Resultats de la cerca
Es mostren 1247 resultats
Josep Campamà Roca
Ciclisme
Ciclista de carretera, pista i ciclocròs.
Guanyador de la cursa de la Unió Velocipèdica Espanyola 1931, romangué en el ciclisme professional del 1932 al 1942 El 1932 guanyà el Circuit del Penedès, fou segon al Trofeu Masferrer i participà en el Campionat del Món de ciclisme Tres temporades després fou el guanyador del Gran Premi de Sant Martí de Provençals L’any següent, amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la clàssica Tarragona-Madrid i una cursa a l’americana de Perpinyà Destacà també en ciclocròs Els anys 1940 i 1941 s’imposà en la Cursa de Gràcia i obtingué una etapa del Circuit del Nord i una tercera posició a…
Giuseppe Patanè
Música
Director d’orquestra italià, fill del també director d’orquestra Franco Patanè.
Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1951 debutà al Teatro Mercadante de la mateixa ciutat amb La Traviata Fins el 1956 romangué com a assistent al Teatro San Carlo de Nàpols i posteriorment fou director musical a Linz 1961-62 i a la Deutsche Oper de Berlín 1962-68 L’any 1967 debutà a l’Òpera de San Francisco i el 1971 ho feu al Covent Garden de Londres, on el 1987 dirigí una reeixida versió de La bohème Fou director titular de l’Orquestra Simfònica Americana de Nova York del 1982 al 1984 Dirigí per última vegada el 1989, poc abans de morir, i ho feu a Munic, en una reeixida…
Mateu Torres
Música
Organista i mestre de capella català, actiu durant la segona meitat del segle XVI.
Fou deixeble de l’organista de la catedral de Barcelona Pere Alberc, el qual el recomanà al capítol de la Seu d’Urgell L’any 1567 fou contractat com a organista de la catedral d’Urgell, sota el magisteri de capella de Joan Brudieu, i hi romangué actiu fins el 1572 Després s’ocupà com a organista de la catedral de Tarragona El 1577, a causa de la marxa de Brudieu, Torres es proposà com a mestre de capella al capítol urgellenc i obtingué el nomenament, però hagué de deixar el càrrec al cap de dos anys, arran de la tornada de Brudieu Entre el 1579 i el 1585 estigué actiu…
Hank Mobley
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes…
José Cabezas Benavente
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Pepín.
Es formà al CF Damm, amb el qual fou subcampió d’Espanya juvenil 1967 Tot seguit fitxà per l’Espanyol, que el cedí al Granollers i al Sant Andreu 1968-69 Extrem esquerre, ingressà en el primer equip de l’Espanyol la temporada 1969-70 i ascendí a primera divisió Romangué a l’equip blanc-i-blau fins la temporada 1973-74 i disputà 86 partits de Lliga Posteriorment, retornà al Sant Andreu i penjà les botes a les files del Reus Ja retirat, s’integrà a l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol i, més endavant, formà part de l’equip tècnic del futbol de base del club Disputà els Jocs…
Ángel Pedraza Lamilla
Futbol
Jugador i entrenador de futbol.
Es formà al planter del Futbol Club Barcelona, on es proclamà campió d’Espanya juvenil, i es convertí en el primer jugador sortit de la Masia que debutava amb el primer equip del Barça Copa de la UEFA 1980-81 Migcampista, jugà en el Barcelona Atlètic, amb una cessió al Vilareal per entremig, fins que ingressà al primer equip blaugrana, on romangué tres temporades 1985-88 Disputà 90 partits i marcà 6 gols Guanyà una Copa del Rei 1988 i una Copa de la Lliga 1986 Com a entrenador, treballà al futbol de base del Barça i de l’Espanyol i dirigí l’Hospitalet,…
L’Unità
Periodisme
Diari fundat a Milà el 1924 per Antonio Gramsci.
Fou el portaveu del Partito Comunista Italiano i, des del 1991, del Partito Democratico della Sinistra Suspès el 1926 i publicat d’una manera irregular en la clandestinitat, reprengué la tasca a partir del 1945 El 1998 el diari passà a ésser controlat per un grup privat, tot i que el 25% de les accions romangué en mans del partit Democratici di Sinistra, al qual s’integrà el Partito Democratico della Sinistra El 2000 els problemes financers comportaren el seu tancament Reaparegué l’any següent sota propietat de Gruppo Nuovo Iniziativa Editoriale, amb un tiratge de 50 000…
Juan Andrade
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Militant de les Juventudes Socialistas, a l’abril del 1920 fou un dels promotors de l’escissió que donà lloc al Partido Comunista de España i dirigí els seus primers òrgans de premsa El rebuig de l’estalinisme el menà, a partir del 1930, a figurar en els rengles de l’Oposició Comunista Espanyola primer, i de l’Esquerra Comunista després membre de l’executiva del POUM i amic d’Andreu Nin, des del 1936 residí a Barcelona, on s’ocupà en tasques de propaganda, i sofrí la repressió contra el POUM posterior als fets de maig del 1937 Entre el 1939 i el 1978 romangué exiliat a París,…
Joan Rafa Mas
Futbol
Futbolista.
Començà a l’Alella, després jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1927-29 i al Futbol Club Barcelona A mitjan temporada 1929-30 fou cedit al Club de Futbol Badalona, però després hi hagué un litigi entre ambdós clubs, ja que per jugar amb l’equip badaloní el Barça li havia donat la baixa La federació determinà que en l’edició 1930-31 el jugador continués amb el Badalona i en la següent temporada retornés al club barcelonista Lateral esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1937-38, disputà 138 partits i marcà un gol Guanyà cinc Campionats de Catalunya, una Lliga Catalana…
Ferran Ariño i Barberà
Economia
Esport general
Empresari.
Economista de formació i directiu a la indústria farmacèutica, tingué una actuació destacada en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya , i en 1985-88 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya Impulsor, amb d’altres, de la Gran Enciclopèdia Catalana , fou director general de l’empresa a què donà lloc aquesta iniciativa Soci del Futbol Club Barcelona des del 1964, el president de l’entitat, Agustí Montal, l’incorporà el 1972 a la junta directiva, on romangué fins a la presidència accidental de Raimon Carrasco El 1978, en unes disputades eleccions, fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina