Resultats de la cerca

Es mostren 1820 resultats

Les fistulinàcies

El fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , nom que alludeix al color sanguinolent de la superfície del barret, carnós i sucós, és un bolet de soca, de peu lateral, i amb l’himeni fet d’uns tubs cilíndrics característics, no soldats entre ells És comestible Apareix principalment atacant roures i castanyers, sobre els quals produeix un podriment bru Manuel Tabarés / SCM Comencem a explicar les famílies de bolets de soca bàsicament porats amb aquesta família, la qual comprèn una sola espècie al nostre país, el fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , un bolet de soca…
Història natural dels Països Catalans

Les balanoforàcies

Es tracta d’una família formada per gairebé mig centenar d’espècies tropicals i amb un representant mediterrani, Cynomorium coccineum Són plantes paràsites obligades, que consten de grossos rizomes subterranis algun cop de la mida d’un meló petit, i de sorprenents tiges carnoses Els rizomes, que estableixen contacte amb les rels de l’hoste, solen ramificar-se irregularment, i les gruixudes tiges són molt simples, sovint de forma cilíndrica, ovoide o clavada, i de colors vius, com ara groc o vermell A causa de l’estranya aparença d’aquestes plantes, fins ben entrat el segle passat…
Història natural dels Països Catalans

niquelina

niquelina

© Fototeca.cat

Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal i normalment es presenta en masses irregulars.
D’un color vermell de coure i d’esclat metàllic, té una duresa de 5-5,5 i una densitat de 7,78 S'altera molt fàcilment en superfície i es torna de color verd clar No és un mineral gaire corrent
Gran enciclopèdia catalana

boina

Detall d’una boina

© Fototeca.cat

Indumentària
Gorra rodona d’una sola peça, de llana, molt sovint de color negre, usada inicialment al País Basc i a les zones veïnes.
Fou emprada per les tropes carlines, de color vermell per als caps i com a distintiu dels partidaris, blau per a la infanteria i blanc per a la cavalleria L’anomenada boina basca té unes grans dimensions és usada al País Basc txapela/>
Gran enciclopèdia catalana

telosporidis

Cicle de Plasmodium falciparum (segons Minchin): A, esquizogònia (I-IV- trofozoïts en el glòbul vermell; 6-9, esquizont en divisió; 10, merozoït; VIIa i VIIb, microgametòcits i macrogametòcits; VIIa-Xa, formació de microgàmetes; XI, fecundació; XII-XIV, zigot); C, esporogòmia (XIV zigot; XV-XVIII, esporocist amb formació d’esporozoïts)

© Fototeca.cat

Zoologia
Subclasse d’esporozous integrada per individus amb un cicle previ àgam (esquizogònia), que presenten alternança de generacions, llevat d’algunes gregarines, de manera que l’esquizogònia alterna amb l’esporogònia.
Comprèn els ordres dels coccidis i de les gregarines Representants més importants de la subclasse dels telosporidis ordre dels coccidis subordre dels adelèids Haemogregarina stepanovi subordre dels eimèrids Eimeria sp subordre dels hemosporídids Plasmodium vivax Plasmodium malariae Babesia sp ordre de les gregarines subordre de les esquizogregarines Ophryocistis sp subordre de les eugregarines Gregarina sp Monocystis sp
Gran enciclopèdia catalana

aparell de Weber

Esquema, en vista dorsal, de l’aparell de Weber del peix vermell: 1, aparell de Weber; 2, bufeta natatòria; 3, laberints; 4, vèrtebres; 5, sacs endolimfàtics; 6, canal de comunicació entre laberints

© fototeca.cat

Anatomia animal
Conjunt d’ossets que connecten la bufeta natatòria dels peixos cipriniformes amb l’orella interna.
Són vèrtebres modificades que transmeten vibracions sonores des de la bufeta, que serveix de receptor, fins a l’orella
Gran enciclopèdia catalana

resistència

Vista escorxada d’una resistència de carbó de 24Ω i 0,1% de tolerància, segons el codi de colors dels anells (vermell:2, groc: 4, negre: n=0, violat: 0,1%)

© Fototeca.cat

Electrònica i informàtica
Element caracteritzat pel fet de posseir una determinada resistència fixa i constant.
Les resistències són elements bàsics de qualsevol circuit electrònic n'hi ha de carbó, bobinades unifilars o bé bifilars , etc poden ésser també variables o ajustables en alguns casos Una resistència és anomenada pura si no presenta reactància Cal esmentar, a més, les anomenades resistències no lineals o varistàncies
Gran enciclopèdia catalana

cercle deferent

Circumferència deferent (en vermell) imaginada per l’antiga astronomia geocèntrica (sistema ptolemaic) per tal d’explicar el moviment aparent dels planetes, i que deixà de tenir utilitat en imposar-se la teoria heliocèntrica (sistema copernicà)

© Fototeca.cat

Astronomia
Dit de la circumferència que, en les teories geocèntriques, és descrita pel centre de l’epicicle d’un planeta al voltant de la Terra (sistema ptolemaic).
Gran enciclopèdia catalana

culminació

Culminació d’un astre. En blau, d’un astre circumpolar; en vermell, d’un astre equatorial, de culminació inferior no visible per l’observador en qüestió

©

Astronomia
Pas d’un astre pel meridià d’un lloc.
 
Gran enciclopèdia catalana

geomagnetisme

Mapa del camp magnètic terrestre. La intensitat del color representa el flux del camp magnètic que entra (blau) a la superfície o en surt (vermell i groc). A l’esquerra, flux magnètic exterior i interior al nucli

© Fototeca.cat

Geologia
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra ( camp magnètic terrestre ).
El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàllica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només comprèn el 8%…
Gran enciclopèdia catalana