Pertanyent a l’Institut de Missioneres Seculars, treballà com a assistent social a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en 1957-68 entre els immigrants a París. Posteriorment, en tornar a Catalunya fou professora de treball social a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB) (1969-90) i treballà a Caritas de Barcelona com a responsable del departament d’acció social entre el 1974 i el 1978, i posteriorment com a secretària general (1981-93) i directora (1993-98).
Organitzadora i cap dels Serveis Socials (1978-81) i membre del Consell General de Serveis Socials (1989-98) de la Generalitat de Catalunya. Entre el 1999 i el 2003 fou diputada al Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes de Catalunya i presidenta de la Comissió de Política Social del Parlament. Formà part de la Comissió de Pobresa i del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona. Membre del Consell Assessor de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, entre els anys 2004 i 2010 fou síndica de greuges de Barcelona.
Entre el 1969 i el 1990 fou docent de l’Escola Universitària de Treball Social de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB).
És autora de nombroses publicacions de treball social i fou guardonada, entre d’altres, amb el Memorial Joan XXIII per la Pau (1985), el Premi d’Honor Lluís Carulla (1988), la Creu d’Or de l’orde civil de la Solidaritat Social del govern espanyol (1996) i la Creu de Sant Jordi (2004).