Resultats de la cerca
Es mostren 2598 resultats
Bagdad

Iraq. Santuari de Kazimiya, a Bagdad
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Iraq i del muḥāfaẓa de Bagdad, a la vora del Tigris i prop del punt de major aproximació d’aquest amb l’Eufrates.
Situada en un emplaçament estratègic, Bagdad ha heretat el paper de cruïlla de camins representat abans per ciutats de pròxima localització Babilònia, Selèucia, Ctesifont, entre l’Àsia meridional, l’Àsia central, el Pròxim Orient i els llocs de pelegrinatge de Mesopotàmia i d’Aràbia El sector oriental de la ciutat comprèn la part moderna, amb els edificis del govern, ambaixades i centres comercials, mentre que el sector occidental és més antic, amb carrers estrets i tortuosos Resten pocs vestigis del passat, entre els quals destaquen la ciutadella, el palau dels abbàssides, avui convertit en…
la Gleva
Poble
Poble del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), format per tres barris que es disposen entorn d’un petit pujol coronat pel santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a la dreta del Ter.
El santuari és esmentat ja el 1280 els anys 1320-27 fou reedificat Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada Durant la guerra de Successió, en els anomenats fets de la Gleva del febrer del 1714, José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar, hi feu assassinar 120 resistents civils austriacistes que, atrinxerats al santuari, intentaven aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que els comandaments de les forces francocastellanes…
Caldes de Boí

Caldes de Boí (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari, santuari i centre turístic de la vall de Boí, a Barruera (Alta Ribagorça).
És a 1 470 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Tor dita també riu de Caldes , prop de la confluència amb el barranc de Sallent, sota el pic de Comaloforno Al costat del balneari, d’origen romà, fou bastida a l’alta edat mitjana l’església de la Mare de Déu de Caldes imatge romànica, l’original de la qual fou destruït el 1936 una nova capella renaixentista substituí l’antiga, i al segle XVIII foren bastides les dependències del santuari, centre de beneficència eclesiàstica de la mitra d’Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada per veïns de la vall de Boí i…
Sant Vicent d’Agullent
Santuari
Santuari del municipi d’Agullent (Vall d’Albaida), al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.
Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer 1455, arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes dites fogueretes en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila Més avall hi ha una capella, de la segona meitat…
la Bonanova
Barri
Barri de Barcelona que comprèn la part alta de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, la més pròxima a Sarrià, on és situada l’església parròquial de Sant Gervasi, alhora santuari de la Mare de Déu de la Bonanova.
Ja des del segle XVII era venerada la imatge de la Mare de Déu en un altar secundari de la petita església de Sant Gervasi, convertida el 1842 en un nou i important santuari marià destruït el 1936, ha estat reedificat posteriorment El 1850 fou iniciada la urbanització del sector de Sant Gervasi pròxim al santuari, i el 1857 hom constituí aquest sector en un dels tres districtes en què fou dividit el municipi Al llarg del segle XX ha esdevingut barri residencial de l’alta burgesia barcelonina El passeig de la Bonanova l’uneix amb Sarrià
Butsènit
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret
Vallverd
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallverd del municipi de l’Alguer (Sardenya), enmig de la vall que, vora l’Escala Picada, donà també el nom a un antic llogaret.
El santuari és regit pel capítol alguerès La imatge, de rostre negre, dita del Pilar , és considerada patrona de l’Alguer El primer diumenge després de Pasqua hi té lloc un aplec
Togores
Caseria
Santuari
Caseria, santuari i antiga quadra del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), al NE del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.
El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt
el Remei de Flix
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi de Flix (Ribera d’Ebre), als vessants d’un turó que domina per la dreta el riu de la Cana.
Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial Fou ampliat al s XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots Se celebra un aplec el dia de la festa
el Roure
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Roure i antiga canònica augustiniana del municipi de Pont de Molins (Alt Empordà), als vessants de la serra dels Tramonts.
La comunitat de canonges es mantingué des dels s XIII al XVI, que fou secularitzada La devoció popular a la imatge una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d’alabastre policromat, al s XV l’actual santuari és obra de la primera meitat del s XVII Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès Resten només ruïnes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina