Resultats de la cerca

Amb les seves sàtires, en vers o en prosa, com Lisica kaznodej ‘La guineu tresorera’, 1762, i amb les comèdies satíriques, com Nedorosl’ ‘L’ignorant’, 1782, es manifestà com un dels ideòlegs de la Illustració russa La seva obra, desenvolupada en el marc del classicisme, manifesta una gran vivacitat, un contingut de caire social i la unió de la llengua culta i la popular

Hom sap que comandà la flota samiòtica que derrotà els atenesos 441-440 aC Resten uns quants fragments de la seva obra en prosa Sobre la natura o sobre l’ens , conservats per Simplici També el tractat pseudoaristotèlic Sobre Melissos, Xenòfanes i Gòrgies en dóna moltes notícies, i permet de suposar que representà la transcripció ontològica més sistemàtica i coherent del pensament de Parmènides

Per moltes raons, entre les quals el fragmentarisme i la puresa amorosa «Los mals d’amors», el poema coincideix amb determinats plantejaments modernistes, i és la seva obra poètica més important Consta de vuit fragments o poemes autònoms lligats per un tènue fil argumental viatge de l’ànima del poeta per les terres que havia compartit amb l’enamorada, tipificades per Barcelona, Montserrat i el Pirineu, especialment l’occità, pel sentit simbòlic de cada una d’aquestes terres, que reprodueix el lema dels Jocs Florals de Barcelona, i per la unitat i, al mateix temps, per la varietat de les…

Vida i obra Frare caputxí, entre el 1793 i el 1779 compongué un seguit de poemes amb comentaris en prosa amb motiu de la Guerra Gran des d’una posició furibundament antirevolucionària Aquests textos es conserven en un manuscrit incomplet titulat Poesies de fra Sebastià d’Oló ms 72 de la BC Bibliografia Cahner, M 1998, 2002 i 2005, vol I, p 132-140 i 170-176 Vegeu bibliografia

La novella Le Grand Meaulnes 1913 el consagrà, però ell, mort en la Primera Guerra Mundial, ja no pogué veure l’èxit de la seva única obra sencera El 1922 n'aparegueren fragments de la novella Colombe Franchet , i el 1924, fragments de poesia i de prosa, publicats en diversos diaris La seva obra palesa una barreja, intelligent i poètica, de la poesia i la irrealitat amb l’acció

Educat a Oxford, anà més tard a Londres, on estudià dret Retirat al seu poble, exercí la medicina Pertanyent al grup dels poetes metafísics, la influència de GHerbert fou decisiva en l’evolució de la seva poesia, que es tornà profundament religiosa Cal destacar-ne Poems 1646, Silex scintillans 1650, Olor iscanus 1651 i Thalia rediviva 1678, i en prosa, The mount of Olives 1652 i Flores solitudinis 1654

Lluitador per la independència del seu país, collaborà en diverses publicacions i hagué de fugir diverses vegades, als EUA Finalment, empresonat pels espanyols, fou afusellat A part la seva tasca periodística, deixà texts en prosa i, sobretot, poètics, com Cantos de la tarde 1860 i En días de esclavitud 1869/> Ja mort, en foren publicats els reculls Poesías póstumas 1871, Poesías completas 1872 i Nueva colección de poesías 1909

Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida

La seva extensa obra poètica El temps i el riu , 1957 El planeta perfecte , 1983 La filosofia de les flors , 1990 etc mostra una viva admiració davant la natura i uns sentiments de fraternitat universal Amb to descriptiu —com a la balada La meva mare a l’església — expressa la seva fe en la bondat humana Conreà també la prosa Davant del mateix riu , 1972 i l’assaig Kazantzakis , 1960

Fou cronista provincial d’Alacant 1867-85, redactor d' El Heraldo i El Pensamiento i fundador d' El Teatro , La Flor i altres periòdics Publicà els reculls poètics Poesías 1840, Afectos de madre 1844 i 1874, Enma 1854, Cantares y otras rimas que lo parecen 1876, etc, les novelles Dos coronas 1854, Dolor y resignación 1854 i altres, reculls de prosa literària — Anacaona , 1856— i cròniques d’història local