Resultats de la cerca

És el cas d'Andorra, de senyoria compartida ja des del segle XIII per dos consenyors anomenats avui coprínceps, el bisbe d’Urgell i el comte de Foix i després el sobirà de França o bé el de la baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca baronia d’Andratx de jurisdicció mixta des del segle XIII al XIX entre el rei i la mitra de Barcelona i on el govern era exercit per una cort, també mixta, anomenada cort del pariatge

Una gran part del terme és accidentat per la serra d’Estada 1 026 m, extrem occidental de la serra de la Corrodella, límit septentrional de la plana de la Llitera La zona de conreu és una estreta franja limitada pel riu i pel canal d’Aragó i Catalunya La senyoria d’Estada fou unida des del s XIII a la baronia de Castre La seva parròquia Sant Pere passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre

La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491 El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500 El besnet d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès

Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre Aquestes possessions Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabassers, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou, moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades , del qual formaren part, a l’infant Pere, fill de Jaume II Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat La seva capital era Falset

Fill del marquès Joan Jaume I i de Joana de Savoia, succeí el seu germà Joan IV El 1448 rebé del duc Francesc I de Milà la senyoria d’Alessandria, que perdé poc després Un any abans el duc Galeàs Maria I de Milà l’havia fet capità general del seu exèrcit Lluità al costat d’Alfons IV de Catalunya-Aragó 1452 i fou creat príncep del Sacre Imperi La seva primera muller fou Maria de Foix, amb qui es casà el 1465

Fill de Gualter I d’Atenes Expulsat del ducat pels almogàvers, s’installà a Nàpols amb els Anjou Els seus intents de recuperar el ducat 1330, 1335, amb l’ajut del papat, fracassaren El 1341 els florentins, en guerra amb Lucca, li oferiren la senyoria de la ciutat, però el partit popular acabà foragitant-lo 1343 Participà en la primera part de la guerra dels Cent Anys, al costat de França, on fou nomenat conestable 1356, i morí a la batalla de Poitiers

Escenes bíbliques de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, sXII ECSA / MA “Els ancians expliquen que temps ha hi hagué un cavaller anomenat Guifré, originari del poble de Rià, situat al territori de Conflent, a les ribes de la Tet, prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquest cavaller que excellia en riqueses, armes i consells rebé el comtat de Barcelona de mans del rei dels francs per raó de la seva probitat Un dia va arribar-se a Narbona amb el seu fill Guifré, sobrenomenat el Pelós, per tal d’entrevistar-se amb els enviats del rei Durant una baralla, matà, amb la seva…

Potser era fill de Nicolau de Llupià, senyor de Canet senyoria que li fou confiscada per Lluís XI el 1463 No reconegué la sobirania de Lluís XI sobre el Rosselló, i fou declarat rebel i li foren confiscats els béns 1476, fins a la restitució del comtat per part de Carles VIII, el 1493 Es casà en primeres noces amb Jacmina, filla del conseller Francesc Sarribera, i foren pares de Pere de Llupià i Sarribera, el qual fou pare de Francesc Gilabert de Llupià

Fill natural de Muzio Attendolo Sforza Participà en les guerres de la Marca d’Ancona a favor del seu germà Francesco El 1444 es casà per primera vegada amb Costanza da Varano, que aportà com a dot part de la senyoria de Pesaro la resta, l’adquirí ell 1445 El 1447 assolí el domini de la ciutat en ésser nomenat vicari papal A més del seu germà, serví com a guerrer el papa i el rei de Nàpols, que el féu lloctinent general del regne 1462

Germana del papa Alexandre VI Vers el 1448 es casà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d’Atzeneta Segons Jaume Massó i Torrents, posseïa una rara intelligència, tocava la lira, poetitzava i coneixia les llengües clàssiques Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc, Hoydes vostres rahons belles , sobre la vista i l’oïda en les fortunes d’amor Bibliografia Massó i Torrents, J 1936 “Poetesses i dames intellectuals” Estudis Universitaris Catalans , 21