà novament el 23 de maig de 1993 Després de vint-i-cinc anys, la gestió passà del Club Muntanyenc Sant Cugat a l’estació d’esquí nòrdic de Lles És un punt de pas d’una variant del GR-…
Giorgio De Chirico
Pintura
Pintor italià.
A la mort del seu pare 1904 es traslladà a Itàlia residí també un quant temps a Munic i, del 1911 al 1915, a París La seva obra era ja aleshores dins la línia característica de la “pintura metafísica”, que seguí fins el 1919 La seva sèrie de Places d’Itàlia , que reflecteixen una profunda solitud i que s’obren a espais infinits, és una visió desolada i angoixada del món, abocat a la gran catàstrofe bèllica Rara vegada hi apareix un ésser viu Els edificis són inspirats en el Renaixement de Ferrara i Florència Hi conjuga el que sembla un esperit clàssic amb una nova exploració…
presidi
Història
Nom que hom donà al segle XVI —i fins al XIX— a diverses places fortes o fortaleses dotades de guarnicions importants.
Els més destacats foren el de Siena 1526, creat per l’emperador Carles V després de la revolta d’aquesta ciutat, els de Toscana, que ocupà el 1707 l’exèrcit del rei arxiduc Carles III, i els del nord d’Àfrica Ceuta, Melilla, Alhucemas i altres
colònia de Sant Jordi
Colònia industrial
Colònia del municipi de ses Salines de Santanyí (Mallorca ), situada al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren…
Bellaguarda
Història
Fort del municipi del Pertús (Vallespir), aturonat a 423 m alt, entre el coll de Panissars y el coll del Pertús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.
Antic castell d’origen medieval, fou atribuït a França en el tractat dels Pirineus 1659, ensems amb un petit sector del vessant empordanès del turó damunt el qual és bastit Fou ocupat el 1674 per les tropes castellanes del duc de San Germán, però reprès poc temps després pel mariscal Schomberg El 1679 l’enginyer militar francès Vauban feu refer la fortificació, que a partir d’aleshores esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu Al començament de la Guerra Gran 1793 fou pres per l’exèrcit del general Antoni Ricardos després d’un setge de dos mesos, fet que tingué…
territori
Economia
Dret administratiu
Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística.
Comprèn el territori urbà , situat dins la zona edificada o edificable d’una població, destinat a edificis privats o públics solar, així com a carrers, places, parcs, jardins, etc, i el territori de reserva urbana , destinat a ésser urbanitzat, però que legalment encara no té aquesta qualificació Tots els altres terrenys són considerats territori rústic El procés de planificació implica, entre altres coses, convertir el terreny en sòl d’assentament pla i sòlid i dotar-lo d’una infraestructura de serveis imprescindibles aigua, llum, gas, clavegueres, etc Amb la qualificació, el…
Residència Joaquim Blume
Esport general
Residència d’esportistes d’alt nivell d’Esplugues de Llobregat.
Fou promoguda l’any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà en funcionament el gener del 1961 amb la incorporació dels primers becaris —amb una oferta de vint-i-quatre places— i entrenadors El primer director fou Ricardo Sánchez, que es mantingué en el càrrec fins el 1990 Poc després s’inauguraren el centre mèdic i les installacions esportives, que inicialment constaven d’una piscina i un gimnàs El 1968 s’iniciaren les obres d’un nou edifici amb més capacitat, el qual s’inaugurà el setembre del 1970, amb motiu del Campionat d’Europa de natació A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina