Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
la Valldigna
Subcomarca de la Safor, coneguda antigament per la vall d’Alfàndec, presidida per Simat, que compren els termes de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx.
El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir 1297, les restes del qual es conserven en aquell poble La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera la Sangonera, d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic El camp ha estat fins els anys setanta la base econòmica de la vall actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura, els…
illes Australs
Arxipèlag
Arxipèlag del Pacífic que comprèn les illes Rimatara, Rurutu, Raivavae i Tubuai i que forma part de la Polinèsia Francesa; la capital és Mataura.
regió
Biologia
Divisió biogeogràfica inferior al regne, que comprèn una zona extensa i ben caracteritzada florísticament i faunísticament, amb endemismes a nivell de família o subfamília.
peça polar
Electrònica i informàtica
Part del circuit magnètic d’una màquina elèctrica situada entre la culata i l’entreferro, que comprèn el nucli i, eventualment, l’expansió polar.
estadi oral
Psicologia
Primer estadi de l’evolució de la libido, segons S. Freud i la psicoanàlisi, que comprèn el primer any de vida de l’infant.
Els impulsos libidinals s’estructuren sota la primacia de la boca i, també, dels òrgans digestius, del llenguatge i la respiració, i d’altres òrgans dels sentits i de la pell Cap a la meitat del primer any, amb la sortida de les dents, apareix una dimensió sàdica
conca de l’Amazones
Riu
Conca que comprèn una àrea de 7 milions de km² i que engloba tot el conjunt de recursos hídrics que convergeixen al riu Amazones.
eumicets
Micologia
Grup de fongs sense valor taxonòmic que comprèn les classes dels ficomicets, dels ascomicets i dels basidiomicets, per tal de distingir-los dels mixomicets.
histerials
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets, que comprèn fongs corticícoles d’ascocarps allargats, deshiscents per una fenedura longitudinal, i d’ascs bitunicats.
miohippus
Paleontologia
Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, que comprèn els èquids més evolucionats de l’Eocè mitjà.
Constitueix un dels estadis de l’evolució cap al cavall actual, i la seva característica més important és que presenta quatre dits el primer ha desaparegut, el segon i el quart són normals, el tercer presenta un gran desenvolupament en volum i el cinquè és molt reduït
ciconiformes
Marabú africà
© Xevi Varela
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans, amb les potes primes i llargues i el coll també llarg i flexible.
Els peus tenen quatre dits, lliures, o bé els tres anteriors units per una menbrana El bec és llarg, cònic i completament dur El color del plomatge és igual en els mascles i en les femelles, excepte en l’època de zel La gran majoria dels individus de l’ordre són ocells d’aiguamoll Són migradors i s’alimenten de diverses preses i també de cadàvers Llur distribució geogràfica és molt àmplia