Resultats de la cerca

Neix a l’altiplà d’Anatòlia, segueix una direcció NE-SW i desemboca a la mar Egea, al sud de l’illa de Samos En el curs inferior forma nombroses sinuositats, que del nom antic del riu prenen el nom de meandres És molt utilitzat per al regadiu, i els nombrosos alluvions que aporta han fet recular la línia de la costa És anomenat Gran Menderes Büyük Menderes parallel a ell corre el Petit Menderes Küçük Menderes , de 100 km

És estesa al SW de les serres de s’Enclusa i de Santa Àgueda, al S de les garrigues de Binissuès i al SE de l’extens bosc de la Vall, al límit dels termes de Ferreries sector drenat pel barranc d’Aljandar i Ciutadella drenat pel barranc de sa Fontsanta o de la Vall Travessada de SE a NW per la carretera de Maó a Ciutadella, és zona mixta de conreus farratgers en part de regadiu i de cereals

Neix al llac Tagish, al S del territori del Yukon Canadà, i en direcció SE-NW penetra a Alaska, on pren la direcció SE-SW, i desemboca al golf de Norton, a la mar de Bering Rep, per la dreta, el Teslin, el Big Salmon, el Pelly i el Stewart, provinents de les Muntanyes Rocalloses, el Porcupine i el Koyulik, i, per l’esquerra, el Takhini, el White i el Tanana El seu cabal és superior a 4000 m 3 /s

Juntament amb la Tosa d’Alp i el tossal de Rus forma part de la carena que enllaça el Moixeró amb el Puigmal Les calcàries devonianes i els conglomerats i les llicorelles del Carbonífer dominen les calcàries mesozoiques que miren al Llobregat, per una costa estructural entre la coma de Llançada SW i la collada de les Tortes SE Al N, la falla de Cerdanya enfonsa cap al Segre el vessant de la pala del Puigllançada , remuntada per telesquís, de 2 029 a 2 254 m alt

Ànec cabussador que nidifica principalment a les porcions occidentals del Canadà i al N i centre dels EUA, així com a la península del Labrador, el SW de Groenlàndia i Islàndia A tot Europa, llevat d’Islàndia, és un morell molt rar, amb la major part de les citacions anteriors al 1960, any a partir del qual es manifestà una clara davallada de la població islandesa Als Països Catalans hom coneix solament la dada de Saunders, d’un mascle jove mort el 22121871 als marjals de València

Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, segueix la direcció NE-SW fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet i és termenal entre els municipis de Castellar de N'Hug i la Pobla de Lillet Berguedà i el de Gombrèn Ripollès Segueix després la direcció SE-NW, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija , prop del coll de Merolla

Amb el nom de torrent de la Rotllada , neix a uns 970 m alt, al peu dels cingles d’Aiats, entre els municipis de Pruit i de l’Esquirol En rebre el torrent de Sant Julià segueix en direcció NE-SW S'encaixa entre les calcàries i margues i els gresos de l’Eocè, forma engorjats de 80 a 100 m de profunditat la Foradada de Cantonigròs, la Barra de Ferro, el gorg del Saborell i desemboca a uns 380 m alt davant el monestir de Sant Pere de Casserres

La zona forestal pinedes principalment ocupa unes 500 ha El regadiu es limita a unes 17 ha hortalisses i llegums, que aprofiten l’aigua del riu Al secà hom conrea oliveres 440 ha, vinya 160 ha, ametllers 100 ha i cereals 100 ha Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura Hi ha emigració, especialment cap a Barcelona El poble 271 h agl 1981 460 m alt és prop del riu L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Al SW del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa

La capital és Dublín Comprèn part de la plana central de l’Éire, travessada pel riu An tSionna i amb diversos llacs, i l’emmarquen a l’E les muntanyes de Chill Mhanntain, a l’W els turons de Sliabh Bladhma i Dysart, i al SW les cadenes de Booley i Monavullagh Als voltants de Dublín s’estenen algunes de les principals àrees industrials del país però, d’altra banda, la regió és eminentment agrícola i ramadera, amb algunes indústries locals d’explotació agropecuària productes carnis, llet i derivats

Encara que la meteorologia moderna ha centrat aquest fenomen a l’Àsia meridional, on fou per primera vegada estudiat, hom ha parlat de climes monsònics en altres regions intertropicals Àfrica oriental, golf de Guinea i, fins i tot, extratropicals SW d’Europa, Escandinàvia, basant-se només en el fet superficial de l’atracció i la dispersió periòdica dels vents originada per les altes i les baixes tèrmiques d’algunes regions continentals Les pluges monsòniques, pel fet de coincidir amb l’estiu, originen un bosc tropical amb espècies caducifòlies i faciliten una agricultura rica