Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
La il·luminació
Educació
És important la illuminació per a estudiar Els òrgans que fan funcionar el sentit de la vista, com ja saps, són els ulls L’ull humà, tot i no disposar de l’agudesa visual excellent d’una àliga, té una capacitat d’adaptació a l’entorn molt elevada Per això, ets capaç de veure-hi en la foscor, després d’un temps d’adaptació Aquest temps varia en funció de les persones La capacitat de veure-hi amb llum o sense és deguda a dos tipus de cèllules sensibles a la llum que tenim a la retina membrana de l’interior de l’ull on es representen les imatges que veiem Les cèllules que et permeten veure-hi a…
Xavier Corberó i Olivella
Escultura
Escultor.
Començà a dibuixar i treballar amb metalls a l’obrador patern, on valorà Gargallo, i a l’Escola Massana a la Central School of Arts and Crafts de Londres conegué l’obra de Henry Moore en aquest període conreà també la pintura Prengué part en la Biennal Hispanoamericana del 1955 Exposà 1959 individualment a Lausana Suïssa, on visqué un període clau de la seva formació treballant a la foneria Medicci Es presentà a diverses collectives europees i als salons de Maig barcelonins, on obtingué els premis Manolo Hugué 1960 i Ramon Rogent 1961 Exposà a Munic 1963, on rebé la medalla d’or de l’estat de…
conformació
Tecnologia
Acció de donar als metalls una forma adequada aprofitant llur capacitat de deformar-se plàsticament, la qual permet de treballar-los en forma de planxes o barres.
La conformació dels metalls pot ésser feta en fred a la temperatura de l’ambient o en calent, sia per doblegament, per extrusió, per estiratge, per laminatge, per forja o per estampació En el primer cas es produeix una gran consolidació del metall, que augmenta considerablement de resistència i esdevé dur i trencadís agre, cosa que no s’esdevé en la deformació en calent En la metallúrgia de les pólvores la conformació és feta per mitjà del premsatge del compacte de pólvores que permet d’assolir peces amb unes densitats majors i unes toleràncies dimensionals més estretes Una gran…
transpiració
Biologia
Botànica
Procés consistent en l’eliminació per evaporació d’una gran part de l’aigua absorbida per les plantes.
La quantitat d’aigua transpirada pot representar fins el 90% de l’aigua absorbida La transpiració és justificada per tres raons principals En primer lloc, atès que el diòxid de carboni només pot entrar a la cèllula en dissolució, les superfícies cellulars on tenen lloc els intercanvis gasosos de la fotosíntesi han d’ésser molles, la qual cosa implica una gran evaporació En segon lloc, la transpiració contribueix a l’ascensió de l’aigua absorbida Finalment, té un efecte refrigerant, puix que, en evaporar-se, l’aigua sostreu calor Una gran part de la transpiració aproximadament el…
Eudald Serra i Güell
Etnologia
Escultura
Escultor i expert en el treball etnològic.
Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinello Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents Les superfícies guerxes, l’abundor dels…
Charles Collet
Escultura
Escultor suís.
Format a Ginebra 1918-23 El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer Es presentà el 1928 en una collectiva de les galeries Dalmau El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana Durant la guerra civil de 1936-39 tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona 1957-66 Participà del Noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa…
formes
Línies i superfícies que han fet e contorn del cos humà, especialment de la dona.
eix d’una lent
Física
Recta que passa pels centres de curvatura de les superfícies (dioptres) que formen la lent.
pintura antirovell
Química
Pintura anticorrosiva destinada especialment a protegir les superfícies metàl·liques de l’acció dels agents atmosfèrics.
En general, són fabricades amb pigments que afavoreixen la passivació del metall mini, tetrahidroxicromat de zinc, cianamida de plom, etc o amb zinc en pols Els òxids de ferro, el grafit, l’òxid de zinc gris i l’alumini en pols hi tenen també aplicació Els lligants són vernissos grassos o sintètics especialment amb pigment passivant, bituminosos i a base de resines sintètiques
artròdia
Anatomia animal
Varietat de diartrosi amb superfícies articulars llises i aplanades, que només té moviments de lliscament.
És el cas de l’artròdia atloaxoide, entre l’atles i l’axis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina