Resultats de la cerca

El nom egipci era Pi-emdje Fou cèlebre perquè allí, segons el mite d’Osiris, un peix oxirrinc es menjà el sexe del cadàver del déu Tingué gran importància en temps grecoromans i bizantins Les ruïnes, identificades durant l’expedició napoleònica a Egipte, foren excavades des del 1897 i han patit saqueigs freqüents S’hi han trobat nombrosos papirs, d’època grecoromana, escrits majoritàriament en grec i de continguts variats El 1982 el Servei d’Antiguitats d’Egipte hi reprengué les excavacions, i el 1992 s’hi associà la Universitat de Barcelona, constituint una missió…

Fou fundat el 1931 durant la presidència de Pere Sala, després d’haver estat durant un any una secció del club degà de Catalunya, la Unió Esportiva Santboiana El primer partit el jugà el 10 de maig de 1931 contra l’AE Joventut El 1933 constituí el seu primer terreny de joc a Cornellà Això permeté millorar el nivell de l’equip, que fou subcampió de Catalunya 1933, 1934, i pogué jugar els primers partits internacionals Durant la Guerra Civil el camp fou parcellat i venut Fins el 1947 l’entitat no reprengué l’activitat esportiva El 1966 inaugurà un nou camp al carrer de Sant Jeroni…

El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu El seu primer president honorari fou Francesc Aragó En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres El 1867 el nombre de seccions arribà a tres Publicà un Scientifique et Littéraire du Roussillon Bulletin de la Société Agricole Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i el 1914 De…

Comptà amb el suport d’un sector de la burgesia financera valenciana, i tingué com a òrgan La Correspondencia de Valencia Les seves bases ideològiques foren expressades en la Declaració valencianista 1918, subscrita per la Unió i per la Joventut Valencianista i obra d’IVillalonga, dirigent del partit Tot i acceptar la unitat nacional dels Països Catalans, s’hi propugnava un estat valencià, capaç de mancomunar-se amb d’altres d’una reivindicada federació espanyola o ibèrica Participà, sense èxit, en eleccions a diputats i municipals, i aconseguí una certa extensió arreu del País Valencià…

Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, feu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic Entre els seus collaboradors més destacats cal esmentar Joaquim Ruyra i Joan Junceda Deixà de publicar-se durant la Guerra Civil de 1936-39 Reprengué la seva publicació, en castellà, el 1949, dirigida per Josep Figueres i Turró, i gradualment anà incorporant articles en català Des de la dècada de 1980 es publicà en català quinzenalment i, posteriorment, amb periodicitat mensual El 1952 instaurà una festa anual a partir d’un concurs…

Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns sectors…

De jove fou un dels fundadors del grup catalanista El Roure El 1924 fundà, amb Antoni López i Llausàs i Manuel Borràs, la Llibreria Catalònia, a Barcelona Durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a França i a Sant Sebastià El 1943, amb tenacitat, reprengué les edicions en català, unes de les primeres autoritzades després de la guerra, que permeteren la lenta formació d’un nou públic de lectors en català i asseguraren una certa continuïtat Creà l’ Editorial Selecta 1943 i les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” 1950 i “Enciclopèdia Catalana” 1955, de l’editorial AEDOS…

El 1559 fou reconegut pel seu germà Felip II de Castella Nomenat capità general de la Mediterrània 1568, lluità contra turcs i berbers sota la vigilància del seu conseller Lluís de Requesens El 1569 reeixí a sotmetre la revolta dels moriscs a Las Alpujarras Designat per Pius V per a comandar l’esquadra de la Santa Lliga, destruí, igualment sota el directe assessorament del seu tinent general Lluís de Requesens, la flota turca a Lepant 1571 ocupà després, efímerament, Tunis 1573 i Bizerta 1574 Fou virrei de Nàpols 1575-76 i, a la mort de Lluís de Requesens, succeí aquest com a…

Dedicat a combatre la política de la Restauració i el clericalisme, aconseguí una ràpida difusió el 1885 ja feia un tiratge de 20 000 exemplars i sofrí repetides persecucions judicials per injúries a la monarquia Interrompé la seva publicació en el número 113, quan Lluch i Soler era a la presó El títol, amb un gran prestigi en la memòria popular, fou aprofitat en diverses temptatives posteriors 1908, La Traca Nova , 1909 i 1911 El 1912 Vicent MCarceller en reprengué l’edició i n'accentuà el seu caràcter republicà i anticlerical, al qual afegí una bona dosi d’humorisme eròtic Pel…

Fill d’un pintor i restaurador d’esglésies italià establert a l’Argentina, estudià enginyeria i en la seva joventut viatjà sovint a Itàlia, on treballà en tasques relacionades amb la seva professió i dedicà una atenció creixent a l’art, formant-se sobretot com a ceramista El 1960 feu a Buenos Aires una primera exposició d’art abstracte i a partir d’aleshores es dedicà sobretot a l’art polític El 1965 presentà una controvertida escultura d’un Crist crucificat en un caça nord-americà Refugiat el 1976 al Brasil fugint de la dictadura argentina que segrestà i probablement assassinà un fill seu,…