Resultats de la cerca

De formació autodidacta, començà a treballar als quinze anys collaborant en la pellícula de dibuixos animats El mago de los sueños Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic 1982, El presoner del gegant 1982, Història del pollastre que ponia 1983 i Perduts a la cova 1986 Obtingué nombrosos premis, com ara el Serra d’Or 1983 i 1986, l’Otani Memorial, Japó, 1983, el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor illustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988 

Fou autor d’obres d’anàlisi psicològica i d’intenció política, com Un hombre de treinta años 1933, amb elements autobiogràfics, El último pirata del Mediterráneo 1934, reportatge novellat i polèmic sobre la vida del financer mallorquí Joan March i Ordinas, que tingué nombroses edicions durant la Segona República, i Octubre rojo 1930 El 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà els quinze volums de la sèrie titulada Luz sobre España , reportatges novellats de la Guerra Civil escrits des del punt de vista del partit comunista espanyol, entre els quals Guerra y Revolución en Cataluña 1946

El 1973 entrà a Mundo Deportivo com a gestor de l’arxiu fotogràfic, i també cobria les categories inferiors de futbol Uns anys després seguí la seva primera Volta a Catalunya , i assumí la funció de redactor de ciclisme Des d’aleshores fins al 2009, cobrí 35 edicions del Tour de França i de la Vuelta a Espanya, vint Campionats del Món i quinze del Giro d’Itàlia Collaborà en la revista Ciclismo a Fondo i els setmanals El Ciclista i Meta 2Mil També seguí els mundials d’hoquei, competicions d’handbol i diversos Jocs Mediterranis

En totes aquestes partitures, el caràcter líric de la cançó contrasta amb el ritme més viu de la dansa Comparteixen un segell harmònic molt personal i la base temàtica sorgida de la tradició musical catalana Posteriorment altres compositors han emprat aquesta forma musical Bibliografia Complement bibliogràfic Amades i Gelat, Joan Grau i Martí, Jan Puig, Lluís Danses de la terra música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona , El Mèdol, Tarragona 1997-1998

A quinze anys entrà al monestir del Sant Sepulcre de Jerusalem El 711 fou nomenat metropolità de Creta, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, juntament amb el conreu de la poesia i la música Fou el primer poeta músic de l’Església Grega a utilitzar el cànon, bé com a creador bé com a reelaborador o difusor del gènere, i n’escrigué més de 100, entre els quals destaca el Gran Cànon , composició de més de 250 troparis cantada el dijous de la cinquena setmana de la quaresma Autor de nombroses oracions, se n’han publicades vint-i-dues, d’argument marià

Conegut com Josele , s’inicià al Càmping Estrella de Mar de Castelldefels Als quinze anys es classificà per al Campionat d’Espanya Després, passà pel CN Barcelona 1993-97, pel Club Petanca Penya l’Esplanada 1997-2006 i finalment fitxà pel Club Petanca Santa Coloma 2006 En el seu palmarès destaquen un Campionat d’Espanya i dos subcampionats També ha guanyat dos Oberts d’Espanya, tres Lligues espanyoles i vuit Lligues catalanes D’altra banda, ha guanyat torneigs com el Campionat de Catalunya, la Copa President, el Torneig Ciutat de Sevilla o l’Obert de Figueres Ha participat en diferents…

Pivot Desenvolupà la seva trajectòria esportiva al Club Balonmano Mar Valencia, amb el qual obtingué quinze títols de Lliga, tretze Copes de la Reina i tres Supercopes d’Espanya També guanyà la Supercopa d’Europa 1998 i la Recopa 2000 i disputà dues finals de la Lliga de Campions 2000, 2003 Fou 265 vegades internacional amb Espanya i marcà 867 gols Debutà el 1986 i disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atenes 2004, després dels quals deixà la selecció Aconseguí les medalles de plata 2001 i bronze 1991, 1993, 1997 als Jocs Mediterranis i participà en tres Campionats del Món 1993, 2001…

Formada al CA Terrassa, desenvolupà la major part de la seva carrera al CE Universitari A quinze anys superà el rècord de Catalunya de salt d’alçada amb 1,72 m, que milloraria quatre cops més fins a deixar-lo en 1,76 m Fou campiona de Catalunya i d’Espanya juvenil 1976, de Catalunya júnior 1977 i de Catalunya i d’Espanya júnior en pista coberta 1978 Fou subcampiona de Catalunya a l’aire lliure 1980 i dos cops subcampiona en pista coberta 1976, 1977 En els Campionats d’Espanya fou subcampiona a l’aire lliure 1981 i en pista coberta 1980, 1981