Resultats de la cerca
Es mostren 1160 resultats
La Rochelle
Capital del departament de Charente Marítim, al Poitou, França.
És un dels ports de pesca més importants de la costa atlàntica L’entrada al port antic conserva les torres de Saint-Nicolas i de la Chaîne Hi ha diverses indústries construccions navals i aeronàutiques, metallúrgiques i conserveres Domini anglès 1152-1226 i 1360-72, fou recuperat pels francesos el 1372 amb la collaboració de la flota castellana d’Enric II, comandada per Ambrogio Boccanegra, que afavorí les relacions comercials d’aquest port amb Castella En el marc dels conflictes de religió a França, suportà un setge de les tropes reials, que donà pas al tractat de La Rochelle…
Lluís Sitjar i Castellà
Esport general
Política
Polític i dirigent esportiu mallorquí.
Membre del Partit Regionalista de Mallorca durant la Segona República, fou regidor de l’Ajuntament de Palma entre el 1933 i el 1936 Amb el triomf de la sublevació franquista, ingressà a la Falange i tornà a ser regidor entre el 1940 i el 1943 Amb tot, se'l coneix més pel seu paper com a dirigent esportiu Fou president del Real Sociedad Alfonso XIII, quan aquest equip donà lloc a l’actual RCE Mallorca el 1931 Al capdavant del Mallorca impulsà la construcció del nou estadi de l’equip, al barri del Fortí, que s’inaugurà el 22 de setembre de 1944 En honor de la seva tasca al capdavant de l’equip…
Fu Mingxia
Natació
Saltadora de trampolí xinesa.
Guanyà la medalla d’or en els campionats del món de la FINA Federació Internacional de Natació en la prova de salt des de plataforma de 10 m en les edicions del 1991 i el 1994 El seu triomf del 1991 la convertí en la campiona més jove de la història, i la Federació Internacional es veié obligada a canviar el reglament tot establint el mínim d’edat per a competir en els 14 anys Guanyà la medalla d’or olímpica en la prova de plataforma de 10 m dels Jocs de Barcelona del 1992 Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 aconseguí dues medalles d’or, en les proves de plataforma de 10 m i de…
trofeu
Art
Història
Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut, que es penjaven al tronc d’un arbre o s’amuntegaven sobre el mateix camp de batalla en record de la victòria atesa.
Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc, són recordats…
Franz Anton Christoph Hilverding van Wewen
Música
Ballarí, coreògraf i mestre de ball austríac.
Considerat el precursor de la reforma de la dansa, havia estudiat amb Nicolas Blondy 1675-1739, a càrrec de la cort imperial de Viena Contractat per aquesta cort el 1735, començà a experimentar amb la concepció del ballet adaptant l’acció dramàtica de la coreografia a un moviment d’expressió natural i treballant la pantomima en funció de la partitura musical Adaptà diverses obres al ballet, com ara Britannicus 1740, de Jean Racine, Idoménée , de Prosper-Jolyot Crébillon, i Alzire , de Voltaire La successiva adaptació d’obres literàries el portà a un canvi en la concepció coreogràfica, que…
François d’Orbay
Arquitectura
Arquitecte francès.
El lloc que la seva obra mereix dins l’arquitectura francesa no ha estat prou considerat fins a l’estudi que en féu Albert Laprade, que li atribueix una sèrie d’obres considerades fins aquell moment d’altres artistes En un principi collaborà amb LLe Vau 1660-70, amb qui treballà a Vincennes, a Versalles, al Louvre, d’on projectà la columnata ~1656, atribuïda abans a CPerrault, i al Collège des Quatre Nations, el qual acabà 1670-82 Entre el 1660 i el 1670 dirigí de fet, però sense títol, les obres de Versalles, projectant l’ampliació del palau i el Trianon de porcellana Des del 1676 hi…
Josep Anicet Santigosa i Vestraten
Escultura
Escultor.
Fou també metge, pintor i ceramista Format a Tortosa amb un germà seu, i a la Llotja de Barcelona des del 1841 El 1842 esdevingué director de les gerreries Fita i Tarrés, i fou el principal impulsor de la característica ornamentació en terra cuita de molts edificis i monuments barcelonins, tot i que també conreà l’escultura en altres materials Participà en exposicions, com la Nacional de Madrid de l’any 1867, on li fou premiada l’obra Triomf de l’Església militant És autor, entre altres obres, de l’escultura decorativa del monument a Galceran Marquet i del timpà de l’església…
Alfred de Vigny
Alfred de Vigny
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Poeta francès.
De família de la petita noblesa empobrida, a la caiguda de l’Imperi es féu militar 1814, i en el tedi de la vida de guarnició començà a escriure, es relacionà amb la resta de la generació romàntica i féu el poema simbòlic Éloa ou la soeur des anges 1824 Ja dedicat a la literatura, publicà la novella històrica Cinc-Mars 1826, renuncià a l’exèrcit i, els anys trenta, temptat pel republicanisme i les idees socialistes, assolí el màxim triomf en la novella Stello , 1832, en el teatre Chatterton , 1835 i en les reflexions de Servitude et grandeur militaires 1835, tractant el mateix…
Cristina Mascarreras Sabrià
Ciclisme
Ciclista de bicicleta tot terreny.
S’inicià el 1990 amb el Club Ciclista L’Estartit Passà al CC Montgrí i començà a competir el 1996 compaginant la carretera amb la muntanya El 1998 fou campiona d’Espanya i de Catalunya juvenil en bicicleta de muntanya L’any 2000 entrà al Tot Vici en Bici, com a sub-23, i es proclamà subcampiona estatal de la categoria En la categoria absoluta, el 2003 fitxà per l’equip Megamo i guanyà la Copa Catalana Internacional, l’Obert Bike Internacional i el Campionat de Catalunya de BTT El 2004 conquerí l’Obert d’Espanya i encapçalà la classificació estatal de la modalitat El 2006, novament al Tot Vici…
José Alexandre Gusmão
Política
Polític timorès, conegut per “Xanana” Gusmão.
D’origen humil, deixà inacabats els estudis Exercí com a periodista Militant del Front Revolucionari per a l’Alliberament de Timor Oriental FRETILIN, el 1978 n'assumí el lideratge de la branca armada, i el 1988, la presidència del Consell Nacional de Resistència Maubere nom amb què es designen a si mateixos els timoresos Condemnat el 1992 a cadena perpètua, després del triomf independentista en el referèndum d’autodeterminació de Timor Est 1999 fou posat en llibertat Esdevingué president del nou estat després d’aconseguir el 82% dels vots en les eleccions a la presidència de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina