N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano. Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida, que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència. El seu fill gran, Francesc de Pròixida (mort el 1327/28), tractà el matrimoni (1291) d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia. El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al setge d’Almeria. Li succí el seu germà Tomàs de Pròixida (mort el 1319), que fou justícia de Sogorb (1281) i conseller del rei, que li donà en feu (1294) la senyoria de Sumacàrcer. El 1295 era mestre portolà de Sicília. Fidel a Carles II de Nàpols, obtingué el castell de Procida perquè el seu germà Francesc no en prengué la investidura dins el terme degut (1300). Enviat de Jaume II de Catalunya-Aragó a França (1304), tornà després a Nàpols.
Els Pròixida
Fou net seu Olf (I) de Pròixida, el qual fou pare de Constança de Pròixida i Carròs i de Nicolau (I) de Pròixida i Carròs, que tingué per fills Olf (II) de Pròixida i de Centelles, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Nicolau de Pròixida i de Centelles i Joan III de Pròixida i de Centelles (mort el 1449), ardiaca d’Elna i després, secularitzat, conseller reial i camarlenc de la reina Maria, que jurà les treves amb Castella (1430). Fou pare de Tomàs de Pròixida i de Calataiud, majordom del rei Joan II i testimoni de la concòrdia amb els beaumontesos (1465), Nicolau (II) de Pròixida i de Calataiud, a qui fou concedit el comtat d’Aversa (1445) i el d’Almenara (1447). Fou majordom d’Alfons el Magnànim i lloctinent seu al regne de Nàpols. El succeí el seu fill Joan Francesc de Pròixida i de Centelles, que fou avi de Ferran de Pròixida i Milà d’Aragó (mort el 1574), quart comte d’Almenara, que el 1525 prometé vendre el comtat d’Aversa al napolità Mario de Lofredo. El succeí el seu fill Josep de Pròixida i de Borja (mort sense fills el 1635), que heretà de la seva mare el marquesat de Navarrés. En els béns paterns succeí el seu besnebot Lluís de Pròixida (òlim Ferrer i de Pròixida), que fou governador d’Alacant, els descendents del qual es cognomenaren Ferrer de Pròixida.