Resultats de la cerca

De formació clàssica i amb estudis de piano, tingué una gran popularitat els anys seixanta i setanta amb les seves cançons intimistes, com Nathalie i Le jour ou la pluie viendra La seva principal característica fou la mescla d’elements del jazz amb la cançó tradicional francesa També tingueren un cert ressò les seves produccions musicals per a pellícules i, tot i que menys, alguna cantata i alguna òpera La seva obra influí els cantautors de la Nova Cançó

Fundat el 1949, nasqué amb el nom de Casino Dapsa Amposta Durant els anys seixanta i setanta participà en competicions provincials El 1980 prengué el nom actual El 1983 s’inaugurà el pavelló municipal, que permeté l’augment del nombre d’equips en categories inferiors, i el primer equip jugà a primera catalana Entre el 1994 i el 2003 patí una greu crisi Un cop superada, s’inscriví de nou a campionats territorials i restaurà l’escola de bàsquet

Fundat el 1967, el seu primer acte oficial fou un partit de futbol contra l’equip juvenil del FC Barcelona 1968 A partir dels anys setanta incorporà la pràctica del tennis, que passà a ser l’esport estrella del club Referent en la formació de tennis al Vallès Occidental, establí un acord amb l’Acadèmia de Tennis BTT i fundà l’Escola de Tennis Professional per a joves També té seccions de pàdel, frontó, tennis de taula i escacs

Fundat a mitjan anys setanta, inicialment creà un equip femení de bàsquet amb cadira de rodes Posteriorment s’hi introduïren altres seccions, com la natació, el tennis de taula, el voleibol, l’eslàlom amb cadira de rodes o la boccia Guanyaren diversos campionats estatals en diferents especialitats El 2011 només disposava de la secció de bàsquet amb cadira de rodes, tot i que es mantenia com un dels clubs referents del bàsquet català per a discapacitats

Des del final dels anys setanta es dedicà a la cria i l’ensinistrament de falcons i ocells rapinyaires Treballà dos anys al Falcon Center d’Alemanya i a mitjan dècada de 1990 fundà el Centre de Fauna Salvatge de la Coma, a Piera El centre es dedica al control de fauna en abocadors i aeroports, imparteix cursos d’iniciació a la falconeria i cursos d’educació ambiental Participa en exhibicions, fires i diversos campionats de falconeria

La temporada 2005-06 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del Feyenoord i guanyà la Lliga de Campions, la Lliga i la Supercopa d’Espanya Dies després de repetir títol en aquesta darrera competició, fitxà pel Bayern de Munic 2006-10 Amb el Barça disputà 50 partits i marcà 4 gols Fou setanta vegades internacional, feu 10 gols i participà en dues Copes del Món 2006, 2010 –d’aquesta darrera en fou subcampió – i en dues Eurocopes 2008, 2012

Membre dels Esquiadors i Escaladors de Viella, es formà com a esquiador a Suïssa Els anys setanta i vuitanta del segle XX, junt amb un grup d’esquiadors, recuperà les competicions de salt d’esquí a Catalunya Fou un dels primers a inaugurar el trampolí de la Molina, de 70 m de longitud, el 1979 Guanyador del Campionat de Catalunya de Salts d’Esquí 1981, participà en diverses competicions internacionals i formà part de la selecció espanyola

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en aconseguir la tercera posició del Gran Premi del RCMB 1970 L’any 1971 guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya en ET i diverses proves de motonàutica menors Participà en nombroses edicions del Campionat d’Espanya entre els anys setanta i vuitanta i guanyà en la categoria SD catamarà 1976 Per altra banda, en tres ocasions aconseguí el Gran Premi Internacional de València en SD catamarà 1976-78

Grups neonazis i neofeixistes intentaren 1950 i 1951 la creació d’una internacional, que no reeixí a causa de dissensions internes El nucli principal neonazi es constituí a Alemanya amb la creació, el 1964, de la National Demokratische Partei Deutschlands Cap a la darreria de la dècada dels anys setanta i ja als vuitanta, els grups d’inspiració neonazi guanyaren protagonisme, associats sobretot a la importància creixent d’esdeveniments esportius i musicals, i identificats amb joves marginals i d’una estètica molt determinada que incorporava l’estètica i els símbols de l’extrema…

El Govern català fa públic l’estudi encarregat a la Universitat Rovira i Virgili que localitza cent vint-i-tres fosses de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre i el Priorat setanta-nou de les quals confirmades i la resta probables L’estudi té com a finalitat desenterrar les restes sepultades dels combatents, la majoria dels quals pertanyen a l’exèrcit republicà Les restes es traslladen al Memorial de les Camposines, al municipi de la Fatarella Terra Alta