Resultats de la cerca
Es mostren 5465 resultats
Acadià
Geologia
Unitat que, amb categoria de sèrie (i època), hom ha abandonat per la de Cambrià mitjà.
El nom fa referència a l’antic nom d’Acàdia Canadà, on hi ha l’àrea tipus
rampa
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta talla obliquament els plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Les rampes poden fer referència tant al bloc superior com al bloc inferior de la superfície de falla
al·lo-
Química
Prefix usat algun cop per a designar l’un de dos o més isòmers (sovint geomètrics), especialment quan és difícil expressar-ne breument l’estructura o quan aquesta no fou establerta en descobrir-lo.
Molts noms trivials de composts orgànics comencen, tanmateix, per allo, sense que això impliqui cap referència a isomeria
nom vulgar
Biologia
Nom popular que hom dóna a un gènere o a una espècie amb la llengua del lloc on es troba.
El nom pot fer referència a les característiques de la planta o de l’animal, al descobridor, etc
nivell llindar
Educació
Grau de coneixement d’ una llengua que permet comunicar-se de manera efectiva i desenvolupar-se en les situacions de la vida quotidiana, descriure experiències, esdeveniments, projectes o desitjos, justificar breument opinions i comprendre o produir textos senzills i coherents sobre temes coneguts.
Per determinar aquest grau de coneixement, l’any 2001 el Consell d’Europa establí uns nivells comuns de referència$7
primsenyar
Cristianisme
Fer el senyal de la creu (sobre una persona o cosa).
Antigament feia referència a ritus previs al baptisme o al baptisme d’un infant per part d’un laic
talassocràcia
Història
Domini de la mar, força que es basa en la senyoria de la mar i també en el conjunt dels factors que constitueixen el poder marítim.
El mot és emprat generalment amb referència a les potències antigues que ostentaren un tal domini en època clàssica
bradisisme
Geologia
Moviment ascendent o descendent del sòl en una àrea determinada de la superfície terrestre.
Els bradisismes són observables, especialment, en les àrees costaneres, on la superfície del mar forneix un nivell de referència
dia
El dia solar
© Fototeca.cat
Astronomia
Interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa.
Des de l’antigor, ha estat emprat el dia com a unitat bàsica de temps, i com a tal unitat hom n'ha anat redefinint més i més acuradament la durada Inicialment, cada poble assignava al dia una durada pròpia o bé les hores de llum diürna, com els babilonis, o bé les 24 hores, com els alexandrins Els romans el dividiren en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores prima, tèrcia, sexta i nona Entre els jueus, el dia començava al capvespre, segons les normes bíbliques Al segle IV aC els grecs descobriren el mecanisme dels eclipsis, amb la qual cosa comprengueren la…