Resultats de la cerca

Dins del terreny hi havia un mas construït al segle XVI, reformat al XVIII i enderrocat l’any 1973 El nom actual és suposadament una deformació del cognom basc Urrutia Un membre d’aquesta família, Juan de Urrutia, s’hi establí després del setge de Barcelona, el 1714 El 1983, en els terrenys de la finca s’hi inaugurà l’ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol , popularment conegut com Can Ruti 

Filla petita de Ramon de Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa d’Armengol i Aimerich, la informació sobre les seves activitats com a espia durant la guerra de Successió  prové sobretot de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 de Francesc de Castellví Un dels seus germans, Josep, era capità de dragons i una germana seva, Caterina, era la segona dona del seu cosí Josep Anton Mata i Copons, destacat defensor de Barcelona en el setge de l’11 de setembre Des de mitjan 1713, Marianna de Copons residia a la finca de les Quatre Torres del…

Marquès de Brézé Lluità al setge de La Rochelle 1628 i al Piemont 1629-30, a Alemanya 1634 i als Països Baixos 1635 Fou ambaixador a Suècia 1631 i a Holanda 1636, i fou nomenat mariscal de França 1634 Nomenat lloctinent de Catalunya pel seu cunyat Richelieu 1641-42, no entrà a Barcelona fins al febrer del 1642, car volgué reforçar la defensa del Rosselló Reorganitzà les institucions polítiques del país audiència, vegueries, batllies

Segon comte de Noroña 1792 Ambaixador a Rússia Capità de dragons 1778, participà en el setge de Gibraltar i en altres accions contra Anglaterra Durant la guerra contra la Revolució Francesa ascendí a comandant 1792 i coronel 1793 Durant la guerra del Francès manà, com a tinent general, una divisió a Galícia Escriví dues comèdies i una tragèdia, i una part de les seves poesies foren aplegades a Poesías 1799 i Poesías asiáticas

Era assessor jurídic del governador de Catalunya El rei arxiduc Carles III el confirmà en el càrrec 1706 i li concedí el privilegi de cavaller 1706 Més tard fou magistrat de l’audiència i membre del consell reial El 1713 formà part de l’expedició militar del general Nebot i d’AFde Berenguer Tornà a Barcelona, on lluità en el setge de la ciutat Morí en un atac al baluard de Santa Eulàlia

Baró de Rodonyà i senyor de Puigpelat i Montferri Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1697 S'adherí a la causa austriacista i el rei arxiduc Carles III li conferí el comtat de Rodonyà Intervingué activament en la defensa de Barcelona 1713-14 Assistí a les deliberacions prèvies a la capitulació Confiscats els béns per les autoritats borbòniques, el 1715 fou acusat de conspirar i desterrat a Valladolid

Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra Fou lloctinent del seu pare com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477 Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer 1478 La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu pare, fou atribuïda a maleficis

Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O'Donnell D’idees liberals, combaté a favor de la revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada Més tard, a Cuba, amb el capità general Weyler, fou ascendit a general de divisió

El seu casament amb Joana comportà que Navarra passés de la casa d’Albret als Borbó Després de morir Francesc II de França fou nomenat lloctinent del regne 1561 En constituir-se a França el triumvirat catòlic 1562, Felip II l’atragué al catolicisme, que havia abandonat en casar-se amb Joana Morí lluitant contra els protestants al setge de Rouen Fill seu i de Joana fou el futur Enric IV de França

Fill de Lluís II el Germànic , reconstituí l’Imperi Carolingi, llevat de Borgonya heretà Itàlia i Germània i fou proclamat rei de França fou coronat emperador el 881 La seva ineptitud restà evident en la ineficàcia de l’auxili prestat al papa i en l’actitud davant els normands, als quals comprà la retirada el 881, i el 886, en acudir a socórrer llur setge de París Fou deposat a la dieta de Trebur 887