Resultats de la cerca

Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan Durant la Guerra Gran 1793-94 lluità a l’exèrcit del seu oncle Ventura Caro, a Catalunya Participà en la guerra contra Portugal 1801 El 1807 formà part de l’expedició del seu germà Pere Caro al nord d’Europa Tornà amb ell a la península Ibèrica per lluitar contra els francesos a Galícia passà després a Catalunya i al País Valencià Fou governador de València i comandà la cavalleria en la batalla de Puçol 1811, on fou fet presoner i enviat a França En tornar-ne 1815 ascendí a tinent general La seva actitud liberal li valgué persecucions,…

Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana Professor de teologia a Berlín 1834 i a Bonn 1839, fou destituït de la càtedra 1842 per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker ‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42 i Christus und die Cäsaren Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum ‘Crist i els Cèsars El sorgiment del cristianisme a partir de l’hellenisme romà’, 1877 Es retirà prop de Berlín i començà a tractar de temes històrics i…

Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI 1384, però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donava el mateix càrrec a Pere de Vergne El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dos nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós 1387 Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l’època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisma d’Occident, fins i tot després que el país i l’església catalana es passaren a l’obediència d’Avinyó Això li…

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el 1953 Publicà…

Conegué Bonaparte al setge de Toló, i obtingué el grau de general a Egipte 1798 Es distingí a Austerlitz Manà l’exèrcit encarregat d’ocupar Portugal 1807, campanya que li valgué el títol de duc d’Abrantes i el nomenament de governador del país Vençut per Arthur Wellesley a Vimeiro 1808, hagué d’acceptar la capitulació de Sintra i evacuar Portugal Lluità a Espanya el 1809 dirigí, unes quantes setmanes, el segon setge de Saragossa, acompanyà Masséna a Portugal 1810-11 i prengué part en la campanya de Rússia Malgrat que ja manifestava símptomes de demència, Napoleó li encarregà el…

Estudià a la Universitat Tècnica de Munic i a la de Berlin, on es doctorà el 1939 Fou professor a les universitats de Kiel i Gotinga, i des del 1952 exercí la docència a la Universitat de Bonn fins que es retirà l’any 1981, i n'esdevingué professor emèrit Compaginà la docència amb la direcció de la Divisió de Física Nuclear de la CERN Durant la dècada del 1950 experimentà amb camps elèctrics i magnètics fins a aconseguir aïllar ions individuals àtoms amb càrregues elèctriques que en feren possible el seu estudi i mesurament El desenvolupament de la tècnica d’aïllar els ions li valgué…

La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d’aquell saló Amb la variant del 1910 en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brusselles 1910, un homenatge popular a Barcelona 1911 i medalla d’or a Amsterdam 1912 Significà la concreció del classicisme de l’artista La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou collocada, en marbre, a…

Fill del mariscal Henri de Schömberg, marquès d’Espinay i comte de Nauteuil i de Duretal Fou duc consort d’Halluin El 1632 fou nomenat governador del Llenguadoc, que defensà amb èxit dels atacs de les tropes de Felip IV de Castella, fet que li valgué el grau de mariscal 1637 Lluità al Rosselló i, juntament amb el mariscal de La Melleraie, s’apoderà de Perpinyà i de Salses 1642 El 1644 fou governador de Metz i de Verdun El 1648 comandà l’exèrcit francès de Catalunya i fou nomenat lloctinent general del Principat 1648-49 durant el seu mandat obligà els castellans a alçar el setge…

De família humil, fou nomenat comte de San Luis Ministre de la governació amb Narváez, introduí diverses reformes millorament de les escoles primàries, plantació d’arbres, reglamentació interior del seu ministeri i reorganització de la policia, fundació de l’escola d’enginyers forestals, conducció d’aigües a Madrid, construcció del Teatro Real També reglamentà la propietat literària, la qual cosa li valgué l’amistat de nombrosos escriptors Fou president del Consell del 1853 al 1854, que fou enderrocat pel pronunciament dit la Vicalvarada 28 de juny de 1854 Ja era, però, impopular…

Format a Llotja i amb RMartí i Alsina, anà a París a vint-i-dos anys Collaborà a La Croix , Le Monde Illustré , La Femme et le Monde i, sobretot, La Illustration 1901-21 i 1932-45 El seu suport a la causa aliada en la Primera Guerra Mundial li valgué la legió d’Honor Dibuixos seus aparegueren també a Illustrated London News i Berliner Illustrierte Zeitung Residí sempre a París, excepte el període 1921-32, que ho féu a Nova York, on tingué també molta activitat com a retratista i dibuixant Retornà a Barcelona el 1947 i exposà a les galeries Syra el 1951 i el 1958 Amb estil hàbil…