Resultats de la cerca

Deixeble de Massenet i Fauré Amb Ravel i FSchmitt fundà una Société Musicale Indépendante Dedicat a la pedagogia, fou professor a la Schola Cantorum de París des del 1937 Deixà música simfònica i de cambra

Treballà gairebé sempre en collaboració amb el seu germà Lucien Hillemacher París 1860 — 1909 Escriviren òperes, com Une aventure d’Arlequin 1888, Orsola 1902 i Circe 1907, música simfònica, peces per a piano i cançons

Es basa en ambients, atmosferes i climes musicals que busquen l’èpica de la música simfònica tradicional, utilitzant les noves tecnologies Les formacions més representatives d’aquest moviment foren Yes, Pink Floyd, King Crimson i Genesis

Ha estat un tipus de composició molt utilitzada a Catalunya en l’àmbit de la música simfònica per a cobla per part d’autors com Eduard Toldrà, Joaquim Serra, Antoni Català o Manuel Oltra, entre d’altres

La de l’òpera Aïda , de Verdi, ha esdevingut cèlebre

També té la mateixa funció en la música militar o en les caceres, com a crit per a iniciar la partida, la retirada, etc Per extensió, passatge de música simfònica o escènica que emula les característiques abans esmentades

Estudià violí, piano i direcció d’orquestra al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment prosseguí els estudis a Ginebra i Siena, on estudià amb Alceo Galliera Entre el 1957 i el 1959 tocà en diferents orquestres europees i sud-americanes, i de nou a Suïssa assumí la direcció de cors i orquestres d’estudiants El 1959 fou nomenat director de l’Orquestra de la Suisse Romande i posteriorment dirigí la de Zuric Entre el 1965 i el 1967 fou convidat sovint a actuar a l’Òpera de Viena, i es presentà a la Scala de Milà com a director d’una sèrie de concerts de l’Orquestra Filharmònica de…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg com a alumne de NA Rimskij-Korsakov 1875-82 El 1883, tot just diplomat, fou cridat a Tbilisi per a dirigir-hi l’Escola de Música i l’Orquestra Simfònica, i acabà dirigint també el Teatre de l’Òpera Allí tingué contacte amb la música ètnica del Caucas, sobretot la de Geòrgia A partir del 1893 exercí com a professor al Conservatori de Moscou, fins que morí Dirigí també els teatres privats Mamontov i Zimin, on estrenà òperes de Rimskij-Korsakov, de PI Cajkovskij i de pròpies, i des del 1925, el Teatre Bol’šoj de Moscou El 1928 es feu càrrec…

La seva família s’installà a Israel el 1957 Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Música de Tel-Aviv 1964-68, i després amplià la seva formació a Siena i a Viena, on estudià amb Hans Swarowsky Fou guardonat en diferents concursos, entre els quals el Karajan de Berlín 1971 i el Cantinelli de Composició de la Scala de Milà 1971 Debutà molt jove, i fou contractat per a dirigir importants formacions orquestrals El 1974 fou nomenat director general de música d’Aquisgrà, càrrec que ocupà fins el 1983 Després treballà a Múnic, on dirigí les òperes Otello , de Verdi, i Carmen , de Bizet Al Liceu…

Estudià viola i composició a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, després d’un breu període com a instrumentista, inicià la seva formació com a director d’orquestra amb B Molinari Debutà el 1944 als Concerts Simfònics de Santa Cecília, i en teatre ho feu a Bèrgam el 1950 dirigint La Traviata A la mateixa època dirigí les orquestres de la RAI de Roma i Milà 1945-52 L’any 1952 debutà amb La vida breve de M de Falla a la Scala, teatre del qual fou director musical entre el 1953 i el 1956 El 1960 realitzà una primera gira pels EUA i el Japó Després d’haver estat director de l’Orquestra …