Resultats de la cerca

Tipògraf de professió, collaborà en la premsa del seu temps i publicà Noticias acerca de algunos naturales de la provincia de Alicante que se distinguieron en América 1919, Breves apuntes sobre la Isla Plana o Nueva Tabarca 1926 i Castelar y Alicante 1932 El seu germà Adalmir Montero i Pérez Alacant 1862 — 1912, escriptor, a més de diversos llibres de poemes en castellà, publicà, en collaboració amb MRico García, Ensayo biográfico-bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia

Era franciscà Fou nomenat predicador del rei Carles II i cronista de la província de l’Observança de València Escriví la Vida admirable del Siervo de Dios Fray Pedro Esteve Pere ↑ Esteve i Puig i n’edità les poesies i sermons València 1677 També publicà unes notes en llatí de matèries predicables acompanyades d’un resum de teologia moral València 1683 D’altra banda, deixà inèdites unes Crónicas de la santa provincia de la Observancia de San Francisco de Valencia

Poble ensems de muntanyencs i mariners, establí colònies a la península Ibèrica i a Còrsega Els lígurs foren sotmesos pels romans, després de llargues guerres, que començaren el 237 aC i no acabaren fins a l’època d’August 14 aC El 336 dC la part meridional de llur territori fou incorporada a la província romana dels Alpes Cottiae , i la part septentrional, unida a l’Emília, formà la província de Ligúria, la capital de la qual fou Mediolanum Milà

Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l’orde Residí molt de temps al collegi de Sant Bonaventura de Barcelona És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 1764 i d’una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l’orde en deixà una còpia a Barcelona

Collaborà 1889 amb Jaume Almera en el mapa geològic de la província de Barcelona És autor, amb el seu fill Joan Brossa, de treballs cartogràfics, com Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona 1888-1913, Regió del Montseny , etc, i d’un mapa de Catalunya i de les zones frontereres 1892 L’any 1959 la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, instaurà el premi Eduard Brossa per al millor recull de toponímia municipal catalana

Al nucli antic, de planta colonial, hi ha el centre de negocis Ha tingut un ràpid creixement demogràfic i és la segona ciutat de l’estat en nombre d’habitants Segon nucli industrial de l’Argentina indústria mecànica, química, tèxtil, de la construcció, alimentària i mercat d’una extensa àrea agrícola i pecuària a causa de la seva excellent situació i de les bones comunicacions carreteres, ferrocarrils i aeroports Important centre cultural i d’ensenyament superior Universidad Nacional de Córdoba, fundada el 1613, Universidad Católica de Córdoba, fundada el 1956 i Escuela de Ingeniería…

El nucli antic es troba repartit entre la part alta, sobre el cap Diamont, i els barris vells de la ciutat baixa La ciutat enllaça amb l’àrea suburbana residencial de l’illa de Quebec Sainte-Foy, Sillery, Cap-Rouge Àrees industrials a la ciutat baixa i a tocar del port fluvial És ciutat de funcions bàsicament terciàries administratives, educatives, sanitàries La indústria hi produeix pasta de paper, productes alimentaris, confecció i tabacs També hi ha indústria naval i refineria de petroli a Saint-Romuald, a l’àrea suburbana Quebec exerceix, però, un dèbil poder d’atracció sobre la seva…

Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l’Alier El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d’una agricultura florent blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Molins , capital de la província A l’època galla aquesta regió estigué poblada pels arverns, els edus i els bitúriges…

Ensenyà filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde Durant la guerra del Francès, on participà activament, fou empresonat a Monmedy França Després fou traslladat a València com a prior de l’orde, essent comissionat pel pare provincial d’Aragó perquè, amb el pare Lluís Navarro, escrivís una relació detallada dels esdeveniments ocorreguts a la província d’Aragó durant aquell període D’aquí nasqué Historia de la provincia de Aragón, orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1818 1819 i 1826

Les seves activitats econòmiques principals són l’agricultura i la indústria tèxtil, de maquinària i de begudes Combatuda per Pomerània al s XIII, fou ocupada pels marquesos de Brandenburg a mitjan segle fins al s XV, que fou dominada per l’orde Teutònic Al s XVI s’erigí en estat territorial, fins el 1815, que passà a la província de Brandenburg, excepte Dramburg i Schivelbein, que passaren a la província de Pomerània El 1945, ja sota domini polonès, fou incorporada al voivodat de Zielona Góra