Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
degeneració
Física
En mecànica quàntica, propietat d’un valor propi d’un observable, segons la qual hi ha diferents estats propis de l’observable que tenen per valor propi el considerat.
La dimensió del subespai de vectors propis amb valor propi a és la multiplicitat o degeneració de a
enllaç

Superposició d’un enllaç δ i dos enllaços π amb plans nodals perpendiculars, en una molècula d’etí o acetilè (CH ≡CH)
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…
ordinador quàntic
Física
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de fer càlculs utilitzant fenòmens propis de la mecànica quàntica amb la finalitat d’accelerar notablement (respecte a un ordinador com els existents actualment) la velocitat de càlcul.
En són exemples el principi de superposició i l’ús d’estats entrellaçats per a representar els bits d’informació anomenats en aquest cas bits quàntics o qubits Hi ha nombrosos sistemes candidats a esdevenir ordinadors quàntics, si bé per ara cap no ha aconseguit acomplir tots els requisits postulats per DiVincenzo 2000 escalabilitat possibilitat d’incrementar el nombre de qubits utilitzats possibilitat d’inicialitzar els qubits en un estat qualsevol possibilitat de llegir els qubits temps d’operació de les portes lògiques més curt que el temps de decoherència dels qubits , i possibilitat d’…
teoria BCS
Física
Teoria quàntica general de la superconductivitat establerta per J. Bardeen, L.N. Cooper i J.R. Schrieffer l’any 1957, per la qual els fou concedit el premi Nobel l’any 1972.
Segons aquesta teoria tot l’efecte de la superconductivitat resulta d’una petita força d’atracció entre un parell d’electrons amb energies quasi iguals parells de Cooper que apareix per sota d’una certa temperatura crítica i d’un cert valor del camp magnètic L’explicació d’aquesta estranya atracció és la següent en general els electrons lliures es repelleixen mútuament a causa de la interacció colombiana encara que aquesta repulsió queda reduïda considerablement a causa de l’apantallament dels altres electrons Però en una xarxa cristallina un electró té tendència a atreure els ions positius…
equació de Schrödinger
Física
Equació diferencial fonamental de la mecànica quàntica, que permet de calcular la funció d’ona ψ (x,t) d’una partícula sotmesa a una dinàmica especificada per un potencial V (x,t).
Formulada el 1926 per Erwin Schrödinger, hom l’escriu on h és la constant de Planck normalitzada és a dir, dividida per 2π, m la massa de la partícula, V el potencial a què es troba sotmesa, x el vector de posició, t el temps i i la unitat imaginària
funció de partició
Química
Funció derivada de la teoria quàntica, definida segons l’expressió
essent
g i
la multiplicitat, ε i
l’energia del nivell i, k
la constant de Boltzmann i T
la temperatura absoluta.
Qualitativament, és una mesura del nombre possible de nivells d’energia d’una molècula L’ús de les funcions de partició permet una avaluació teòrica de les calors específiques de les molècules gasoses, la qual cosa representa una superació del tractament clàssic basat en el principi d’equipartició de l’energia
espectrometria
Astronomia
Física
Química
Estudi dels espectres mitjançant un espectròmetre.
Segons com sigui produït l’espectre hom distingeix diferents tipus d’espectrometria espectrometria de massa, espectrometria infraroja, espectrometria visible, espectrometria ultraviolada, espectrometria Raman efecte Raman, espectrometria d’emissió atòmica, espectrometria d’absorció atòmica , ressonància magnètica nuclear, ressonància paramagnètica electrònica ressonància de spin electrònic, espectrometria de raigs X, espectrometria de fluorescència X L’espectrometria tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions matèria-energia de…
partícula

Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…
Física 2012
Física
El bosó de Higgs, finalment Presentació de la descoberta d'una nova partícula amb relació al bosó de Higgs © CERN / CMS Collaboration En el camp de la física, la notícia que sens dubte ha omplert més pàgines de diaris i blocs, i més minuts de televisió, va ser la detecció d'una nova partícula al Gran Collisionador d'Hadrons LHC del Laboratori Europeu de Física Nuclear CERN de Ginebra Les dades recollides durant el 2011 i la primera meitat del 2012 van ser anunciades, enmig d'una gran expectació, mitjançant una conferència científica conjunta dels experiments ATLAS i CMS de l'LHC i una roda de…
moment magnètic intrínsec
Física
Magnitud quàntica, sense cap anàleg clàssic, que hom atribueix a les partícules elementals i als nuclis atòmics i que mesura els efectes magnètics que no poden ésser atribuïts a moviments espacials de les càrregues.
Té molta relació amb el spin de les partícules, fins al punt que el neutró, que no té càrrega elèctrica, però sí spin, té també moment magnètic intrínsec En el cas del nucli atòmic, hom parla de moment magnètic nuclear