Resultats de la cerca
Es mostren 4691 resultats
Sanç Capdevila i Felip
Historiografia
Arxiver i historiador.
Prevere 1908, exercí a Sant Martí de Maldà, Guimerà i Forès Formà i catalogà 1921 l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ordenació considerada modèlica fou canonge i arxiver de la catedral 1931 Es dedicà a l’arqueologia i a l’estudi documental de la seva regió nativa Maldà, Arbeca, Sant Magí, Guimerà i la Bovera i de Tarragona especialment Un concili provincial de Tarragona desconegut, 1926 Epítome histórico de la Tarragona monumental , 1926 Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada, 1927 La catedral de Tarragona i el retaule de l’altar major, 1929…
Pedro Cámara i Gozálvez
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i l’any 1961 feu les primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, en diverses ciutats de l’Estat espanyol La seva obra se centra en la recreació de paisatges i natures mortes d’un gran detallisme Alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón Segòvia i al Museu de Sant Carles de València Entre d’altres, la seva obra fou reconeguda amb una menció honorífica del premi Senyera 1959, el primer premi de Pintura…
Belisari
Història
General bizantí.
Reprimí la insurrecció dita Nika contra l’emperador Justinià 532 per ordre d’aquest detingué el papa Silveri 537 Aconseguí brillants triomfs en les primeres fases de les guerres contra els vàndals d’Àfrica 533-534, les quals dirigí com a comandant suprem, i contra els ostrogots d’Itàlia 535-540 ocupà Sicília, Nàpols, Roma —on resistí un setge d’un any— i Ravenna tornà a Constantinoble portant presoner el rei dels ostrogots No tingué èxit, però, en la nova expedició a Itàlia amb la missió de reduir la reacció dels ostrogots 544-548, malgrat la reconquesta de Roma Lluità, amb…
Ramon Lladró i Mallí
Teatre
Literatura
Autor teatral.
D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al Princesa de…
,
Sant Ermengol del Pont de Bar
Art romànic
La vila del Pont de Bar i la seva església foren destruïdes l’any 1982 per l’aiguat que, la nit del 6 a 7 de novembre, s’emportà el pont i tota la part baixa del poble, a més de deixar malmesa la resta El pont de Bar, construït al final del segle XI —l’any 1081 se signava el compromís dels habitants de Bar i Toloriu, on es comprometien a la seva construcció—, s’ha de situar com a origen d’aquesta població, i de la seva església dedicada a sant Ermengol Tanmateix, la tradició diu que un pont anterior fou edificat per sant Ermengol vers el 1035 i se situa la mort del sant precisament mentre…
Joan Orts i Roman
Historiografia catalana
Advocat i escriptor.
Doctor en dret, industrial, professor de llengua i literatura, acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i cronista oficial d’Elx, dedicà gran part del seu temps a l’estudi i la divulgació dels valors historicoartístics de la seva vila nadiua Així, publicà, a més de nombrosos articles, Desventura y misterios de la Dama de la Alcudia 1948 i Descripción emotiva del Misterio de Elche 1951 Però la seva obra més important, escrita per encàrrec de la Junta Nacional Restauradora del Misterio de Elche, és Guión de la Fiesta o Misterio de Elche 1943, de gran valor…
bé cultural d’interès nacional
Art
Categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català atorgada per la Generalitat de Catalunya.
La declaració d’un bé cultural d’interès nacional comporta la seva inscripció en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional, i es fonamenta en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que determina que són patrimoni cultural català aquells béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que, pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixen una protecció i una defensa especials per al gaudi dels ciutadans Els BCIN són una de les…
Pere Costa Amigó

Pere Costa Amigó
Museu Colet
Basquetbol
Jugador, entrenador i directiu de basquetbol.
Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet del Círcol Catòlic de Badalona 1941, on jugà durant tretze temporades Compaginà la seva carrera de jugador amb la d’entrenador de les categories inferiors de l’entitat L’any 1954 es convertí en entrenador del primer equip, càrrec que ocupà durant vuit anys seguits Traslladat per motius laborals a Llinars del Vallès, fundà el CB Llinars —primer com a secció del Centre d’Esports Llinars i a partir de 1983 com a club independent—, que presidí durant set anys, a la vegada que n’entrenava equips de formació Retornà al Círcol Catòlic de Badalona, on…
Bartomeu Sirvent
Història
Alt funcionari reial.
Fou secretari segon, almenys des del 1371, de Pere III de Catalunya-Aragó el 1382 ascendí a secretari primer, càrrec en el qual succeí Bernat Miquel A la mort del rei 1387, fou secretari de la reina El 1395 figurava com a protonotari de Joan I, i com a tal fou un dels encartats en el procés del Consell de Joan I i, com la majoria d’aquests, es beneficià d’una amnistia de Martí I Fou efectivament secretari d’aquest darrer rei En morir el succeí en el càrrec Guillem Ponç Sembla que redactà una obra de caràcter històric Vers el 1382 inicià una correspondència privada llatina, d’…
Jacob Grimm
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Professor amb el seu germà Wilhelm a la Universitat de Göttingen, en foren expulsats per qüestions polítiques El 1841 ingressaren a l’Acadèmia de Ciències de Berlín Iniciadors ambdós de la filologia moderna alemanya, es dedicaren a l’estudi de les llegendes populars Jacob, en la seva Deutsche Grammatik ‘Gramàtica alemanya’, 1819-37, aplicà el mètode històric i comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre la transformació de les consonants indoeuropees en les llengües germàniques Escriví, a més, Deutsche Rechtsaltertümer ‘Antiguitats del…