Resultats de la cerca

N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…

Collaborà amb Frederick Grant Banting en els treballs que portaren al descobriment de la insulina 1922 Fou autor de treballs importants sobre la histamina 1929, els anticoagulants i la fisiologia del fetge, i, en morir Banting, el succeí com a professor a la Universitat de Toronto

Fill d’Esteve I, restaurà la dinastia dels Kotromanić Consolidà el seu país i li donà prestigi polític Aconseguí 1326, en lluita contra els serbis, accés a la mar i es beneficià de les lluites entre Venècia i Hongria El succeí el seu fill Tortko I

Durant el seu breu regnat s’emparà de Sussex i de Surrey, conquerí l’illa de Wight i envaí Kent Fundà monestirs, tot i ésser pagà Poc abans de morir emprengué un viatge a Roma, on fou batejat pel papa Sergi I El succeí el rei Ine

Succeí el seu pare Gausfred I en el comtat de Rosselló, mentre que el seu germà Hug I ho féu en el d’Empúries-Peralada Es casà, successivament, amb Beliarda i Ermengarda Hom creu que fou el primer que traslladà la residència de Castellrosselló a Perpinyà

Membre del partit socialdemòcrata, ocupà el càrrec de director del banc de Finlàndia 1968-82 i el ministeri de finances 1966-67 i 1972 Primer ministre 1968-70 i 1979-82, l’any 1982 succeí Urho Kekkonen en la presidència de la república fins el 1994

Membre del partit nacionalsocialista, el 1942 succeí RHeydrich com a cap de la Gestapo i del servei de contraespionatge de les SS Fou un dels principals responsables del terror dels darrers anys de la guerra i, com a tal, condemnat a mort en el procés de Nuremberg

Estudià violí i recorregué Europa com a infant prodigi fins a 14 anys Establert als EUA des del 1920, s’inicià com a director el 1924, i dirigí les orquestres de Nova York i Minneapolis El 1938 succeí Stokomski al front de l’orquestra simfònica de Filadèlfia

Fou escolà cantor d’algunes capelles de Roma i deixeble de Palestrina, el qual succeí com a compositor de la capella pontifícia l’any 1594, i prengué com a model d’estil en les seves obres d’església, misses i motets i no tant en les cantiones

Fill del príncep Esteve i de Tommasina Morosini, de família veneciana, i nebot d’Andreu II succeí Ladislau IV Intentà d’oposar-se a la noblesa i defensà el regne contra les pretensions dels Habsburg i, també, dels Anjou, descendents de Maria, germana de Ladislau IV