Resultats de la cerca

Collaborador de La Voce i altres revistes literàries, combaté en la Primera Guerra Mundial La seva obra gira entorn de la solitud radical de l’home i la incapacitat de retenir la vida i la bellesa Entre els seus reculls destaquen Pianissimo 1914, Rimanenze 1955 i Primizie 1958 La seva prosa, consistent en texts breus de caràcter epigramàtic, reprèn la mateixa temàtica Liquidazioni 1928, Trucioli 1948, Fuochi fatui 1956, Scampoli 1960, etc

Deixeble de Maillol, abandonà el classicisme i, a partir de Leda 1944, evolucionà cap a un figurativisme de cànon allargat, basat en manyocs de filaments gruixuts de metall Femme dans un fauteuil , 1950 Femme s’essuyant la jambe , 1952 Fidel a la temàtica classicista, feu una sèrie de Faunes 1959 És autor d’un monument a Étienne Dolet 1947, no installat Rebé els premis Blumenthal 1930, de la Fundación americana 1932 i Wildestein 1966

S’inicià amb la realització de documentals per a la companyia elèctrica Edisonvolta, i els anys cinquanta començà a rodar alguns curts Grigio , amb guió de Pier Paolo Pasolini El 1959 estrenà al Festival de Venècia el primer llargmetratge, Il tempo si è fermato , en el qual ja es manifestaven els trets principals de la seva filmografia posterior, bàsicament una temàtica centrada en les vides de personatges anònims i corrents tractades amb realisme i una gran dosi de simpatia Seguiren Il posto 1961  I fidanzati 1963  E venne un uomo 1965, biografia del papa Joan XXIII, el primer…

Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró, d’ençà de la seva primera obra, Computer Love 1980, es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica, tema que tornà a aparèixer a Oh bit 1986, premi Ciutat d’Alcoi 1985, a Oi 1992, i a Navegants 1999, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2000 Els camaleons també paguen premi Salvador Reynaldos 1984 inicià una altra temàtica singular, centrada en el món oníric, com a Viatge a Califòrnia 1998, premi Josep Ametller 1997 La primera estrena professional arribà amb Estrips 1989, premi Joan Santamaria 1988, i Històries d…

Fou pioner en la retransmissió esportiva en directe, juntament amb el programa Catalunya Deportiva Oferia una panoràmica de l’esport català i obria un petit espai de participació en directe dels oients, que en les dècades posteriors prengué rellevància i es popularitzà com a fórmula radiofònica en diferents programes de temàtica esportiva Inicià les emissions els diumenges a la nit amb l’objectiu de comentar la jornada esportiva, principalment futbolística Posteriorment s’estengué a altres dies de la setmana

Pare del cinema català i de la indústria cinematogràfica espanyola, entre la seva nombrosa producció hi ha documentals esportius, com Carreras de caballos en el hipódromo de Barcelona 1902 –que podria ser considerada la primera pellícula de temàtica esportiva del cinema català–, Concurso de bicicletas en el parque de Barcelona 1905, Excursión a Montserrat 1908, Primera carrera internacional de automóviles “Peña Rhin” 1909, Copa Cataluña 1910, Grandes regatas en Barcelona 1914 o Combate de boxeo Uzcudun-Spalla 1926

Fundada el 1981, ha publicat tretze números fins el 2002, sobretot dedicats a la musicologia catalana i a la temàtica internacional d’aquesta disciplina Els articles, escrits majoritàriament en català, però també en castellà, anglès, francès i italià, han estat realitzats amb la collaboració de diversos especialistes nacionals i estrangers, i el seu conjunt totalitza 2 996 pàgines Cada volum conté els resums dels articles en anglès, francès i alemany Francesc Bonastre i Bertran n’és el director

El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

Inconformista des de molt jove, anà a París, on continuà la seva formació artística, que derivà cap al realisme expressionista La seva temàtica se centra sobretot en tipus marginats, pobres i embriacs, que pinta amb una força colpidora La seva obra literària segueix parallelament aquesta línia i descriu també d’una manera tràgica personatges semblants, amb una aguda observació de la realitat Se'n destaquen Ubriachi 1923, Parigi 1925, I vageri 1926 i Le chiavi nel pozzo 1935