Resultats de la cerca
Es mostren 7268 resultats
estil tul·lià
Retòrica
Un dels quatre estils retòrics més importants (romà, hilarià, tul·lià, isidorià) a les escoles medievals.
Prenent com a exemple la imitació de Ciceró i de Livi, aquest estil no recorria a les regles rítmiques del cursus , sinó que es caracteritzava per una sèrie de figures i trops i aconseguia una certa escalfor sentimental amb una dosi notable d’èmfasi retòrica
livonià
Lingüística i sociolingüística
Llengua baltofinesa parlada per uns 150 individus a l’extrem nord de Curlàndia (Letònia).
El livonià és molt influït pel letó, no sols en el seu lèxic, sinó també en la seva estructura gramatical Al segon i tercer decenni del s XX hom conreà el livonià escrit, recolzat en una base demogràfica deu vegades més gran que l’actual
temptació
Filosofia
Religió
Amb valor subjectiu, estat del qui experimenta l’atracció d’una conducta que contrasta amb els ideals de la pròpia convicció moral o religiosa.
Tots els sistemes ètics i religiosos consideren que no és pecat de sentir temptacions, sinó únicament de consentir-hi fins al punt que els evangelis narren les temptacions de Crist, i la tradició cristiana, reflectida en l’art, recorda especialment les de sant Antoni
mita
Història
Institució legal introduïda a l’Amèrica Llatina per la colonització hispànica, que regulà el repartiment dels indis en torns per a llur treball forçat en diversos serveis, especialment la mineria.
La mita no constituïa una obligació personal, sinó un allistament territorial, i els seus efectes foren desastrosos per a la població indígena a causa del nombre de víctimes que produí i de l’abandó del territori per part dels indis per defugir aquest treball obligatori
tirà | tirana
Història
Política
Dominador, príncep absolut, que governa amb tirania.
Malgrat que a l’origen el mot no comportava una valoració negativa tirania, ben aviat ja entre els mateixos grecs no solament en fou ressaltada la illegitimitat, sinó que designà el que s’havia apropiat el poder i l’exercia amb violència i arbitrarietat
a priori
Filosofia
Expressió llatina que significa ‘a partir d’allò que és abans’, ‘amb anterioritat a l’experiència’; ‘sense recórrer a l’experiència’, ‘sense examen previ’ (deducció).
Kant entengué per coneixement a priori aquell coneixement la forma del qual no depèn de l’experiència, sinó que, al contrari, és condició que possibilita aquesta, i en aquest sentit, lògic i no cronològic, és primer que l’experiència i per això universal i necesari
antena bicònica
Antena de banda ampla formada per dos elements conductors cònics situats sobre el mateix eix i amb els vèrtex enfrontats.
Habitualment els cons no són sòlids, sinó que han estat substituïts per estructures còniques de varetes Ofereix amples de banda superiors a 3 octaves Aquest tipus d’antena s’utilitza habitualment en assaigs de compatibilitat electromagnètica per a cobrir la banda entre 30 MHz i 230 MHz
praxi social
Filosofia
Categoria central del marxisme, que subratlla la primacia de la pràctica i de la realitat socials com a fonament de tota possible teorització.
No significa, tanmateix, una contradicció entre teoria i pràctica, per tal com no és entesa sinó com la unió d’ambdues Definit a vegades també com a filosofia de la praxi, entre els pensadors que més explícitament han desenvolupat el concepte cal esmentar AGramsci, GLukács i JPSartre
comparació
Retòrica
Figura retòrica per la qual un objecte és comparat amb un altre que hom suposa més conegut, per fer més sensible aquell o una propietat d’aquell.
La comparació és distingeix de la metàfora o de la imatge perquè no consisteix en una substitució d’un terme per un altre, sinó en una juxtaposició de dos termes comparats, i la relació entre ells és expressada amb un nexe gramatical, per exemple, com, talment, així
sedassaire
Oficis manuals
Persona que fa sedassos o en ven.
Els sedassaires no arribaren a formar un gremi propi, sinó que estaven units amb els capsers i torners, els quals s’havien originat com una especialització dels fusters a vegades capsers i sedassaires tornaren a integrar-se dins el gremi de fusters, com a Alacant el 1756
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina