Resultats de la cerca

S’estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…

D’estètica modernista decadentista, publicà Filosofies en vers 1904, de caràcter didàctic i moralitzant També escriví Cartes de dona 1906, unes proses poètiques de caràcter sentimental i decadentista, amb la dona com a eixvertebrador Després d’un llarg silenci publicàdiverses traduccions Rasselas príncipe de Abisinia 1945, de Samuel Johnson Las aventuras de Tom Sawyer 1946, de Mark Twain Cumbres borrascosas 1944 i Jane Eyre 1946, de Charlotte Brontë, i Tres rostros en el espejo 1947, de Louis Bromfield El 1944 publicà La piedra

Collaborà a “La Publicidad” Escriví un únic llibre de poemes, Notes poètiques Poesia és llibertat 1906, en el qual defensa la llibertat creadora i es distancia de l’academicisme i el floralisme poètics Traduí Estances 1907, d’Umar Kayyam, i Poesías líricas 1930, de Hafiz pseudònim de Kwaha Shamsudin Mohamad

El 1868 publicà parcialment en el fulletó de “La Barretina” la novella Les joies de la Roser , adaptació de la peça teatral del mateix títol de Frederic Soler Les ↑ joies de la Roser , estrenada dos anys abans Encapçalava la versió una dedicatòria a Soler que exposava el propòsit «d’explicar en la més extensa forma de la novella lo interessant i commovedor argument» del drama

Publicà a Manresa el conte «de la muntanya» La font de l’amargura ~ 1862 i el 1881, a “La Tramuntana”, una sèrie de quadres costumistes sota el títol de Lo camp i la ciutat Collaborà a la “Biblioteca de l’Arc de Sant Martí” amb textos de contingut catalanista És autor també d’una novella, De Catalunya a París Memòries d’un emigrat 1892, també a Manresa, ambientada en els temps de la primera guerra Carlina

Publicà a La Renaixença , entre el 1881 i el 1886, narracions de caràcter romàntic i altres d’ambient i assumpte burgesos, representatives del decantament cap al realisme de la narrativa catalana, com ara Cartes confidencials Esbós d’una novella i Doloretes Costums de Barcelona De fet, aquestes proses semblen respondre a l’estímul directe de les de Narcís ↑ Oller , màxim exponent del realisme català

Formà part del grup de joves que, a l’entorn de Reus i Alcover i sota la influència del modernisme, s’interessaren per la poesia com a model artístic per a la renovació cultural de Catalunya Juntament amb Josep Aladern i després d’una estada a Barcelona, cofundà a Falset la biblioteca “Lo Modernisme Galeria d’autors innovadors” 1891, on publicà el recull Boca d’Infern 1891 També collaborà a “Gent del Llamp” 1893, “La Nova Catalunya”1895, revista per antonomàsia del grup modernista de Reus, i “Revista de la Colla” 1898 També amb Aladern i el grup de Reus participà en les activitats modernistes…

És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores

Estudià piano i cant i el 1898 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin Posteriorment cantà amb èxit a Sevilla, Barcelona i València S’especialitzà en el repertori wagnerià al costat de F Viñas, E Tetrazzini i T Arkel, però també feu incursions en el terreny de l’òpera italiana G Donizetti i francesa G Meyerbeer Estrenà El soñador , de Salvador Giner, al Teatre Principal de València 1901, i Akté , de Joan Manén, al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1903-04

Membre fundador i president de la Sociedad General Cinematográfica SGC de Buenos Aires S’establí a Barcelona el 1912 amb el distintiu de Casa Ajuria, i fou l’introductor, el 1917, a Espanya de les primeres marques del cinema nord-americà Fox, Lasky, World, Famous Players, Vitagraph, etc de la mateixa manera que ho havia fet a l’Argentina a través de la SGC El 1918 hi afegí la Paramount i l’Standard Avançant-se a molts professionals del seu temps, també edità, a partir de 1918, una esplèndida revista, "La Esfera Cinematográfica", dirigida per Ruiz Margarit, que des del 1920 comptà amb la…