Resultats de la cerca

Jesuïta, fou autor de nombroses obres de contingut satíric A Historia del famoso predicador Fray Gerundio de Campazas ridiculitzà la ignorància dels predicadors barrocs fou publicada en dues parts la primera, el 1758, i la segona, que fou prohibida per la inquisició, el 1770 Traduí J Croiset Año cristiano i Lesage Gil Blas de Santillana En ésser expulsats els jesuïtes, partí cap a Bolonya

Jesuïta 1817 Traslladat a Madrid, fou professor d’àrab al Colegio Imperial des del 1824 i hi tingué cura de la biblioteca 1830 A Mallorca desxifrà inscripcions d’Alfàbia, traduí part del Llibre de repartiment , i féu interpretacions de monedes àrabs, reproduïdes per erudits com Bover i Villafranca, o apropiades per Furió Autor de les Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España , que restaren inèdites

Estudià teologia a Wittenberg 1685-89 Publicà Die erste Liebe 1696, que li valgué d’ésser cridat a la càtedra d’Història de l’Església a Giessen La seva obra principal és Unpartheyischen Kirchen-und Ketzerhistorie Frankfurt 1699, estudi sobre els elements veritablement cristians existents a les sectes, als místics i als teòlegs Traduí obres de Miguel de Molinos i de Jeanne-Marie Guyon du Chesnoy

Vida i obra Estudià dret, però molt aviat es dedicà a la música Fou crític de Joventut , on defensà apassionadament l’obra de R Wagner Fortament influït per F Pedrell, centrà els seus esforços a donar a conèixer la música de Wagner Amb l’objectiu de popularitzar-ne la música i les idees estètiques, el 1901 fundà i presidí l’ Associació Wagneriana , per a la qual traduí al català el fonamental assaig de Chamberlain, El drama wagnerià 1902, a més de diverses obres escèniques de Wagner amb indicació dels temes musicals També impulsà la traducció de les òperes i els escrits del compositor i la…

Nomenat 1574 arquebisbe de Patres, es quedà com a auxiliar del bisbe de Siena Autor de dues comèdies i de sonets, traduí obres del grec i del llatí Les Annotazioni que afegí a la Poètica d’Aristòtil suscitaren nombroses polèmiques i tingueren influència en les teories sobre art de l’època Autor d’obres d’astronomia Delle stelle fisse , fou el primer a classificar els estels alfabèticament amb les lletres llatines

Doctorada amb una tesi sobre la poesia social del darrer franquisme, visqué des del 1998 a Catalunya Traduí a l’alemany nombrosos autors catalans, entre els quals Carme Riera, Maria Mercè Marçal, Maria Barbal, Maria Àngels Anglada, Blai Bonet, Salvador Dalí, Josep Pla, Miquel de Palol i Manuel Vázquez Montalbán, i feu versions al català d’obres de Lutz Hübner, Falk Richter, George Tabori, Werner Schwab i Heiner Müller

Residí a Rússia i a Alemanya i ocupà càrrecs diplomàtics Amb Wilhelm Iffland, fou l’autor de moda dins un gènere basat en el melodrama francès d’intriga, que traduí i adaptà Goethe dirigí algunes de les seves peces a Weimar Cal esmentar-ne la tragèdia Menschenhass und Reue ‘Misantropia i penediment’, 1789 i sobretot la comèdia Die deutschen Kleinstädter ‘Els habitants de les petites ciutats alemanyes’, 1803

Fill de Petko Slavejkov Abandonà el seu país a causa de la persecució de què fou objecte per les seves crítiques polítiques Poeta polifacètic, influït per diversos corrents, és autor d’una llarga obra inacabada, Kǎrvara pěsen’ ‘La cançó sagnant’, dedicada a l’aixecament del 1876 Alguns dels seus poemes palesen la influència de les cançons populars Traduí Puškin, Lermontov, Goethe, Heine i altres, i escriví també articles literaris

Doctor en drets, advocat de la ciutat de València cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria, per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales 1535 i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos sd, en tercets Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del s XVI

A 15 anys publicà la primera collecció de poemes, Na belykh ostrovakh ‘A les illes blanques’, 1910 De la poesia “pura” passà a considerar l’art “com a arma per a lluitar per la nova vida” 1930 Kíev 1935, Leto ‘L’estiu’, 1936 La seva obra Les roses i el raïm obtingué el premi Lenin 1960 Traduí a l’ucraïnès els clàssics russos i fou també etnògraf i folklorista