Els vestigis del castell de Fulleda són al turó que presideix el poble. El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, senyor de Tarrés, i la seva muller Ermessenda, amb els seus fills, cediren a un grup de repobladors una terra al terme del castell de Tarrés, excepte el que tenien a Fulleda. Documents posteriors evidencien que Fulleda era considerada una quadra del terme del castell de Tarrés, que molt aviat va tenir el seu propi castell. Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda, l’any 1155, van concedir a Bernat de Sadó i a la seva muller Ersèn una parellada de terra al terme del castell de Fulleda. L’any 1156 Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda van donar els castells de Tarrés i de Fulleda en feu a Bertran de Santmartí i la seva muller Sança, els quals el 1157 infeudaren la quadra de Fulleda a Ponç Madrad i la seva muller Sança. Ponç Madrad es va comprometre davant de Bertran de Santmartí a construir una fortalesa amb quatre bestorres de pedra i de calç. El 1164 Bertran de Santmartí i la seva muller Sança infeudaren els castells de Tarrés i de Fulleda (amb la meitat dels drets que hi posseïen) a Pere Ferrer i la seva muller Ramona, els quals el 1167 van infeudar una altra vegada la quadra de Fulleda, al terme del castell del mateix nom, ara a Bernat de Fulleda. En el document, Bernat de Fulleda es comprometé a construir en quatre anys una fortalesa, amb un casal o residència de pedra i calç i una torre de pedra i calç, amb dues voltes i el seu coronament. En aquest moment es devia refer el castell de Fulleda.
El domini eminent del castell de Fulleda passà el 1232 al monestir de Bonrepòs i el 1255, mitjançant permuta, al monestir de Poblet. Aquest monestir no va obtenir la plena jurisdicció del lloc fins el 1367, de mans de Pere III. (CPO-XEC)
Les restes de l’estructura fortificada, encara visible al segle XIX, segurament van ser destruïdes al segle XX en construir-se els dipòsits d’aigua de la població. Pel pendent meridional del tossal del castell, sobre les cases de la població, hi ha restes d’un mur de 6 m d’alçada, lleugerament atalussat. El seu aparell és fet de carreus de gres no gaire regulars, sobretot en les filades inferiors, que tenen característiques ciclòpies; molts han estat espoliats i solament ha quedat el morter i la maçoneria del reble interior de la paret. Sembla que correspon a la part inferior d’una primera línia de muralla. Al vessant oriental del turó hi ha una estructura que es correspon amb una mena de bestorre de planta rectangular de 4 m per 10 i una alçada de 3 m, que conserva solament el morter del nucli central del mur, ja que els carreus han desaparegut. Per la topografia hi ha indicis de l’existència d’un possible fossat en la banda nord que separaria la fortalesa de la resta de l’altiplà, però és difícil de demostrar-ho sense estudis més aprofundits, ja que tota la zona ha estat totalment alterada per la construcció dels dipòsits i dels corresponents accessos. Les estructures conservades són difícils de datar; la situada a l’est podria correspondre a un clar moment medieval, si bé difícilment es podria remuntar més enllà del segle XIII. (JRG)