Resultats de la cerca

El FC Barcelona i el RCE Espanyol aprofiten l’últim dia del termini per a inscriure nous jugadors per a remodelar les seves plantilles El Barça fitxa per 3131 milions de pessetes els germans Frank i Ronald de Boer, jugadors de l’Ajax d’Amsterdam que ja havia intentat incorporar a principi de temporada, i cedeix el porter Vítor Baía al seu club de procedència, el Porto Pel que fa a l’Espanyol, traspassa Juan Eduardo Esnáider a la Juventus de Torí per 1000 milions, dóna de baixa Nenad Pralija i cedeix Luis Cembranos al Rayo Vallecano

A vegades, rep un ús més restringit, equivalent a ona acústica periòdica o regular, en oposició a soroll o brogit, que es refereix a una expansió acústica no periòdica En aquest cas, el so es compon de quatre paràmetres fonamentals durada, intensitat o amplitud, to o freqüència i qualitat o timbre Fora de l’últim, present a totes les llengües, els altres poden, o no, tenir pertinència fonològica per exemple, la durada en llatí, la intensitat en castellà i el to en xinès Però, tanmateix, aquests trets compareixen alhora i varien en qualsevol emissió fònica concreta en tota llengua natural

Passà pel planter del Futbol Club Barcelona 1978-82, l’Esines Sants 1982-83, els Bombers de Barcelona 1983-84 i l’Hispano Francès 1984-86, però la dissolució d’aquest últim el portà a l’Orient Puerto de Màlaga El 1987 tornà a Catalunya per jugar, de nou, als Bombers de Barcelona fins el 1990 i al Club Voleibol l’Hospitalet 1991-95, on es retirà Fou rematador i aconseguí dos ascensos a la divisió d’honor, el subcampionat d’Espanya universitari amb l’equip de la Universitat de Barcelona i el trofeu al millor jugador juvenil de Catalunya 1983

Conjunt d’habitatges socials construïts pel règim franquista l’any 1954 D’un bon principi se l’anomenava Generalísimo Franco però aviat passà a ser conegut popularment com Corea Constava de 568 pisos projectats per l’arquitecte Antoni Roca Cabanellas i ocupen una zona de 22000 m 2 Els pisos, actualment força degradats, oscillen entre els 30 i els 50 m 2 Diferents equips de govern de l’Ajuntament de Palma hi començaren projectes de rehabilitació o d’enderroc, però no se n'enllestí cap El batlle Mateu Isern PP aturà l’últim intent de rehabilitació que promogué la socialista Aina…

Als s XIV i XV intervingué activament en política partit güelf Dos dels seus membres, Maso i Rinaldo, es convertiren en caps del govern oligàrquic de Florència Maso Albizzi 1347-1417 governà la república del 1382 al 1417 i instaurà la dictadura de l’oligarquia mercantil sota la forma d’un triumvirat Rinaldo Albizzi Florència 1370 — Ancona 1442, últim defensor d’aquest règim oligàrquic, s’annexionà Pisa i Liorna i s’oposà als Mèdici La política repressiva que seguí provocà la seva caiguda 1434 El poble escollí Cosimo de Mèdici, i Rinaldo hagué d’exiliar-se

Guardonat amb diversos premis per la seva obra, conrea la crítica social i intenta desmitificar el passat i present helvètic, denunciant la marginació de refugiats i immigrants, la manipulació de la historiografia i la política d’asil suïssa durant l’època nazi, en peces com Grossvater und Halbbruder ‘L’avi i el germanastre’, 1981, Der letzte Gast ‘L’últim hoste’, 1990, Carleton 1996 i Das Lied der Heimat ‘El cant de la pàtria’, 1998, Alpen-Hegel ‘Hegel Alpí’, 2000, Einsiedler-Welttheater ‘Teatre del món dels solitaris’ 2000, Synchron 2001 i Mein allerliebstes Krokodil ‘El meu cocodril…

Entre el 1914 i el 1921 treballà com a humorista en teatres de varietats a Alemanya, Àustria, Suïssa i Hongria Fins el 1933 actuà en els principals teatres berlinesos sota la direcció de MReinhardt, EPiscator i RHilpert, entre d’altres L’exili el portà a Praga, Viena, Londres, París, Nova York i Hollywood, on intervingué en pellícules tan emblemàtiques com Casablanca 1942 En la dècada dels cinquanta, de retorn a Berlín, reprengué la seva activitat teatral, dirigit per WLanghoff, BBrecht, BBarlog i FKortner El 1987 realitzà el seu últim treball en Der Himmel über…

Carmelità, membre de la comunitat de Valls en fou prior deu anys i provincial de l’orde, fou doctor en arts i en teologia i catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona 1576-80 i 1583-84 Es conserven diversos manuscrits llatins seus In metaphysica commentaria , entre d’altres A la Biblioteca Pública de Girona ms 9/129 hi ha una collecció seva de sermons, en català excepte l’últim, en castellà, el Liber concionum tam dominicarum quam feriorum et totius anni , predicats a Barcelona, Lleida, Tarragona i a altres llocs del Principat entre el 1570 i el 1576

Guanyat des de jove pels ideals revolucionaris, sofrí confinament dins Rússia i a l’últim s’expatrià Residí a París el Viejo — on fou amic de Proudhon — , Londres, Niça i Ginebra Les seves publicacions periòdiques Pol’arnaja zvezda ‘L’estrella polar’ i Kolokol ‘La campana’ foren molt llegides a Rússia Delineà un socialisme inspirat per les comunitats camperoles russes a Russkij narod i socialism ‘El poble rus i el socialisme’, 1851 És autor de la novella Kto vinovat ‘Qui és el culpable', 1845-47 i també de les memòries Byloje i dumy ‘Passat i pensament’, 1852-68

Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra homònima d’…