Resultats de la cerca

Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola

Residí a Roma i a Madrid, on fou acadèmic de la història Degà de Xàtiva 1808 Traduí al castellà Diògenes Laerci, Epictet i Vitruvi És autor de drames Orestes en Sciro , 1790 i de les obres Compendio cronológico de la historia de España 7 volums, 1795-1803, reeditada el 1841, Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849, a més d’opuscles històrics i paleogràfics

Jesuïta 1817 Traslladat a Madrid, fou professor d’àrab al Colegio Imperial des del 1824 i hi tingué cura de la biblioteca 1830 A Mallorca desxifrà inscripcions d’Alfàbia, traduí part del Llibre de repartiment , i féu interpretacions de monedes àrabs, reproduïdes per erudits com Bover i Villafranca, o apropiades per Furió Autor de les Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España , que restaren inèdites

Estudià teologia a Wittenberg 1685-89 Publicà Die erste Liebe 1696, que li valgué d’ésser cridat a la càtedra d’Història de l’Església a Giessen La seva obra principal és Unpartheyischen Kirchen-und Ketzerhistorie Frankfurt 1699, estudi sobre els elements veritablement cristians existents a les sectes, als místics i als teòlegs Traduí obres de Miguel de Molinos i de Jeanne-Marie Guyon du Chesnoy

Fou collaborador de la revista “Kataluna Esperantisto”, i compilà la Kataluna Antologio És autor d’obres didàctiques en aquest idioma i de poemes, com Amaj poemoj ‘Poemes d’amor’, 1924, Novaj amaj poemoj ‘Nous poe-mes d’amor’, 1927 i La lasta poemo ‘El darrer poema’, 1936 Traduí a l’esperanto Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, que publicà 1926 a Leipzig Deixà també poemes en català

Traduí al català, a instàncies de Jaume, comte d’Urgell i germà de Pere el Cerimoniós, el De Regimina principum , d’Egidi Colonna, amb el títol de Lo llibre del regiment dels prínceps , imprès el 1480 i el 1498 l’obra va acompanyada d’un glossari de mots no usats en el llenguatge corrent, interessant per a l’estudi de l’assimilació de cultismes

És autor de Versos a los terremotos de Orán , Égloga a la muerte de la duquesa de Frías , la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia , i publicà, anònim, el poema satíric La rani-ratiguerra València 1790 Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el Diario de Valencia  publiqués les  Trobes de mossèn Jaume Febrer 1791-95

Gran admirador de l’antiguitat grecollatina, és autor de les Eróticas o amatorias 1617-18, composicions de mètrica diversa, entre les quals destaquen les cantilenas i les anacreónticas , i les versions d’Horaci Adaptà en llengua castellana l’estrofa saficoadònica, que després assolí una gran difusió durant el segle XVIII, i per això és considerat un valuós antecedent del neoclassicisme Traduí De consolatione philosophiae , de Boeci 1665

Doctorada amb una tesi sobre la poesia social del darrer franquisme, visqué des del 1998 a Catalunya Traduí a l’alemany nombrosos autors catalans, entre els quals Carme Riera, Maria Mercè Marçal, Maria Barbal, Maria Àngels Anglada, Blai Bonet, Salvador Dalí, Josep Pla, Miquel de Palol i Manuel Vázquez Montalbán, i feu versions al català d’obres de Lutz Hübner, Falk Richter, George Tabori, Werner Schwab i Heiner Müller

Nomenat 1574 arquebisbe de Patres, es quedà com a auxiliar del bisbe de Siena Autor de dues comèdies i de sonets, traduí obres del grec i del llatí Les Annotazioni que afegí a la Poètica d’Aristòtil suscitaren nombroses polèmiques i tingueren influència en les teories sobre art de l’època Autor d’obres d’astronomia Delle stelle fisse , fou el primer a classificar els estels alfabèticament amb les lletres llatines