Resultats de la cerca
Es mostren 827 resultats
Julien Gracq
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès Louis Poirier.
Professor d’història al liceu Claude Bernard de París 1947-70, el 1936 fou membre del Partit Comunista i participà, entre altres iniciatives, en el Front Popular, però el 1939 va abandonar aquesta organització per disconformitat amb el pacte germanosoviètic, i durant la Segona Guerra Mundial estigué empresonat Discret i exigent, no admeté cap mena de publicitat i comercialisme literari que denuncià en La littérature à l’estomac , 1950 El seu estil rigorós s’expressa en una llengua alhora clàssica i misteriosa que explora un simbolisme estrany, proper al surrealisme Conreà la…
Antoni López i Llausàs
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor.
Fill d’ Antoni López i Benturas Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret Se separà del negoci del pare —que era propietari de la Librería Española— i fundà una agència de publicitat i una impremta, on edità, entre altres obres, la Història nacional de Catalunya , de Rovira i Virgili, i el Diccionari general de la llengua catalana , de Pompeu Fabra El 1924 fundà, amb Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet, fundà la llibreria i editorial Catalònia Fou editor del magazín D’Ací i d’Allà i del setmanari Imatges També exercí el periodisme, com a redactor esportiu d’ El Poble…
,
Josep Maria Civit i Fons
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…
Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Comunicació
Organisme públic instituït per la Generalitat de Catalunya per al seguiment dels continguts dels mitjans audiovisuals.
El seu funcionament i els seus objectius són regulats per la llei 8/96 de 5 de juliol de 1996 del Parlament de Catalunya El consell de govern aprovà el seu funcionament al gener del 1997 Té funcions consultives i d’assessorament del poder executiu i del legislatiu i funciona de manera collegiada Du a terme estudis d’anàlisi i seguiment del compliment de la normativa sobre televisió i ràdio en diferents àmbits sobre la violència, interrupcions publicitàries, continguts sexistes, impacte sobre la infància, imatge de collectius i minories i és l’organisme encarregat d’adjudicar les freqüències…
La ràdio
Aquest mapa representa el nombre d’emissores de ràdio per Estat, no la seva potència, i el nombre de receptors per cada mil habitants Són indicadors de producció i consum d’aquest mitjà de comunicació La radiodifusió com a mitjà de comunicació de massa va sorgir a l’inici de la dècada del 1920, data a partir de la qual superà el paper inicial que tenia com a substituta del telègraf El fet de poder sentir la música i la paraula a través de les emissions radiofòniques va portar les grans fàbriques de material elèctric a plantejar-se’n la producció i comercialització d’aparells Les primitives…
televisió per IP
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sistema de distribució de senyals de televisió i vídeo que utilitza connexions de banda ampla sobre el protocol d’internet IP.
És un entorn tancat en què el proveïdor del servei controla tant el suport de la transmissió com els continguts programats i l’accés Permet la comunicació directa i bidireccional entre proveïdor i usuari final, de manera que l’usuari té accés a serveis com la selecció de continguts a la carta pot escollir entre un catàleg de continguts i reproduir-ne qualsevol en qualsevol moment Els continguts són enviats des del servidor del proveïdor a l’usuari de forma individual, de manera que aquest pot pausar, rebobinar o fer avançar la reproducció al seu gust És habitual en els operadors d’IPTV l’…
Milton Stefani i Xancó
Cinematografia
Director de fotografia i productor.
Vida El 1947 s’inicià en el cinema professional com a segon operador i més endavant com a director de fotografia, i participà en el rodatge d’una ingent quantitat de films comercials, industrials, documentals i publicitaris a Barcelona i Madrid Després muntà la productora de cinema industrial Cinetti 1969 a l’edifici dels estudis Kinefon, la qual s’erigí en una de les més actives i solvents del sector, durant els anys en què Barcelona fou la capital de la publicitat cinematogràfica a l’Estat espanyol, si bé el 1985 es veié obligat a tancar-la Tot seguit abandonà el cinema després…
contracte administratiu
Dret
Contracte celebrat per una administració pública amb persones naturals o jurídiques.
Ha de tenir per objecte l’execució d’obres, la gestió de serveis públics i els subministraments, quan així ho declari expressament una llei, o quan estigui vinculat directament al desenvolupament d’un servei públic, amb independència del seu contingut Els contractes públics estan subjectes a la legislació bàsica estatal que estableix el marc de regulació de contractació a fi de garantir l’adequació als principis de llibertat d’accés a les licitacions, de publicitat i transparència de procediments, i no-discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, tot assegurant, així…
Ramon Peypoch i Pich
Història
Política
Polític i periodista.
Estudià peritatge químic i fou president de l’Escola Catalana Mossèn Cinto i fundador i director de la revista Ciència 1926-33, a la primera època Des del 1913 milità en diverses organitzacions catalanistes fins el 1922, que ingresà a Acció Catalana, de la qual fou secretari general També fou gerent de La Publicitat des del 1935 i membre del Consell d’Economia de Catalunya Fou membre fundador de la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l’Institut d’Estudis Catalans Després de la guerra civil, s’exilià el 1939 a França, i el 1942 a Mèxic Allà treballà en la…
Miquel Calatayud i Cerdán
Disseny i arts gràfiques
Il·lustrador.
Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exerceix com a illustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine 1977, Soy el aire 1980, A la busca de Marte el guerrero 1984, Els lusíades 1989 i El món inventat 1990 Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil La Ballena Alegre , Trinca , El Acordeón , i com a illustrador gràfic en mitjans de comunicació Cambio 16 , El País , entre d’altres Dins el món del còmic collaborà a Rumbo Sur i Cairo , entre altres, ha publicat diversos àlbums i és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina