Resultats de la cerca

Llançador del Club Beisbol Viladecans iniciat durant la dècada de 1970, debutà en el primer equip al principi dels anys vuitanta El 1982 aconseguí per primera vegada el Campionat d’Espanya, denominat a partir del 1986 Lliga Des d’aquell primer títol fins a la seva retirada al principi del 2000, guanyà tots els títols de Lliga i de Copa del Rei en què participà També jugà en diverses ocasions la Copa d’Europa de clubs Formà part de la selecció estatal des de començament del 1980 Guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1987 disputat a Catalunya Un cop retirat entrenà…

Format al Club Patí Vic, fou campió d’Europa juvenil 1966, 1968 amb la selecció espanyola Jugà dues temporades en el Club Patí Voltregà, la primera al filial Inriva 1967-68 i la segona al primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1969 Tornà al Vic 1969-80, fitxà pel Club Esportiu Noia 1980-82 i acabà la seva carrera en el Voltregà 1982-84 Un cop retirat inicià una etapa com a tècnic, primer com a segon entrenador del CP Vic, després dirigint el Club Esportiu Taradell i, finalment, com a entrenador de porters i d’equips de base en el Vic

Format al Club Lluita Sant Adrià, també s’entrenà al CAR de Sant Cugat Es proclamà campió d’Espanya en les categories de fins a 85 kg 1997-99, 2001, 90 kg 1995, 1996 i 97 kg 2000 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, en els Jocs Mediterranis i en nombrosos torneigs internacionals Un cop retirat, l’any 2001, fou un dels impulsors del Club de Lluita Olímpica La Mina, d’on sorgiren diversos campions d’Espanya És entrenador de lluita grecoromana, vicepresident de la Federació Catalana de Lluita, seleccionador estatal en categoria cadet i regidor d’esports a l’…

Pivot Des-envolupà la seva trajectòria esportiva al FC Barcelona 1982-95, on arribà com a júnior procedent de l’Associació Esportiva Sarrià Debutà amb el primer equip el 1985 i guanyà sis Lligues 1986, 1988-92, quatre Copes del Rei 1988, 1990, 1993, 1994, una Copa Asobal 1986, una Copa d’Europa 1991, tres Recopes 1986, 1994, 1995 i cinc Supercopes d’Espanya Una vegada retirat, fou gerent de les federacions catalanes d’handbol i de vela, i el 2010 fou nomenat director gerent de l’oficina tècnica de la precandidatura Barcelona-Pirineus 2022 La samarreta amb el seu número, el 2,…

L’any 1853 inicià la seva vertiginosa ascensió en el món dels afers Treballà fins el 1865 en una companyia de ferrocarrils Des d’aquest any fundà diverses empreses siderúrgiques, que fusionà el 1899 en la Carnegie Steel Corporation, venuda a JPMorgan de la banca Morgan per 447 milions de dòlars l’any 1901 Retirat dels negocis, d’acord amb allò que havia deixat establert en el seu llibre The Gospel of Wealth 1889, es dedicà a la filantropia Fundà diverses institucions benèfiques i culturals als EUA i a la Gran Bretanya amb un capital de més de 500 milions de dòlars, entre les…

Treballà com a actor de teatre entre el 1944 i el 1950 A partir d’un cinema d’autor i aparentment inconformista, un cop convertit en mite interpretà obres de gran espectacle El seu millor treball fou a la primera època The Men 1950, A Streetcar Named Desire 1951, Viva Zapata 1952, Julius Caesar 1953, The Wild One i On the Waterfront 1954 Altres films seus són Désirée 1955, The Chase 1966, A Countess from Hong Kong 1967, The Godfather 1972, Last Tango in Paris 1972, Apocalypse Now 1979, The Formula 1980 etc Posteriorment, cada cop més retirat de la vida pública, tornà a actuar a A…

Inicià els seus estudis de cant el 1914 al Conservatori de Madrid, i després els continuà al de Milà Debutà al Teatro Real el 1916 amb Els pescadors de perles de Bizet i després ho feu a Milà amb Cavalleria rusticana Inicià una important carrera operística, que portà a terme en teatres espanyols i italians, fins que el 1925 aparegué al Teatre Tívoli de Barcelona amb la comèdia lírica de Lambert Por una mujer Poc després, especialitzat en el gènere líric espanyol sarsuela i comèdia, formà part de la Compañía Lírica Nacional, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol L’any 1928 estrenà…

Inicià els estudis de música i de cant amb el seu pare, antic cantant i professor Posteriorment amplià la seva formació a l’Escola de Música de la seva ciutat natal i al Conservatori de París, on fou deixeble de la mezzosoprano C Croiza El 1940 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa, on actuà amb el pseudònim de Camille Moreau Destacà especialment amb Pelléas et Mélisande , que cantà arreu de França i que enregistrà fonogràficament en algunes ocasions Destacà també com a solista en diversos concerts, especialment amb el Rèquiem de G Fauré Un cop retirat dels escenaris,…

Començà a competir a 17 anys a Sant Boi de Llobregat, després de practicar la gimnàstica i el rugbi amb la UE Santboiana Es proclamà campió d’Espanya dels 50 m lliure 1999 Pertanyent al CN Valenciano, passà a entrenar-se amb Joan Fortuny al CAR de Sant Cugat Fou el primer espanyol a baixar dels 50 s en els 100 m lliure Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i Atenes 2004 En els Campionats d’Europa en piscina curta, guanyà la medalla de bronze en els 50 m 2004 i el títol europeu 2006 Una vegada retirat, el 2009 fundà l’empresa Aquatic Global Sport, dedicada a la…

Estudià medicina, però es dedicà al cant en la corda de baríton i feu gires operístiques per Itàlia i França entre el 1846 i el 1855 Retirat d’aquesta activitat, es consagrà a l’edició i la crítica musicals i a escriure textos d’òpera De la vuitantena de llibrets que escriví destaquen I promessi sposi 1869, d’Errico Petrella, I lituani 1874, d’Amilcare Ponchielli, Francesca da Rimini 1878, d’Antonio Cagnoni, i Edmea 1886, d’Alfredo Catalani Revisà, a més, el text de Francesco Maria Piave de La forza del destino en la versió que Giuseppe Verdi estrenà el 1862 El 1858 publicà unes…