Resultats de la cerca

Té dues seccions, una de ciències socials i humanitats i una altra de ciències naturals i aplicades És formada per 130 membres

La conferència establí els principis de les reformes diplomàtiques administratives i socials que conduïren a la creació de la Union Française 1946

Pertanyent a l’Institut de Missioneres Seculars, treballà com a assistent social a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en 1957-68 entre els immigrants a París Posteriorment, en tornar a Catalunya fou professora de treball social a l’ Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB 1969-90 i treballà a Caritas de Barcelona com a responsable del departament d’acció social entre el 1974 i el 1978, i posteriorment com a secretària general 1981-93 i directora 1993-98 Organitzadora i cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya 1978-81, en 1999-2003 fou…

En fou fundador i primer director Jaume Vicens i Vives Posteriorment n'han estat directors, entre d’altres, Emili Giralt 1975-88 i, des d’aquest any, Rafael Aracil Comprèn tres seccions d’investigació d’Història de la Dona, dels Moviments Socials i de la Història Rural Organitza congressos i cicles de conferències i publica monografies i revistes, com ara l’important repertori bibliogràfic “Índice Histórico Español”, “Estudios de Historia Moderna” 1951-60 i “Estudis d’Història Agrària”, i una bibliografia sobre El franquisme i l’oposició una bibliografia crítica 1939-1975 1981 El…

Es donà a conèixer a disset anys amb uns quants contes que publicà en revistes i diaris Les seves primeres novelles, d’inspiració purament sarda, són importants per la descripció de paisatges i costums sards Anime oneste 1895, La giustizia 1899, Elias Portolu 1903 —considerada la millor—, Cenere 1904 i L’edera 1906 Més endavant s’alliberà progressivament del regionalisme i tractà preferentment històries d’amor que impliquen culpabilitat Colombi e sparvieri 1912, Canne al vento 1913, La madre 1919, Il segreto dell’uomo solitario 1921, Il Dio dei viventi 1922, Annalena Bilsini 1927, La vigna…

Aquesta interacció dóna lloc a un determinat ordre social, que és manipulat pels actors socials seguint els seus interessos i les seves finalitats

Poden ésser de caràcter econòmic costos i ingressos de les empreses, externalitats i extraeconòmic factors socials i polítics, inèrcia espacial, percepcions personals, qualitat ambiental

Són uns 500 000 individus 1960, dividits en dos grups socials ben diferenciats els hima , poble de pastors, i els iru , poble de pagesos

El biomorfisme és sovint, però no sempre, una conseqüència del biologisme Un cas palès de biomorfisme, en matèria de ciències socials, és l'organicisme

És una forma popular, dit a vegades despectivament, usada principalment per sectors socials asturians cultes i castellanitzats Aquesta denominació és coneguda des del segle XVIII