Resultats de la cerca

Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca, Espanya i Itàlia Feu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, collaborà a D’Ací i d’Allà i a la revista AC defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona 1934 i fundà la revista Horticultura i Floricultura 1933

Iniciador i cronista del Grup 47, la seva obra documenta fets polítics i culturals, com Die Mauer oder 13August ‘El mur o el 13 d’agost’, 1961 i Almanach der Gruppe 47 1947-62 Amb la novella Die Geschlagenen ‘Els derrotats’, 1949, una mena de diari d’un soldat, tingué renom internacional A aquesta seguí Sie fielen aus Gottes Hand ‘Caigueren de la mà de Déu’, 1951 i l’allegat antiideològic Briefe an einen jungen Sozialisten ‘Cartes a un jove socialista’, 1974 És també autor de l’autobiografia Reisen durch meine Zeit ‘Viatges a través del meu temps’, 1989

El 1862 fundà el “Zeitschrift für Ethnologie” Creà 1868, amb les seves aportacions, la base del Museum für Völkerkunde de Berlín i fou un dels fundadors de la Berliner Anthropologische Gesellschaft 1869 Escriví unes 200 obres monogràfiques sobre els llocs visitats en els seus viatges també escriví Der Völkergedamke 1881 i Allgemeine Grundzüge der Ethnologie 1884, on introduí alguns dels conceptes bàsics de l’etnologia actual Sosté l’existència d’un pensament popular Völkergedanke basat en el pensament elemental Elementargedanke , instintiu en tots els homes Bastian creia en la unitat…

De família de samurais, trencà amb la seva posició per tal de dedicar-se a les lletres L’èxit del seu primer llibre, Kaiōi 1672, el portà a installar-se a Edo actualment Tòquio, centre literari d’aquella època, on reuní nombrosos deixebles Des 1684 féu diversos viatges, fruit dels quals foren el diari Nozarashi Kiko 1685 i nombroses antologies de haikús —gènere que renovà totalment canviant-ne l’artificiositat per un simbolisme evocador i suggestiu—, entre d’altres Fuyu no hi ‘Dies d’hivern’, 1684 i Oku no hosomichi ‘Carretera estreta cap al Gran Nord’, 1689

Ingressà el 1635 a l’orde dominicà i viatjà per la península Ibèrica, Occitània i Itàlia Fixà la seva residència a Roma 1653-72 on féu gravar els dibuixos de moltes de les plantes recollides en els seus viatges Perduts el seus escrits en un incendi, Antoine de Jussieu publicà, el 1714, sota el títol de Plantas per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae iconibus aeneis exhibitae , la impressió dels gravats de les plantes, acompanyats d’alguns comentaris Hi ha un cert nombre d’espècies procedents del Principat i del País Valencià, facilitades a Barrelier per Joan Salvador i Boscà

Després d’una primera etapa surrealista Simulacre , 1925 Le point cardinal , 1927, trencà amb aquest moviment i a partir del 1930 féu una sèrie de viatges Àfrica, les Antilles, la Xina per estudis etnològics La seva producció amalgama la poesia, la confessió psicoanalítica i els records onírics, el fragments autobiogràfics i els treballs de la seva especialitat L’Afrique fantôme 1934, L’âge d’homme 1939, Haut-Mal 1943, Aurora 1946, Cinq Études d’ethnologie 1969, La règle du jeu, títol general de quatre volums Biffures 1948, Fourbis 1955, Fibrilles 1966 i Frêle bruit 1976 i Le ruban au cou d’…

Escriví O mistério da estrada de Sintra 1870, novella fulletonesca, en collaboració amb Eça de Queirós Malgrat la seva vinculació als joves de Coïmbra, adoptà una actitud contrària a la d’Antero de Quental en la polèmica “Qüestió de Coïmbra” 1865, que inicià la literatura moderna a Portugal A As farpas , publicació mensual iniciada el 1871 i que atenyé els onze volums, criticà les fórmules i els prejudicis de la vida portuguesa, sota la inspiració del proudhonisme La seva influència fou immensa Escriví també cròniques de viatges A Holanda, 1883 John Bull e a sua ilha , 1887

Viatjà per la península Ibèrica i la Mediterrània Oriental i esdevingué el botànic més prestigiós del seu temps la seva classificació de vegetals fou la més seguida fins que s’imposà la de Linné En el seu primer viatge per la península, que abastà el Principat, el País Valencià i Castella, fou acompanyat per Jaume Salvador i Pedrol Fou professor al Jardin des Plantes i al Collège de France i tingué com a alumnes, entre d’altres, a A-Lde Jussieu i a Joan Salvador i Riera Escriví acurades memòries dels seus viatges científics i uns importants Éléments de botanique

Oriünd d’Aràbia, el seu pare i el seu avi foren mestres de l’Alcorà, i ell fou educat en la cultura tradicional musulmana Home molt culte, prengué contacte, a través dels anglesos, amb la cultura occidental, que influí profundament damunt seu La seva obra és considerada el pas de la literatura malaia antiga a la moderna És autor d’unes memòries Hikayat Abdullah , 1845 i d’un diari de viatges Kesah Pelayaran Abdullah , obres plenes de descripcions i anècdotes del seu país Fou també editor i traductor, i es preocupà pel desenvolupament de la impremta

Es dedicà professionalment a l’ensenyament del rus i a traduir-ne els autors més importants Exercí també com a corresponsal de premsa a l’estranger i dugué a terme nombrosos viatges a l’Occident, en un dels quals morí En les seves novelles, molt influïdes pels clàssics russos del s XIX, intentà una renovació del llenguatge literari tradicional amb la incorporació de la llengua parlada, motiu pel qual és considerat un dels fundadors del realisme japonès en literatura D’entre les seves novelles cal esmentar Ukigomo 1889, Sono Omokage ‘Un marit adoptat’, 1906 i Heibon ‘Mediocritat’, 1907 Escriví…