Resultats de la cerca

Es mostren 13399 resultats

The Beach Boys

Música
Grup de rock nord-americà creat el 1961 al voltant del surf i el sol de Califòrnia.
En plena època del rock transcendent, el grup, integrat pels germans Brian Wilson baix i piano, Carl Wilson guitarra, Denis Wilson bateria i teclats, el seu cosí Mike Love veu i Al Jardine guitarra i baix, tornà el rock a la seva frivolitat inicial Brian, l’ànima del grup, potencià les harmonies vocals, els ritmes -influïts per Chuck Berry- i les lletres adolescents sobre surf, cotxes i noies, i aconseguí èxits com Good Vibrations , Surfin' i Barbara Ann Amb Pet Sounds 1966, un dels millors discos de la història del rock , donaren la seva resposta particular a l’…
Gran enciclopèdia de la música

pantalla

A dalt, estructura d’una pantalla de plasma de gas neó, alimentada amb corrent altern; a baix, pantalla alfanumèrica de cristall líquid de set segments

© Fototeca.cat

Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de visualitzar les imatges o les dades de sortida que subministra un sistema informàtic.
La pantalla més utilitzada en tots els sistemes de generació d’imatges és el tub de raigs catòdics, tot i que presenta certs inconvenients excessiva grossària i pes, fatiga visual, emissió radioactiva i estàtica, etc Un sistema alternatiu, és el de les pantalles planes o d' accés matricial , constituïdes bàsicament per una placa de base aïllant vidre, ceràmica, etc damunt la qual hi ha disposada una xarxa d’elèctrodes parallels files que travessen tota la placa, una superfície electroòptica on es forma la imatge i que canvia d’aspecte quan és sotmesa a un senyal elèctric apropiat…
Gran enciclopèdia catalana

oscil·lació

A dalt oscil·lació d’amplitud A en un sistema aïllat (els eixos t i y mesuren, respectivament, el temps i la magnitud considerada); a baix, oscil·lació amortida d’amplitud A decreixament

© Fototeca.cat

Física
Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba.
En el cas ideal que el sistema físic estigui aïllat del seu entorn, una oscillació, un cop iniciada, perdura indefinidament amb l’amplitud inicial Quan el sistema no està aïllat, com és el cas més corrent, l’oscillació és amortida i la seva amplitud decreix exponencialment amb el temps amortiment L’expressió formal de l’oscillació d’una magnitud u és en què t és el temps, T el període i B la constant d’amortiment, que és igual a zero si l’oscillació no és amortida Quan l’agent exterior que provoca l’oscillació varia amb el temps, té lloc una oscillació forçada , en el qual cas, si el període…
Gran enciclopèdia catalana

polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers

© fototeca.cat

Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…
Gran enciclopèdia catalana

objectiu

Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera

© Fototeca.cat

Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement augmentades…
Gran enciclopèdia catalana

màquina metxera

Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...

© Fototeca.cat

Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat…
Gran enciclopèdia catalana

dit

Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement falanges El…
Gran enciclopèdia catalana

sustentació

A l’esquerra i de dalt a baix, quatre etapes en la generació de la sustentació : la velocitat és petita i no hi ha sustentació (a) o bé no n'hi ha prou (b), la sustentació igual el pes (c), la sustentació ja és més gran que el pes (d); a la dreta, els vectors resistència a l’avanç i sustentació en una ala

© Fototeca.cat

Transports
Força que manté en l’aire les aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter, la component horitzontal de les quals és la resistència a l’avanç.
Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual, en els avions, juntament…
Gran enciclopèdia catalana

condensador

A d’alt, esquema d’un condensador pla; al centre, condensador ceràmic; a baix, símbol del condensador amb el senyal d’entrada i la resposta de sortida

© Fototeca.cat

Electrònica i informàtica
Dispositiu format per dos conductors o armadures separats per un dielèctric, caracteritzat per posseir una capacitat determinada que depèn de la superfície de les armadures, de llur separació i del tipus de dielèctric.
El primer tipus de condensador ideat fou l' ampolla de Leiden , posteriorment perfeccionat els condensadors emprats actualment són de tipus molt diversos segons llur dielèctric hi ha condensadors d’aire, de paper, de tàntal, de mica, ceràmics, electrolítics, etc segons llur forma o disposició poden ésser plans, cilíndrics, de disc, etc i quant al valor de llur capacitat poden ésser fixos, variables o ajustables En els circuits electrònics els condensadors compleixen diverses missions així, hi ha condensadors de filtració, de pas, de sintonia, d’acoblament, de blocatge , etc En els circuits…
Gran enciclopèdia catalana

escut

Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.

© Fototeca.cat

Heràldica
Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper , on hom representa els elements heràldics o càrregues.
Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall vist de cara…
Gran enciclopèdia catalana