Resultats de la cerca
Es mostren 7068 resultats
coberta
coberta modernista, a base de voltes catalanes, de la Masia Freixe, obra de Lluís Muncunill, al parc de Sant Jordi de Terrassa
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament de l’edifici…
Torrellebreta
Masia
Masia del municipi de Malla (Osona), situada a l’antiga quadra de Miramberc (dita també quadra de Torrellebreta), que formà part fins el 1770 de les Quadres Unides d’Osona.
És esmentada ja el 976 amb el nom de Torre de Probes, i amb el nom actual des del s XI ha estat sempre una masia important i modernament s’ha convertit en un veritable museu d’entomologia i folklore gràcies a les colleccions d’insectes especialment papallones i altres curiositats del país que hi han reunit els germans Josep MJoaquim, Lluís, Antoni i Conrad Vilarrúbia
comtat de Boulogne
Història
Territori feudal francès, el primer comte del qual sembla que fou Adolf (mort el 933), fill del comte Balduí II de Flandes.
El comtat passà, successivament, als Flandes 1160, als comtes de Dammartin ~ 1180 i als Clermont 1262 Posteriorment en foren posseïdors els comtes d’Alvèrnia, i el 1361 passà als d’Artois, i després als La Tour del 1435 al 1477 fou dels borgonyons, fins que se n'apoderà Lluís XI El 1544 l’ocupà Enric VIII d’Anglaterra, i el 1550 fou incorporat a França
Nomenat el nou cap dels mossos d'esquadra
El govern de la Generalitat nomena nou cap dels mossos d'esquadra Miquel Esquius, el qual substitueix en el càrrec Ferran López, nomenat arran de l'aplicació de l'article 155 El nomenament d'Esquius no es fa en qualitat de major del cos, càrrec que encara manté Josep Lluís Trapero, cessat i acusat de diversos delictes arran del referèndum de l'1 d'octubre
Pierre de Montreuil
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès, conegut també amb el nom de Pierre de Montereau.
Treballà per a Lluís IX de França Modificà el creuer de l’abadia de Saint-Denis 1231 A París féu el refectori i la capella de la Mare de Déu de Saint-Germain-des-Prés i acabà la façana sud de Notre-Dame, així com les capelles que li són veïnes i la Porte Rouge Hom li atribueix la Sainte-Chapelle, on fou enterrat
Pere I de Constantinoble
Història
Emperador llatí de Constantinoble.
Fill d’Elisabet de Courtenay i de Pere, fill de Lluís VI de França, es casà amb Violant, germana de l’emperador llatí Balduí El 1216 fou elegit per al tron de Constantinoble, però, presoner del dèspota de l’Epir, mai no arribà a possessionar-se de la seva dignitat, que ostentaren, posteriorment, els seus fills Robert 1219-28 i Balduí II 1221-61
Joan Andreu Nunyes i Peris
Literatura catalana
Escriptor.
Es doctorà en medicina a València el 1589 Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Lucero i participà en els certàmens literaris organitzats per Bernat Català de Valeriola 1602 i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 Fou repetidament membre del consell general com a representant dels juristes entre 1612-36 i jutge d’apellacions entre 1614-19
Maria d’Àustria
Història
Reina d’Hongria (1522-26).
Filla de Felip el Bell i de Joana la Boja, el 1522 es casà amb Lluís II d’Hongria i Bohèmia En morir aquest, fou regent 1526-28 El 1531, nomenada governadora dels Països Baixos pel seu germà, l’emperador Carles V, dominà el tumult de Gant causat pels imposts de guerra, i participà en les guerres imperials contra França El 1555 es retirà a Castella
Maria I de Borgonya
Història
Duquessa titular de Borgonya, duquessa de Brabant i Limburg i comtessa de Borgonya i Flandes (1477-82), filla de Carles I el Temerari.
Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V
Albert Bausil
Teatre
Periodisme
Literatura francesa
Escriptor en llengua francesa i director teatral.
Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses 1905, La terrasse au soleil 1921, Poèmes d’amour et d’automne 1928, etc Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novella Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon 1936 Fundà les revistes Le Cri Catalan 1909 i Le Coq Catalan 1917 És germà del pintor Lluís Bausil