Resultats de la cerca

Entrà a la península Ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d’espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat descobert, fou condemnat a mort amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista Actuà a la Catalunya occidental i a Aragó conquerí i retingué el castell de Montsó al final del Trienni Constitucional obtingué una assenyalada victòria a Guadalajara, que li valgué, després del restabliment de Ferran VII com a rei absolut, l’ascens a general El 1825 organitzà una revolta…

El 1905 ingressà al PSOE Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE 1911-17 i aconseguí que en el IV Congrés Tarragona, 1916 hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català Collaborà en la fundació, el 1923, de Justicia Social i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins el 1931 Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió de la USC amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33 Escriví Què és el socialisme 1931, on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al…

Militant de les Juventudes Socialistas, a l’abril del 1920 fou un dels promotors de l’escissió que donà lloc al Partido Comunista de España i dirigí els seus primers òrgans de premsa El rebuig de l’estalinisme el menà, a partir del 1930, a figurar en els rengles de l’Oposició Comunista Espanyola primer, i de l’Esquerra Comunista després membre de l’executiva del POUM i amic d’Andreu Nin, des del 1936 residí a Barcelona, on s’ocupà en tasques de propaganda, i sofrí la repressió contra el POUM posterior als fets de maig del 1937 Entre el 1939 i el 1978 romangué exiliat a París,…

Nebot del bisbe Nil Cabàsiles mort el 1363 i format teològicament, dugué una carrera política a favor de Joan VI Cantacuzè , amb el qual, i juntament amb llur amic Demetri Cidones, dugué vida monàstica en dues ocasions Romangué sempre laic, segons sembla, bé que fou proposat per a la seu episcopal de Tessalònica hom l’ha cregut sovint bisbe Amic i partidari dels palamites palamisme , no entrà de ple, però, en les polèmiques doctrinals Entre els seus escrits teològics destaquen  La vida en Crist traducció catalana inèdita de Nolasc del Molar i Explicació de la divina litúrgia ,…

Fill de Norodom Sihanuk, el 1962 anà a Praga, on estudià música i ballet En 1975-77 visqué a Corea del Nord i, en tornar a Cambodja, els khmers roigs el posaren, junt amb tota la seva família, sota arrest domiciliari fins el 1979, en què el règim fou enderrocat El 1981 s’installà a França, on romangué fins als anys noranta El 1993 fou nomenat ambaixador de la UNESCO Després de l’abdicació del seu pare a l’octubre del 2004, un comitè en el qual s’incloïen el primer ministre Hun Sen i el seu germà Norodom Ranariddh portaveu del govern el designà successor a la corona Fou…

Es formà al Conservatori de Belgrad, ciutat on entre el 1955 i el 1959 interpretà diverses operetes Convidada per G Solti, el 1959 cantà Tosca a l’Òpera de Frankfurt, on romangué fins el 1984 El 1964 fou convidada a cantar a Hamburg i el 1972 obtingué un gran èxit al Teatro Colón de Buenos Aires com a Abigail Nabucco Un any després interpretà al Covent Garden el paper titular d’ Electra , amb el qual també es donà a conèixer al Metropolitan de Nova York 1975 Participà en diverses edicions del Festival de Bayreuth i el 1987 abordà per primera vegada el paper de Clitemnestra…

A vint-i-cinc anys deixà el seu poble i es dedicà a vagabundejar per tota la Xina El 742, per recomanació de Wu Yu, fou cridat a la cort com a poeta cortesà, i hi romangué tres anys Tornà, però, a la seva vida vagarívola, i el 757 entrà al servei de príncep Lin posteriorment fou bandejat de la cort Una llegenda diu que morí ofegat en intentar d’abraçar la lluna reflectida en un riu La seva poesia, de to hedonista, no se sotmet a les regles mètriques, i canta amb gran llibertat el vi, l’amistat i la fugida del temps Es conserven també alguns escrits en prosa i diverses cartes

Estudià a Frankfurt amb O Rottsieper i debutà el 1931 a Mainz, on romangué fins el 1934 i on destacà principalment en papers còmics En 1934-36 actuà a Plauen, abans de ser contractat a l’Òpera d’Hamburg El 1950 es traslladà a l’Òpera de Stuttgart Actuà assíduament al Festival de Bayreuth en 1952-75 interpretant diversos personatges d’òperes wagnerianes El 1955 cantà amb l’Òpera de Stuttgart a Londres i tres anys més tard ho feu al Festival d’Edimburg Debutà al Covent Garden de Londres el 1963 amb el paper de Telramund Lohengrin , i el 1973 fou Alberich El capvespre dels déus…

A la mort d’Àtila 453, passà sota la tutela dels àvars, i emigrà cap al nord del Caucas, a la regió del Kuban’, on romangué uns 400 anys, en contacte amb els turcobúlgars Al segle IX, sota l’amenaça de l’avanç dels petxenegs, els magiars hagueren d’anar avançant cap a l’W vers el 830 s’installaren a les planes situades entre el Don i el Dnièper, i després entre els rius Dnièper i Dnièster El perill petxeneg forçà Árpád, cap comú escollit per les set tribus magiars, a travessar els Carpats i a installar-se a les actuals Hongria i Transsilvània, a la fi del segle IX Hongria