Resultats de la cerca

Fou collaborador de Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma Passà a la missió de Sierra Gorda Mèxic vers el 1750 Fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 formà part de la columna que avançà per terra i que descobrí la badia de San Francisco i el port de Monterrey Relatà l’expedició en sis diaris, que han estat conservats En 1774-75 prengué part en una expedició, que també relatà, al poblat de Nutka, de l’illa de Bodega y Quadra avui Vancouver, Canadà

Segons Lluís G Constans, al segle XIII surt documentada una família de cavallers a Vilert La quadra de Vilert era part de la senyoria dels Sales Segons aquest autor, el 1242, trobem un Bernat de Vilert “Bernardus de Villacerto” l’any 1271 és esmentat un Ramon de Vilert Sembla, segons Constans, que el 1357 la fortificació de Vilert fou comprada pel monestir de Banyoles Darrerament, l’anomenat castell dels Moros, a les Anglades de Vilert, ha estat reconstruït pel seu propietari Des de l’exterior, hom pot veure alguns panys de paret d’època medieval

Aquesta fortalesa era residència de la família anomenada Vilanova, la qual des d’abans del 1085 detentà la castlania del castell del Brull, i perdurà en el càrrec fins al 1415 La domus va ser abandonada el segle XIII quan la família Vilanova s’uní amb els Esparreguera De l’edifici antic només queden uns pocs vestigis situats a l’antiga quadra de Terrassola, a llevant del terme de Seva, en un tossalet a l’altra banda del Gurri, prop del derruït mas de Can Moreu i gairebé enfront del mas Tarrés de Terrassola

Aquesta torre es trobava situada dins el terme del castell de Montmell Al principi, fou de domini de la seu de Barcelona L’any 1078 el bisbe de Barcelona, Umbert de Cervelló, va infeudar-la als Banyeres, que en aquells moments ja eren els feudataris del bisbe al castell de Montmell Segons l’esmentat document, la torre de Codony, amb la seva quadra, estava deshabitada i abandonada per culpa dels sarraïns Els Banyeres van reconstruir-la i deu anys més tard, el 1088, van cedir-la a Guifré Isern i a la seva muller Ermengarda

Situació Fortificació, avui dia encapçalada i envoltada de cases modernes, que centrava l’antiga quadra de l’Ortigós ECSA - J Bolòs Torre situada al cim d’una lleugera elevació, al veïnat de l’Ortigós, a la part de llevant del terme municipal de la Bisbal Ara resta envoltada de diverses cases ca l’Inxa, ca l’Alegret i Cal Toni Mapa 35-17447 Situació 31TCF760716 L’Ortigós és al costat de la carretera que va de la Bisbal del Penedès a Llorenç JBM Història Els orígens de la quadra d’Ortigós i de la seva torre són molt antics Ortigós ja s’esmenta en la confrontació d’Albinyana de l’any 1011 villa…

Aquest castell és poc documentat, i no es pot precisar el seu terme i fins i tot es fa difícil de saber amb exactitud a quin comtat corresponia, tot i que inicialment era vinculat al comtat de Cerdanya La primera notícia del castell és de l’any 904 en el judici que presidí el comte Miró de Cerdanya-Besalú, quan el procurador de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses reclamà una casa i terres situades al comtat de Cerdanya, a la vall de Ribes, a la vila Estegal “ Stegal ” una afrontació del béns reclamats corresponia al castell de Grats “ castello que dicitur Gratos ” La vinculació al…

Els vestigis del castell de Fulleda són al turó que presideix el poble El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, senyor de Tarrés, i la seva muller Ermessenda, amb els seus fills, cediren a un grup de repobladors una terra al terme del castell de Tarrés, excepte el que tenien a Fulleda Documents posteriors evidencien que Fulleda era considerada una quadra del terme del castell de Tarrés, que molt aviat va tenir el seu propi castell Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda, l’any 1155, van concedir a Bernat de Sadó i a la seva muller Ersèn una…

És situat a la dreta del torrent d’Urmella , afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix als vessants meridional i occidental de la tuca d’Urmella 2 535 m alt, contrafort meridional del pic Gallinero, que s’uneix al seu collector prop de Castilló de Sos De la seva parròquia Sant Just, que era de la jurisdicció de l’abat de Sant Victorià, depenien els llogarets de Renanué i de Rins Formà un municipi del qual depenia la quadra de les Fades, agregat al segle XIX al d’Arassant En aquest indret hi havia hagut l’antic monestir d'Orema

De l’església parroquial de Penelles no se’n coneixen notícies històriques d’època romànica, tot i que sembla indubtable el seu origen medieval El lloc de Penelles és documentat des del 1069 1079 i sorgí com una quadra del castell de Butsènit a l’extrem de la marca La seva església fou sufragània, però, de la parròquia de Castellserà, de la qual no s’independitzà fins el 1897 L’actual temple parroquial és una obra moderna, aixecada entre el 1951 i el 1961 L’antiga parròquia, construïda el 1663, es troba avui desafectada i s’ha convertit en magatzem

Aquesta església, de la qual no resta cap vestigi, era situada a la partida de Sant Pere, fora del nucli de la vila de Sarral, al nord-oest del terme municipal Fou la capella de l’antic vilatge de Pedrinyà, documentat des del 1076, en les afrontacions de la quadra d’Ollers Malgrat l’abandó d’aquest lloc a causa de la concessió de la carta de població i franquesa de Sarral el 1180 i del despoblament de la baixa edat mitjana, l’església subsistí fins al segle XVIII A causa del seu greu deteriorament, fou clausurada el 1720