Resultats de la cerca
Es mostren 1349 resultats
Ives Roqueta
Literatura
Escriptor i activista occità.
Animador destacat del moviment polític i cultural occità, a la dècada dels setanta les seves posicions antiacadèmiques el situaren al centre de les polèmiques que sumiren l' Institut d’Estudis Occitans en una greu crisi, que culminà en l'escissió de l'entitat 1981 Fundador de la revista Viure 1965-1973 fou un dels principals impulsors del moviment "Volèm viure al païs" autonomista i socialista Creà també l'empresa discogràfica Ventadorn 1969, dedicada a la difusió de la cançó occitana, i el 1974 cofundà el Centre Internacional de Documentacion Occitana, esdevingut Centre Inter-Regional de…
Roger V de Carcassona
Història
Vescomte de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Albi (1167-94), fill de Ramon Trencavell I i de Saura, dit també Roger III a Albi i Besiers.
Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb el tolosà es…
Henri Marie de Toulouse-Lautrec
Jeanne Avril sortint del Moulin-Rouge, d’Henri Marie de Toulouse-Lautrec
© Corel Professional Photos
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i litògraf llenguadocià.
Descendent dels comtes de Tolosa Dos accidents a l’adolescència el deixaren esguerrat i nan Les seves primeres obres foren de tema militar i hípic Artiller posant la sella al seu cavall 1879 museu d’Albi Anà a París i entrà al taller de Bonnat, i el 1885 s’installà a Montmartre, on menà una vida bohèmia, bé que mai amb necessitats econòmiques, a causa de la seva fortuna personal Rebé la influència d’ Edgar Degas , no només en la temàtica, sinó també en la manera d’efectuar els enfocaments fotogràfics de les obres Freqüentà els cafès, music-halls , teatres, prostíbuls, etc, els quals sempre…
teofilantrop | teofilantropa
Religió
Seguidor d’un moviment de propaganda deista (teofilantropisme), en la línia de Voltaire i de Rousseau, que volia substituir el catolicisme per una doctrina (teofilantropia) fonamentada en l’afirmació racionalista de Déu.
Fundat el 25 de desembre de 1796 per un grup d’escriptors i pensadors francesos, el moviment tingué molta difusió a França, fins que fou prohibit l’any 1802
any sabàtic
Judaisme
Segons la llei jueva, el darrer de cada set anys durant el qual la terra no podia ésser conreada i cada amo havia d’alliberar un esclau hebreu, si aquest ho volia.
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…
Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia
Geografia històrica
Unió administrativa i política entre Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue), Rhodèsia del Nord (actual Zàmbia) i Nyasalàndia (actual Malawi), des del 1953 al 1963, amb el nom de Federació Centreafricana.
A partir dels anys 1930 la pressió simultània des de Salisbury i Lusaka per crear una federació que inclogués també Nyassalàndia topà amb una forta resistència a Londres, que volia garantir els drets dels africans Això no obstant, la insistència dels blancs de Rhodèsia del Sud, on la presència europea era més densa, trobà un ressò favorable entre els conservadors britànics Segons els federalistes, les mines de coure del Nord depenien del carbó del Sud, Rhodèsia del Sud considerava la del Nord com el seu mercat natural, i afegia que la prosperitat milloraria els territoris més pobres i…
don
Història
Tractament honorífic generalment masculí anteposat al nom, utilitzat a Castella, Navarra, Portugal, Aragó i als Països Catalans (i a tota l’antiga corona catalanoaragonesa, inclosa la Itàlia meridional).
En l’origen hom l’aplicava només als reis i els infants Fou ampliat posteriorment als alts dignataris de la cort i, per extensió, als nobles Als Països Catalans, on apareix ja al s XIII, el seu ús havia coexistit inicialment amb el tractament En Na per al femení i fou aplicat només a l’alta noblesa Des de la segona meitat del s XVIII, però, aquest tractament fou concedit a diverses categories de funcionaris i de professionals que usualment gaudien de noblesa personal, com els oficials de la comptadoria i tresoreria dels exèrcits reials, els membres d’acadèmies reials, els professors dels…
Pipí II d’Aquitània
Història
Rei d’Aquitània, fill i hereu de Pipí I d’Aquitània.
Fou proclamat rei per alguns senyors aquitans en oposició a Carles el Calb, el qual el seu pare volia afavorir Estigué al costat del seu oncle Lotari, contra els altres dos oncles Lluís i Carles, a la batalla de Fontenoy 841, però Lotari l’abandonà quan els tres germans es posaren d’acord a Verdun 843 Poc després, Pipí, ajudat per Bernat de Septimània, es defensà a Tolosa contra els atacs de Carles el Calb fins a obligar-lo a retirar-se, tot i que Bernat havia caigut presoner i havia estat executat 844 El 845, pel tractat de Saint-Benoît-sur-Loire, Carles cedí a Pipí tot…
natzarenisme
Figura femenina, obra característica del natzarenisme del pintor Claudi Lorenzale (col·l Rogent, Collbató)
© Fototeca.cat
Art
Moviment estètic romàntic d’origen germànic (Overbeck, Cornelius, Schnorr von Carolsfeld, Rethel, Schwind), però format a Roma el segon decenni del segle XIX.
Aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià és a dir, volia omplir del sentimentalisme catòlic italià el rigor lineal de David, identificable en aquest sentit amb Perugino i Rafael Anhelava com a resultat l’espiritualitat més pura, encara que el tema no fos sempre religiós, puix que hom també conreava temes històrics Els fundadors foren anomenats natzarens —tot i que preferien d’ésser anomenats puristes purisme— pel fet d’haver-se installat en un convent abandonat, el de San Isidoro, i pel seu aspecte, descurat i amb llargues cabelleres Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina